Sánchez i Feijóo, davant una cita electoral decisiva: els escenaris de futur de cada líder després del 23J

La pregunta apareix en cada una de les múltiples entrevistes que Pedro Sánchez ha protagonitzat durant aquesta campanya. ¿Què farà si no aconsegueix ser reelegit i ha d’abandonar la Moncloa? El president del Govern evita posar-se en aquesta situació. Encara menys durant aquests últims dies en què els socialistes han recuperat l’ànim i asseguren que el PP i Vox no tindran majoria. «El PSOE guanyarà les eleccions. Pregunti’m per aquesta qüestió el 24 o el 25 de juliol», sol contestar Sánchez. En privat, no obstant, el partit especula sobre què passarà a partir d’aquest diumenge. La conclusió més estesa és que si la dreta arriba al poder, el secretari general farà un pas enrere. 

Si Sánchez revalida el seu mandat, el president engrandirà encara més la seva llegenda de dirigent indestructible, algú capaç d’aixecar-se en l’últim moment quan tothom el donava per derrotat. El líder socialista reforçaria el seu lideratge intern, gràcies a un grup parlamentari dissenyat a la seva mida, amb una elevadíssima presència de membres de l’actual Govern i d’integrants del seu nucli dur a la Moncloa, i a la renovació gairebé absoluta de les federacions socialistes, que esperen per emprendre els seus relleus. Després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig, que van precipitar la convocatòria de generals, només el castellanomanxec Emiliano García-Page i l’asturià Adrián Barbón van aconseguir governar. 

A gairebé tots els altres territoris, amb l’excepció de Catalunya, on no es discuteix l’autoritat de Salvador Illa, s’esperen canvis. Però aquests dependran en gran manera del que passi diumenge. Amb Sánchez derrotat, donant pas a Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa, la seva capacitat per pilotar el destí del partit serà molt menor. De fet, diversos dirigents obren la porta al fet que si el resultat de les generals és «indiscutiblement dolent», amb el PSOE per sota dels 100 diputats i una suma del PP i Vox molt per sobre dels 175 que marquen la majoria absoluta, l’actual president podria fins i tot dimitir com a líder del PSOE la mateixa nit electoral, cosa que ja va fer Joaquín Almunia l’any 2000.   

Però aquest és un escenari que el partit descarta. Més probable, d’acord amb les enquestes, és un desenllaç en què Feijóo continuï assolint el poder, però el PSOE obtingui una mica menys del 30% de les paperetes i 110 escons. Si es compleix aquesta hipòtesi, gairebé tots els alts càrrecs consultats creuen que Sánchez convocaria un congrés extraordinari per a després de l’estiu. 

Aquesta probabilitat, al seu torn, obre la discussió de qui agafaria el relleu al capdavant del PSOE. De moment, ningú s’atreveix a anticipar gran cosa. Els socialistes solen ser donats a les sorpreses quan elegeixen el seu líder (José Luis Rodríguez Zapatero el 2000 i el mateix Sánchez el 2017, per exemple), però comença a estendre’s a les seves files la idea que aquesta vegada hauria de ser una dona. A les portes de la cita amb les urnes, es tracta de travesses sense excessiu pes, pels noms que comencen a sonar són els d’Isabel Rodríguez, Pilar Alegría i María Jesus Montero. 

Hi ha, finalment, una possibilitat més: el bloqueig polític, que ni Sánchez ni Feijóo siguin capaços de forjar una majoria parlamentària suficient per ser investits, abocant Espanya a una nova repetició electoral. Aquí el cap de l’Executiu tornaria a presentar-se, expliquen els seus col·laboradors. Tot pot passar. 

Quan Pablo Casado va perdre les dues eleccions generals del 2019 sempre recordava que els seus antecessors a la presidència del PP havien tingut tres oportunitats per assolir la Moncloa. José María Aznar es va convertir en president del Govern després de caure en les generals de 1989 i 1993 i Mariano Rajoy, després de passar per les urnes el 2004 i 2008.

Ara, en canvi, la política espanyola ha adquirit una velocitat des del 2014 que ha laminat lideratges en temps rècord: ni Casado ni Albert Rivera (Ciutadans) ni Pablo Iglesias (Podem) van arribar a superar els sis anys en la primera línia. Aquesta dinàmica i algunes insinuacions del mateix Feijóo aquests mesos enrere fan pensar que el president dels populars tindrà només aquesta oportunitat per dormir a la Moncloa. 

Té molts elements de cara per aconseguir-ho: el desgast de Pedro Sánchez, un PP llançat després dels resultats de les municipals de maig i el seu propi currículum. La biografia autoritzada del líder dels populars, del periodista Fran Balado, es titula ‘El viaje de Feijóo. El niño de aldea que nunca perdió unas elecciones’. Ell està molt orgullós del suport dels gallecs, que li van donar quatre majories absolutes. 

Aquest diumenge té l’oportunitat de tornar a demostrar que mai perd uns comicis, tot i que una altra cosa serà que, malgrat ser el més votat, pugui ser investit president. Per arribar a aquella segona fase, segons assenyalen totes les enquestes, necessitarà sumar als seus escons els que tregui Vox i arribar a la mítica xifra dels 176 diputats que marquen la majoria absoluta. 

Si hi hagués un empat entre el bloc de dretes (PP i Vox) i d’esquerres (PSOE, Sumar i la resta de partits petits) i la situació portés a un atzucac perquè cap dels dos grans partits s’absté perquè governi l’altre, caldria repetir les eleccions (com ja va passar el 2015 i el 2019). En aquest supòsit, Feijóo seria de nou el candidat. 

Notícies relacionades

¿Quan hi haurà nou Govern? Aquest és el calendari després de les eleccions del 23J

El PSOE deixa en mans dels nacionalistes decidir qui s’asseurà a la Mesa del Congrés

Improbable és, segons tres barons consultats per a aquesta crònica, que es mantingués al Congrés dels Diputats com a cap de l’oposició si Sánchez continués sent el president del Govern. En aquest cas, una hipòtesi que els tres barons comenten de mala gana, creuen que s’obriria un procés de primàries en què els dos favorits serien Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, i Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid. Tots dos disfruten de sòlides majories absolutes als seus territoris i s’han guanyat el respecte dels seus companys de files.

Moreno té alguns dels seus antics col·laboradors a Andalusia treballant a prop de Feijóo (el coordinador general, Elías Bendodo, i el vicesecretari d’Economia, Juan Bravo) i Ayuso ha guanyat influència a l’equip del president del PP a través de Miguel Ángel Rodríguez, el seu cap de gabinet. Aquestes últimes setmanes s’ha sabut que Rodríguez va estar reunit amb Feijóo el dia del cara a cara amb Sánchez, un debat que el polític gallec va guanyar amb diferència i que ha sigut clau a la campanya electoral.