Illa anirà a la investidura tot i que no aclareix amb qui intentarà pactar

Eufòria a la seu del PSC. Salvador Illa va aconseguir amb escreix el seu objectiu. No només va tornar a guanyar les eleccions catalanes, com el 2021, sinó que aquesta vegada ho ha fet amb una victòria contundent, amb 42 diputats i set de distància respecte a Carles Puigdemont. Es tracta del segon millor resultat que ha obtingut el partit al llarg de la seva història en unes eleccions catalanes i el primer en què guanya en vots i escons, un veredicte que li ha permès curtcircuitar la majoria independentista. S’obren a partir d’ara unes complexes negociacions de les quals els socialistes només conceben sortir amb la presidència de la Generalitat.

Ahir a la nit el candidat socialista, victorejat pels seus militants i dirigents entre crits de "president, president", va enarborar la bandera –ara sí, amb els resultats a sobre la taula– que s’obre una "nova etapa" a Catalunya. Ja va apuntar que es presentarà a la investidura una vegada es constitueixi el Parlament, tot i que va optar per curar-se en salut i no va concretar quina serà la seva prioritat de pactes. "Compto amb tothom", es va limitar a dir, a més de manifestar "respecte" pels independentistes, a qui va recordar que ara sumen 61 diputats i amb els quals sap que li tocarà negociar. El Govern que pretén, va insistir, serà "per a tots els catalans" sense excepció.

Complertes les dues fites fixades

En campanya sí que va dir que la seva preferència seria una entesa amb els de Pere Aragonès i Jéssica Albiach –ja sigui des de fora o des de dins del Govern amb un nou tripartit–, amb qui, sobre el paper, suma els 68 diputats necessaris per a la majoria absoluta. De fet, hi ha dues geometries alternatives més amb què superaria aquesta barrera, però que el PSC ha rebutjat durant la campanya: una seria amb Junts –Illa i Puigdemont s’han vetat mútuament per a una investidura– i l’altra amb PP i Vox –els socialistes han sigut explícits amb el rebuig de l’extrema dreta.

Les eleccions han anat tal com la sala de màquines del PSC havia projectat. Les dues fites que s’havien assenyalat en vermell s’han complert: guanyar de manera incontestable i impedir que Junts i ERC sumessin. Per aconseguir-ho ha sigut clau la mobilització de l’àrea metropolitana, el seu gran calador de vots. S’han imposat a la província de Barcelona i també a la de Tarragona, mentre que han sigut els segons més votats, després de Junts, a Girona i Lleida. De fet, els 42 representants obtinguts –nou més que el 2021– igualen els que va obtenir el 2003 Pasqual Maragall, tot i que només l’expresident –que el 1999 va arribar al rècord de 52 representants– té en el seu currículum haver superat en dues ocasions el milió de vots en uns comicis al Parlament. Illa va vorejar els 870.000 vots.

L’estratègia cultivada durant tres anys pel líder del PSC des de l’oposició, la d’aprofitar la divisió independentista per mirar d’anar guanyant centralitat a costa de pactar amb uns i amb altres, ha donat rèdits; una línia ascendent que ha anat de la mà també de l’aposta de Pedro Sánchez per la desjudicialització del procés. A la vista queda que l’amnistia no ha passat factura al PSC, sinó que li permet donar ales al seu "girar full" a una dècada de governs sobiranistes. Illa no va oblidar donar les gràcies al cap de la Moncloa, a qui va manifestar el seu suport incondicional.

L’esperó de Sánchez

El conat de dimissió del president del Govern, que va injectar una dosi inesperada d’emoció a la campanya d’Illa, també li ha anat a favor per mobilitzar part de l’electorat que sol recolzar-lo a les eleccions generals. Sánchez va convertir en palanca electoral la batalla contra la "màquina del fang" de PP i Vox i es va bolcar en la campanya catalana sabent que els resultats d’ahir a la nit poden tenir un impacte directe en la legislatura espanyola, que depèn del suport tant d’ERC com de Junts.

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

Illa no concep que Sánchez el faci renunciar a la presidència de la Generalitat per mantenir l’estabilitat. Ha repetit per activa i per passiva que els seus pactes es decidiran "des de Catalunya" per més que Puigdemont no llanci la tovallola i amenaci de retirar el suport a Sánchez. L’estratègia del PSC és la de deixar reposar ara els números tant a ERC, que va manifestar la seva prioritat per quedar-se a l’oposició, com a Junts; amb l’esperança que hi hagi qui afluixi la corda.

El projecte del PSC no té res a veure amb el referèndum que exigeixen els independentistes i se centra a prioritzar els serveis públics i en la negociació d’un nou finançament sense moure’s de l’Estatut vigent. Per al líder dels socialistes catalans, Catalunya tanca una "dècada perduda" i surt a un nou cicle després que el PSC hagi aconseguit guanyar totes les conteses possibles des que Sánchez va designar Illa perquè assumís les regnes del partit fa tan sols tres anys.