El PSC demana liderar des de Catalunya una derrota al PP: «Tremoleu»

JORDI OTIX

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Amb el seu últim «¡tot al vermell!», el PSC ha passat el forrellat a la seva campanya electoral amb el tàndem entre Meritxell Batet i Salvador Illa cridant a exercir de locomotora del PSOE per parar-li els peus al PP. Ho fan amb l’ànima en suspens, perquè malgrat que es dona per descomptada la seva victòria a Catalunya, el dubte és si el seu resultat serà suficient, si servirà perquè Pedro Sánchez capgiri els pronòstics i enviï la dreta a l’oposició. En l’últim sospir de la contesa, els socialistes catalans han buscat insuflar moral de victòria i han llançat un missatge als populars: «¡Tremoleu, se us quedarà la sang gelada!».

El que està en joc, insisteixen, no és menor. Han apel·lat al vot «massiu» diumenge vinent ni més ni menys que en «defensa» de la democràcia. El PSC, que s’ha llançat a l’esquena l’aspirada «remuntada», ha exhibit en aquest últim acte el seu poder dins del PSOE en un moment en què ha perdut la batuta a grans feus com l’andalús i el valencià. Batet, a més d’Illa –en aquests moments, el principal gran baró socialista amb qui compta Sánchez– s’ha envoltat dels ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez per demanar als votants que diumenge acudeixin a les urnes sent conscients que el risc de «retrocés» és real, que cap dret ara vigent es pot donar «per descomptat».

Illa ha posat noms i cognoms a aquests «riscos»: la convivència a Catalunya, la llibertat de creació i consensos com la lluita contra la violència masclista. «No es tallen ni un pèl en dir que les coses aniran a pitjor que el 2017 si ells governen i censuren, prohibeixen revistes en una biblioteca pública», ha recordat intentant sacsejar el vot davant el temor d’aquest escenari d’un PP de la mà de Vox. La principal carta amb què han jugat en aquesta contesa és el vot útil per impedir un Govern que han repetit per activa i per passiva que serà lesiu per als interessos dels catalans.

En les últimes dues setmanes han reclamat la confiança als votants de dretes i esquerres, a progressistes i a moderats i fins i tot a independentistes que, davant la divisió d’ERC i Junts, prioritzen garantir que Catalunya «no pagui el preu» de tenir Alberto Núñez Feijóo de president. En el míting final, de la mà de les joventuts del partit, no han faltat els cartells amb el burlesc lema ‘Fake-Jóo’ ni cartells de grans dimensions amb el rostre de Pedro Sánchez. El vot dels joves i el de les dones ha sigut àmpliament interpel·lat davant el duel amb el PP.

«Bones sensacions, però sense eufòries»

«Acabem amb bones sensacions, però sense eufòries», ha dit el líder del PSC. Perquè a la sala de màquines del carrer Pallars hi ha el convenciment d’haver fet tot el que era al seu abast i, alhora, contenen la respiració pel veredicte de les urnes. Ha sigut una campanya a l’ofensiva contra el PP i Vox, més pujada de to del que preveien tant Batet com Salvador Illa, que ha espremut un perfil inusitadament bel·ligerant – no sol traspassar mai de la ratlla de la moderació– contra Alberto Núñez Feijóo. També de defensa d’una obra de Govern en matèria econòmica i de «protecció» dels ciutadans enmig d’una pandèmia i dels efectes d’una guerra.

Notícies relacionades

Amb aquestes credencials, el PSC està en disposició de tornar a guanyar unes eleccions generals a Catalunya. L’última vegada que ho va fer va ser amb Carme Chacón al capdavant i un resultat rècord de 25 diputats. No existien en aquell moment ni Podem ni Vox, motiu pel qual ara, amb una fragmentació més gran, els socialistes catalans veuen inabastable una representació d’aquesta magnitud. Però sí que aspiren a superar la barrera dels 15 diputats –el 2019 en van obtenir 12– i posen especial importància al diferencial respecte al PP, que calculen que hauria de ser d’almenys 10 per intentar frustrar les expectatives dels populars de guanyar a escala estatal.

Amb independència del que passi diumenge, Illa busca completar el triplet després de guanyar les catalanes del 2021 i les municipals passades i engrossir així la seva trajectòria amb la presidència de la Generalitat entre cella i cella. Això sí, sent conscient que no serà el mateix sense la talaia que suposa que els socialistes continuïn portant el comandament a la Moncloa.