El PSOE creua els dits i s’encomana a la «remuntada»

El PSOE ha viscut aquesta convocatòria electoral a través d’una successió d’onades anímiques contradictòries entre si, amb el partit passant de la depressió a l’esperança per tornar a l’abatiment i d’allà passar de nou a la il·lusió. Quan Pedro Sánchez va anunciar l’avanç de les generals, arran de la debacle soferta en les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig, el derrotisme recorria els socialistes. Ara passa el contrari.  

Després de perdre sis comunitats i 15 capitals de província, estaven convençuts que corririen la mateixa sort en el Govern central. Però després van començar les negociacions entre el PP i Vox als diferents territoris, amb acords de coalició inclosos, i el PSOE es va encoratjar al col·locar el focus en les relacions amb la ultradreta, situant el PP a la defensiva. Llavors va arribar el cara a cara ambAlberto Núñez Feijóo. Sánchez tenia dipositades enormes expectatives en la cita, i havia demanat realitzar-ne sis d’aquest tipus abans dels comicis d’aquest diumenge, però va acabar desaprofitant aquesta única oportunitat. Nova caiguda emocional, de la qual el partit no es va recuperar fins fa només uns dies, gràcies a l’embolic del candidat del PP amb les pensions, la tornada al primer pla de les seves fotos en els 90 junt amb el narcotraficant Marcial Dorado i el debat a tres amb Yolanda Díaz i Santiago Abascal, que amb Feijóo absent va servir perquè Sánchez mostrés la seva sintonia amb l’aspirant de Sumar. 

Ara gairebé tots els socialistes parlen de «remuntada». L’ocupació d’aquesta paraula casa malament amb la defensa que el Govern fa sempre de les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), les úniques que donen al PSOE per davant del PP, però el mantra es repeteix a cada cantonada de l’organització. 

«Hem anat de menys a més. El PP està desfondat i el PSOE remuntant», va dir Sánchez a primera hora del matí d’aquest divendres a RTVE. «Comencem aquesta campanya dient que tot el peix estava venut, que no hi havia res a fer. Però el que es nota ara és que l’Espanya progressista està despertant. Tinc bones vibracions», va afegir hores després a Onda Cero. 

La mobilització de l’electorat

Els col·laboradors del president del Govern asseguren que es tracta d’un optimisme «sincer», no del discurs de rigor per no semblar per complet derrotat abans que els espanyols dipositin el seu vot. Insisteixen que la campanya, amb els seus alts i baixos, ha servit per reactivar els simpatitzants progressistes, fins ara molt més adormits que els conservadors, i que fins i tot han aconseguit capgirar i fer seus sobrenoms tan despectius com el de ‘Perro Sanxe’. Fa dies que pels dirigents socialistes es fan fotos amb gossos. L’últim va ser el mateix Sánchez aquest divendres, coincidint amb el Dia Mundial del Gos. Per un moment, el PSOE va pensar fins i tot que capgirar el «que et voti Txapote», després que el PP, que tant ha atacat el president pels seus acords amb EH Bildu al Congrés dels Diputats, pactés amb els abertzales el repartiment de les comissions a l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Però els conservadors finalment van fer marxa enrere, conscients del mal electoral que podien patir. 

Feliz #DíaMundialDelPerro pic.twitter.com/A1xoOeKVJu

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 21 de julio de 2023

En realitat, més enllà de mems i aliances en municipis, tot depèn d’«un grapat d’escons», reconeixen en la direcció socialista. El resultat final, continuen les mateixes fonts, vindrà determinat per set o vuit diputats en el bloc de l’esquerra o en el de la dreta. Si el PP i Vox aconsegueixen majoria absoluta, no hi haurà res a parlar. Si es queden cinc per sota, entorn dels 170, Feijóo tindrà moltes possibilitats de convertir-se en el pròxim cap de l’Executiu, si aconsegueix pactar la seva investidura amb partits petits com Coalició Canària, Unió del Poble Navarrès i Terol Existeix. Però si la suma de la dreta i la ultradreta arriba només als 165 escons, Sánchez podria tornar a intentar-ho, tot i que pot ser que aquesta vegada necessiti Junts per Catalunya, una hipòtesi que dona maldecaps al PSOE. 

Canvis a l’agenda

Notícies relacionades

¿Quan hi haurà nou Govern? Aquest és el calendari després de les eleccions del 23J

El PSOE deixa en mans dels nacionalistes decidir qui s’asseurà a la Mesa del Congrés

És aquesta sensació de «remuntada», que la batalla no està perduda, la que explica els últims moviments del candidat socialista. Sánchez havia dissenyat una campanya atípica. En part per les seves obligacions internacionals, amb Espanya ostentant des de principis de mes la presidència rotatòria de la UE, en part per haver conclòs que els grans actes mobilitzen poc vot, en part per les elevades temperatures i en part per no demanar grans esforços a les deprimides federacions socialistes, el president va voler fer pocs mítings i moltes entrevistes. En una esmena a la seva política de comunicació durant aquests anys, va acudir a diversos mitjans de tendència conservadora. 

Però aquesta setmana la seva agenda va tenir canvis. Davant el ball d’escons i les renovades esperances, Sánchez va decidir protagonitzar actes on els socialistes consideren que puguin esgarrapar alguna cosa davant el PP: dilluns va estar a Osca, dimarts a Sant Sebastià i dijous a Lugo. Va parlar de «remuntada» en totes les seves intervencions. Diumenge se sabrà si l’auguri es converteix en realitat, una cosa que engrandiria la imatge de Sánchez com a dirigent que sobreviu contra tot pronòstic, o el PSOE torna a patir una nova onada d’abatiment, moltíssim més duradora que les patides durant aquesta campanya.