La participació torna a nivells previs a la covid i al procés

Sigui pels problemes de mobilitat que ha ocasionat un robatori de coure a les estacions de Renfe a primera hora del matí, sigui per una qüestió de desafecció política, la jornada electoral del 12 de maig va acabar amb la segona xifra de participació més baixa dels últims 15 anys. Amb un 99% del vot escrutat i molt en línia amb els avanços de participació que es van publicar durant el dia, 3,1 milions de persones es van acostar ahir a un col·legi electoral a dipositar la papereta, un 57,9% de la població amb dret al vot.

Aquest percentatge no s’allunya massa del que es va registrar en les últimes eleccions, les de febrer del 2021, quan s’acumulaven cinc comicis consecutius de participació a l’alça i es partia d’una implicació que havia fregat el 80% en la cita electoral immediatament anterior. El balanç final va ser desastrós, amb l’activitat més baixa des que n’hi ha registres (un 51,3%) i una caiguda de més de 20 punts respecte a les eleccions immediatament anteriors. És clar que, llavors, aquesta altíssima abstenció es va relacionar amb la pandèmia de la covid.

Vist el balanç provisional de les eleccions celebrades tres anys més tard, el problema sembla anar més enllà. El resultat és tot just sis punts més alt al del 2021 i està més en línia amb les cotes del 2010. És a dir, que 2,2 milions de persones (el 42% de la població) van decidir abstenir-se en un entorn de normalitat en termes sanitaris i un dia que, a grans trets, només ha pogut veure’s condicionat per l’alteració "molt greu" de la circulació de trens de Renfe, que, a mitja tarda de diumenge, encara tenia diverses línies sense circulació.

"Si ha tingut afectació, no sembla que hagi sigut significativa: tot l’àmbit de Rodalies, encara més l’àmbit R1, puja de participació i molt més que la resta", apuntava, a primera hora de la tarda d’ahir, l’exdirector general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López. "Atribuir la baixa participació a l’avaria és, simplement, inacceptable. Aquí el motiu és clarament un altre", va dir una vegada es va saber que la participació a les sis de la tarda era a penes dues dècimes més alta a la registrada en els últims comicis.

"Les dades de participació són més baixes del que esperàvem i més baixes del que voldríem, i això mereix una reflexió com a país, perquè és una mostra de la desafecció política que vivim", va afirmar la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, en el seu discurs, l’única dels candidats que va arribar a abordar la qüestió.

Participació per províncies

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

Barcelona va ser la província amb la taxa de participació més alta. Hi van votar 2,3 milions de persones, un 58,5% del total. El salt més important respecte a les eleccions del 2021 de les quatre províncies catalanes (un 7% més de vots que llavors), però implica, també, que van votar prop d’un milió de persones menys que en els comicis del 2017, quan es va batre el rècord de participació.

El mateix va passar a la resta de circumscripcions: Girona suma 299.000 vots, cosa que es tradueix en una participació del 57%. Un 4% més que en els comicis marcats per la covid, però un 27% menys que quan les urnes es van posar mesos després de l’1-O. Per la seva banda, els municipis de la província de Lleida van registrar una participació del 56,4% amb 168.500 vots (un 4,5% més que el 2021) i els de Tarragona, del 55%, amb 319.000 vots i un avenç del 6,6% respecte als últims comicis.