El PSC arrasa amb 19 diputats i reafirma la seva supremacia a Catalunya

La victòria del PSC a Catalunya estava cantada, però el que cap sondeig havia previst és que amb el seu «tot al vermell» per frenar un Govern del PP i Vox la candidatura de Meritxell Batet arrasaria amb 19 diputats, 7 més que el 2019 i un resultat amb què el partit de Salvador Illa consolida la seva supremacia a Catalunya mentre l’independentisme torna a punxar a les urnes. El triomf dels socialistes catalans és excel·lent per a un Pedro Sánchez que ha quedat en segona posició i que, a expenses de l’escrutini final, s’aferra a un complex escenari de suma per poder seguir com a president davant una dreta que s’ha quedat per sota de les expectatives.

Des del 2008 que els socialistes catalans no s’imposaven en unes generals, una conquesta que completa un triplet després de guanyar les catalanes del 2021 i les últimes municipals i que confirma el PSC com a principal partit a Catalunya, que creix mentre l’independentisme acusa la desmobilització i la divisió. L’estratègia de Batet de capitalitzar el temor català d’un Govern de les dretes ha sigut efectiva perquè hagi donat un cop d’autoritat i deixat molt enrere els seus principals competidors. Perquè darrere seu hi ha un triple empat a 7 diputats entre Sumar, ERC i Junts, mentre que el diferencial respecte al PP –6 escons– és de 13 diputats.

Notícies relacionades

Resultats de les eleccions a Espanya 2023: El PP guanya el PSOE però no arriba a la majoria amb Vox per governar

Catalunya avala el Govern de coalició i Junts lliura un pols a Sánchez

Amb la seva apel·lació dicotòmica als catalans, «o Sánchez o Feijóo», i l’advertència que Catalunya no podia «pagar el preu» de veure els populars reconquistar la Moncloa, el PSC ha tret rèdit d’una de les eleccions més polaritzades dels últims anys. A més d’atiar la por del govern de dretes, ha espremut dos filons argumentals més: l’obra de la coalició entre el PSOE i Sumar en matèria econòmica i social i la desactivació del procés amb l’aposta de Sánchez pel diàleg. Més enllà d’haver encertat en la recepta per seduir el votant, l’abstenció en els territoris tradicionalment independentistes ha remat també a favor seu.

El cap de l’oposició a Catalunya té entre cella i cella la presidència de la Generalitat i anhela clavar un cop sobre el tauler català, malgrat que Pere Aragonès té encara dos anys de mandat per davant i no entra dins els seus plans prémer abans d’hora el botó electoral. És clar que per a Illa no serà el mateix acostar-se a aquest objectiu sense la talaia de la Moncloa. Però amb independència d’això l’actual cap de l’oposició veu validada la seva estratègia per situar-se en la centralitat i anar guanyant poder institucional a costa de fer pressió en les esquerdes entre ERC i Junts.