Puigdemont no es rendeix i suggereix que el PSC faciliti la seva investidura

El candidat de Junts i expresident assegura estar en condicions de formar "un Govern d’obediència netament catalana"

Puigdemont no es rendeix i suggereix que el PSC faciliti la seva investidura

Carlota campS

4
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Junts va posar tota la carn a la graella i va vendre tanta èpica com va poder durant els 15 dies de la campanya electoral, prometent, ara sí, la tornada amb tota la pompositat de l’expresident Carles Puigdemont i una certa represa del procés tot i que fos a base de pactes amb el Govern espanyol. Però la mobilització que el partit va aconseguir diàriament en el "mitingòdrom" d’Argelers, nom amb el qual el mateix Puigdemont va batejar el pavelló d’aquest municipi francès, no s’ha acabat de traslladar a les urnes, en unes eleccions amb una participació de mínims.

La candidatura encapçalada per l’expresident va acabar el recompte amb 35 escons. Són tres diputats més que els que tenia fins ara i la millora respecte als sondejos de fa uns mesos –que li donaven un tercer lloc i una baixada en escons– és significativa, però la distància amb el PSC va ser molt més àmplia del que anhelaven. Concretament, 7 escons i més de sis punts percentuals en vots. A més, la pèrdua de la majoria absoluta independentista i la possible suma del PSC, ERC i els Comuns va acabar de refredar la nit electoral.

No obstant, Puigdemont, que va fiar la seva campanya presidencialista a un tot o res, o ser president de nou o renunciar a la primera línia política, no pensa tirar la tovallola. En la seva primera aparició davant els mitjans després de conèixer els resultats, el candidat de Junts va assegurar que és possible un Govern "d’obediència netament catalana" i ha instat ERC, que pot tenir la clau de la governabilitat, a "refer ponts" i a no permetre un tripartit, una opció que considera que seria "dolenta per al país".

Així, Puigdemont ja va començar ahir a ensenyar quines cartes jugarà en els pròxims dies. Una partida per a la qual necessitarà, obligatòriament, la connivència del guanyador de les eleccions, el PSC.

Tot i que no ho va explicitar de manera concloent, Puigdemont sí va al·ludir al fet que Pedro Sánchez és president del Govern sense haver guanyat les eleccions i amb una distància significativa respecto el popular Alberto Núñez Feijóo. Una referència amb què va donar a entendre que condicionarà el suport dels seus 7 escons al Congrés al fet que el PSC li permeti tornar a la Generalitat.

El desgast dels republicans

Puigdemont ha aconseguit un dels objectius que s’havia marcat aquest 12M, el de resoldre l’empat tècnic amb ERC que ha protagonitzat els últims anys. Ho ha fet traient rèdit del desgast dels republicans en un Govern en solitari amb només 33 escons. Un Executiu en minoria a què justament els va abocar Junts, amb la seva sortida l’octubre del 2022, i del qual els postconvergents no s’han ressentit.

No obstant, l’expresident no ha aconseguit el repte més important, el de superar el PSC, malgrat les crides dels últims dies a la mobilització i la petició de concentrar el vot independentista en la seva candidatura. Puigdemont ja va ser candidat en les eleccions al Parlament del 2017 i el 2021, tot i que en aquesta última ocasió ja es va donar per fet des de l’inici, a diferència d’ara, que la candidata efectiva era Laura Borràs. La primera vegada va quedar per darrere de Ciutadans, mentre que en la segona va cedir davant PSC i també ERC, amb 32 escons i un 20% dels vots.

Puigdemont va qualificar el seu resultat de "meritori", però va reconèixer que no ha sigut "suficient per guanyar ni compensar la pèrdua de vots i escons de les altres dues candidatures" independentistes, amb referència a les marques d’ERC (20) i la CUP (4). El líder de Junts va atribuir la caiguda a la "desunió" del moviment i a la falta d’"estratègia" comuna, però també a la "mobilització de l’unionisme", una cosa que va relacionar amb l’"estratègia d’espanyolització" dels comicis per part de Pedro Sánchez, amb el seu conat de dimissió.

Tot això en una jornada molt marcada pel caos a Rodalies, que va deixar pràcticament sense trens tot Catalunya, una afectació que, a més, es mantindrà avui. Puigdemont, que va demanar sense èxit a la Junta Electoral allargar la jornada per garantir el vot de tots els electors, va criticar que no els hagin donat la raó i, aprofitant la situació, va assegurar que Catalunya no pot estar liderada "pel partit responsable d’aquest caos".

Notícies relacionades

Amb tot, Junts ha aconseguit la primera posició a les províncies de Girona i Lleida, però se li han resistit circumscripcions més poblades, Barcelona i Tarragona, on ha quedat per darrere del PSC de Salvador Illa. No obstant, ha aconseguit millorar resultats en les dues, guanyant dos escons per Barcelona i un per Tarragona.

A la capital catalana, també han guanyat els socialistes. Malgrat que fa just un any el postconvergent Xavier Trias va aconseguir la primera posició, en aquestes eleccions han quedat 8 punts percentuals per darrere. Puigdemont sí que ha guanyat a Girona, ciutat de la qual va ser alcalde, mentre que ha quedat segon en el municipi de Lleida i tercer a Tarragona, per darrere del PSC i també del PP.