La victòria d’Illa ratifica l’estratègia del PSOE i l’auge del PP alleuja Feijóo

El resultat permet als populars arribar amb més empenta al 9J

La victòria d’Illa ratifica l’estratègia del PSOE i l’auge del PP alleuja Feijóo

Pilar Santos

4
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Menys procés i més convivència. Aquest podria ser el resum d’aquestes eleccions catalanes que tindran, una vegada més, impacte en la política nacional. El triomf rotund del PSC ha permès que Pedro Sánchez superi amb nota l’examen al seu pla per a la convivència, que ha inclòs aquests últims anys l’amnistia als dirigents independentistes de l’1-O, els indults, la derogació de la sedició i la reforma de la malversació. Els catalans han premiat aquesta estratègia dels socialistes amb 42 escons, han deixat segon Carles Puigdemont (35 escons, tres més dels que tenia) i han castigat severament ERC. Pere Aragonès es va equivocar avançant les eleccions i ha enfonsat el seu partit de 33 a 20 diputats. Al final, tot li ha sortit al revés: Salvador Illa (PSC) no s’ha vist afectat per les mascaretes del cas Koldo i Puigdemont s’ha presentat als comicis.

Hi ha diverses opcions (PSC i Junts sumen clarament), tot i que la sortida que s’albirava com a més probable ahir a la nit a les seus madrilenyes dels principals partits era la d’un Govern en minoria de Salvador Illa (PSC) després de ser investit amb l’ajuda d’ERC i Comuns Sumar. Aquesta possible opció deixarà ERC i sobretot Junts amb les mans encara més lliures per plantejar exigències al Congrés dels Diputats a Sánchez, que els continua necessitant per continuar avançant en aquesta legislatura d’inestabilitat parlamentària.

El ‘televot’ a Puigdemont

L’ampli suport a les urnes a Puigdemont –que a Madrid hi havia qui ho comparava amb el televot troll a Israel en Eurovisió– sembla que no li servirà de res aquesta vegada, tot i que l’expresident deia a la nit des d’Argelers (França) que estenia la mà a ERC per "construir un Govern sòlid". El dirigent català està pendent, a més, de l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia, cosa que no arribarà, segons està previst, fins a finals d’aquest mes.

Sánchez podrà treure pit del resultat global: els partits nacionalistes i independentistes no sumen i el PSC aconsegueix per primera vegada guanyar en vots i en escons. Tota una benedicció dels catalans al seu pla després d’una dècada de procés i ruptura social, tot i que la seva contrapart, Alberto Núñez Feijóo, també podrà brandir el seu resultat, perquè és la formació que més creix (més del 7% en vots). El PP ha ressuscitat a Catalunya. Després de caure fins als tres escons el 2021, la pitjor xifra de la història, ahir va escalar fins als 15, així que els populars també es veuen reforçats en la seva batalla contra l’amnistia, tot i que en aquestes eleccions no han convertit la mesura de gràcia en el seu principal eix de campanya perquè ja donaven per fet que estava amortitzada.

L’alleujament va ser gran a l’equip de Feijóo. El PP no només va multiplicar per cinc els escons que tenia, sinó que també van aconseguir un objectiu sobrevingut durant la campanya: quedar per sobre de Vox. Abans que comencés la carrera de mítings donaven per fet que ho farien, però els seus propis sondejos interns i també els externs els donaven un empat tècnic en el millors dels casos i, algunes enquestes, situaven el partit ultra al davant. Finalment, la formació de Santiago Abascal, amb Ignacio Garriga de cap de llista, s’ha quedat igual, amb 11 parlamentaris. Segons fonts de la direcció popular, el PP ha captat vots dels socialistes enfadats per l’amnistia i ha absorbit tots els de Ciutadans, que es queda sense representació al Parlament.

Aquesta carrera entre les dretes permet a Feijóo arribar amb més empenta a la campanya de les eleccions europees del 9 de juny, que seran un cara a cara amb Sánchez i en què ha de demostrar que el suposat canvi de cicle que el PP va marcar a les generals de juliol de 2023 encara continua actiu. Per al polític gallec aquest triomf serà com un relaxant en l’àmbit intern on a la mínima es comença a mirar Isabel Díaz Ayuso i Juanma Moreno.

L’altra formació política guanyadora de la nit electoral és l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols, un partit independentista i d’extrema dreta. Primera vegada que es presenta i entra directament amb dos diputats. Orriols va arribar a oferir de franc els seus vots a Puigdemont, cosa que al final no ha servit de res. Catalunya s’ha convertit en la primera comunitat autònoma que té representació de dues formacions d’ultradreta a la seva Cambra.

Notícies relacionades

Ciutadans, pitjor que el PACMA

Ciutadans, amb el resistent Carlos Carrizosa al capdavant, no va aconseguir mantenir ni un sol dels sis diputats que tenia. Va obtenir unes 22.400 paperetes. A les eleccions de 2017, les del 155, van ser els més votats i van treure 36 escons. Fins i tot el Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA) ha quedat aquesta vegada al davant d’ells. El PACMA també va superar Podem a les eleccions gallegues de febrer, l’altre gran partit de l’anomenada nova política. Comuns Sumar tampoc passa per un bon moment, ja que han caigut de 8 a 6, tot i que podran compensar-ho si es converteixen en determinants en un Govern en solitari d’Illa. Tancada la campanya i comptats els vots, s’obre el període de les negociacions.