Històries de boxa
No hi haurà llista de l’ANC, però sí una proposta xenòfoba
Per molts pocs vots, els socis de l’ANC van decidir no presentar-se a les eleccions amb allò que anomenaven una "llista cívica". Hauria estat una mala notícia per a l’independentisme, si és que encara podem fer servir aquest concepte com una idea satisfactòria a escala política, com un espai que podríem identificar amb claredat electoral, amb diàfana limpidesa d’actuacions o amb clarividència estratègica. És evident que no. Que la il·lusió provocada el 2015 per una coalició com Junts pel Sí va ser exactament això, una il·lusió: més que no pas un engrescament esperançador, una falsa aparença, sense fonament real. No cal ser un doctor en politologia per saber que, al llarg de la història, qualsevol moviment alliberador (o diguem-ne com vulguem; en tot cas, perseguidor d’un canvi de registre en l’ordenament ‘establert) ha de complir un requisit innegociable: s’ha de presentar des de la més rígida, robusta i necessària unitat d’acció i pensament. Després, ja arribaran les discrepàncies, el joc subterrani i els subterfugis. La boxa. La limpidesa, la claredat i la clarividència, per bé que amaguin els tons dels grisos, per bé que signifiquin un cert punt de maniqueisme, són imprescindibles.
No hi haurà llista de l’ANC, però sí que trauran el cap una proposta xenòfoba i populista i un nou entramat que reivindica la puresa i, alhora, l’abrogació de l’escriptura del full de ruta. I, per descomptat, la presència dels partits diguem-ne tradicionals (els que ara són al Parlament), amb un rosari de retrets, amb tones de malfiança i amb discrepàncies tàctiques i personals que arriben al límit de l’animadversió. Més boxa. Aquest és el panorama de l’espai independentista, mentre estem pendents de l’impacte de la "gran esperança blanca", que pot produir un terrabastall mediàtic si quan arribi l’hora decisiva es presenta i és enviat a la presó. En la història de la boxa, Jim Jeffries, en el seu retorn als rings (i d’aquí ve l’expressió GEB), va perdre el combat amb Jack Johnson, però aquesta és una metàfora que deixarem per a un altre dia.
