Membres d’una mesa electoral un diumenge d’estiu: «¡Quin pal!»

Mal de molts, conhort de boigs, diu el refranyer popular. Perquè també a la seva tia li ha tocat ser vocal i, a la seva cunyada, suplent. Però ni així compensa. Perquè l’Albert havia de ser, en aquesta data, ni més ni menys que a Menorca, de vacances. Aquesta setmana i la que ve és la seva única aturada estival a la farmàcia on treballa. Però va pensar que no tenia prou elements per presentar al·legacions. Només tenia el bitllet d’avió i la previsió era que la seva dona hi anés amb els nens –de 5, 9 i 12 anys– i el cotxe amb barco, però no havien comprat encara tots els passatges.

«La veritat és que t’esguerra les vacances», diu amb una resignació que acompanya amb algun esbufec quan pensa que el local de votació és l’escola en la qual va estudiar, que serà «un forn» perquè li dona el sol tot el dia. Hi ha ajuntaments que han canviat la ubicació dels col·legis precisament per aquest motiu. Al final, la família ha optat per fer el viatge igualment, però més curt, després de diumenge, una jornada en què l’Albert aspira a, almenys, no haver de lamentar el resultat que surti de les urnes. El que sí que s’ha estalviat són els tràmits per votar per correu.

Del fred a la calor

Però si pot arribar a tocar la moral que et toqui per primera vegada, pitjor és quan ets reincident. A Lídia González, de 31 anys, li va trucar la seva germana mentre era a la platja un diumenge per donar-li la notícia que havia rebut a casa una notificació de l’ajuntament i que allò feia olor a mesa electoral. «¡No em fotis, no pot ser!», va dir amb la pell encara mullada. Ja va presidir una mesa en les eleccions catalanes del 14 de febrer del 2021, les que es van celebrar en plena pandèmia i subjectes a un protocol inèdit. A qui no vol cols, dos plats, perquè torna a ser presidenta de mesa al seu municipi, Sant Celoni.

«Tenia la certesa que aquesta vegada no em tocaria, però em vaig equivocar. Al principi m’ho vaig prendre com un enuig, però si no hi ha més remei, doncs es fa», assegura sense més bel·ligerància. Almenys a ella no l’ha afectat en les vacances. Tot i que no pot evitar fer referència a la ironia del seu destí: «Ja em va tocar estar en unes eleccions en les quals el clima no era el més favorable. Feia un fred horrible perquè amb la covid havíem de tenir les portes del pavelló obertes. Em vaig emportar una manta i un termo amb cafè. I aquesta vegada resulta que em pot passar el contrari i em preocupa la calor». Això sí, la seva prioritat número u, assegura, és que tota la logística funcioni.

De la «il·lusió» a l’enuig

El premi de consolació per a Carla Isún, veïna de 28 anys de Sant Esteve de Palautordera, és que almenys tingui una entrada gratis a PortAventura a canvi de passar-se tot el diumenge com a segona vocal de mesa. Va saber la notícia perquè van trucar al seu pare després de diversos intents fallits al seu telèfon. «¡Quin pal!», exclama. Però una vegada feta a la idea i no havent hagut de lamentar que l’afecti en cap pla, admet que ara té curiositat, i fins i tot «il·lusió», per viure l’experiència. Aplicada estudiant d’Educació Social, dimecres passat va anar a la reunió formativa per tenir les principals nocions de la tasca que se li ha encomanat.

Notícies relacionades

Feijóo persevera a negociar la seva investidura per evitar el soroll entorn del seu lideratge

¿Per què Sumar ‘repesca’ Asens després de no haver sigut candidat? Les quatre claus

En canvi, Marc Pujolàs, advocat de 34 anys, sap perfectament de què va la cosa. Viu a Barcelona, però està empadronat a Santa Maria de Palautordera i és la tercera vegada que el criden a files. Ja va estar en una mesa en les eleccions catalanes del 2017, les que es van convocar amb l’aplicació de l’article 155 i que es van celebrar en dijous. El sorteig va tornar a ‘somriure-li’ per a les eleccions municipals passades, però va presentar al·legacions i «se’n va salvar». I ara, de nou, ha sigut convocat, però aquesta vegada com a suplent de vocal, així que espera que hi acudeixi el titular i que per a ell això d’aquest diumenge només sigui un vist i no vist.

«La veritat és que et trastoca una mica els plans», confessa. De fet, ha votat per correu perquè la seva idea és dinar fora amb un grup d’amics amb qui fa temps que no es veu, per la qual cosa havia reservat especialment la data al calendari. Que hi pugui acudir està ara en ‘stand by’. «Ni gota d’il·lusió em fa, ja ho he viscut una vegada. I no està gens ben pagat passar-se tot un diumenge de juliol allà, a més que la gent dels partits t’exigeix que tornis a comptar. Haurien de fer llistes de voluntaris», diu.