Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees
Els populars veuen ratificada la seva política i envien un missatge de força a l’electorat

El protagonisme del PP en aquestes eleccions catalanes era limitat. En la primera divisió jugaven PSC i Junts; i, després, ERC. Però el partit d’Alberto Núñez Feijóo té molt a celebrar. El millor escenari de tots els que valoraven a Génova es va complir: els conservadors recuperen terreny a Catalunya després d’anys molt durs, amb 15 escons (12 més que el 2021) i superant Vox, el seu altre gran objectiu en termes polítics.
Cal veure si els seus escons juguen algun paper davant la victòria rotunda de Salvador Illa. "No ens han donat la seva confiança ni per afavorir l’independentisme ni perquè el procés segueixi viu", va assegurar Cuca Gamarra, la secretària general dels populars, respecte a la governabilitat.
El PP agafa impuls per a les eleccions europees del juny, la cita en la qual Feijóo es juga tant amb Pedro Sánchez. Tot apuntava que en els últims dies Vox havia aconseguit situar-se a l’alça. El partit de Santiago Abascal va aconseguir resistir amb els seus 11 diputats malgrat el fort creixement del PP. Això confirma que té un sòl electoral consolidat en aquesta comunitat, una cosa que va fer fer saltar les alarmes a Génova durant la recta final. Fins al punt que Feijóo va assumir part del discurs més dur dels ultra, en el que feia referència a immigració i seguretat.
En l’equip de Feijóo insisteixen que el creixement de 12 escons s’explica per haver engolit per complet la representació de Ciutadans i assumeixen que la resta l’han tret al PSC. "Això significa que creixem pel centre", explicaven després del recompte català.
Concentrar el vot
La realitat és que va ser el mateix Feijóo qui va fixar un llistó molt alt després d’haver-se mostrat ben "convençut" que el seu partit seria la quarta força política (venia de ser la novena) per davant de Vox, com va passar. Cap altre dirigent, tampoc el candidat a la Generalitat, Alejandro Fernández, havia parlat de posicions.
Notícies relacionadesAquest creixement (el millor resultat des del 2012, quan va aconseguir 19 escons després de la majoria absoluta de Mariano Rajoy) era crucial per al líder popular per la confessió que ha fet sempre, especialment des que no va poder governar després de les generals del juliol. Feijóo assumeix que si no creix a Catalunya no podrà arribar a la Moncloa mai. I en aquest punt, també era absolutament determinant quedar per davant de Vox per enviar un missatge a l’electorat al juny. En aquestes eleccions europees, els populars necessiten concentrar el vot de la dreta per tenir una distància considerable del PSOE.
El cicle electoral va començar a Galícia amb una majoria absoluta del PP, va continuar a Euskadi, on el PSE va aconseguir aguantar; i ara ha arribat a Catalunya, on necessitava enviar un missatge de fortalesa, que veu complert.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Futbol Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions