Resultats de les eleccions a Espanya 2023: El PP guanya el PSOE però no arriba a la majoria amb Vox per governar

Una de les nits electorals més ajustades de la democràcia espanyola s’ha saldat amb la victòria d’Alberto Núñez Feijóo, que ha aconseguit 136 diputats, 47 més dels que va aconseguir el seu predecessor al capdavant del partit, Pablo Casado, en les eleccions generals del 2019. El líder conservador ha superat en gairebé una quinzena d’escons Pedro Sánchez, tot i que el ja president del Govern en funcions ha sortit airós d’aquesta cita amb les urnes millorant les dades de fa quatre anys, i ha passat de 120 diputats a 122. No obstant, els dos dirigents depenen dels seus socis naturals per a una hipotètica investidura. És allà on Feijóo surt més mal parat, ja que amb els 33 escons de Vox no arriba a la majoria absoluta. D’altra banda, la suma dels socis habituals de Sánchez s’acosta més als 176 ‘sís’ per ser investit en primera volta: Sumar (31), ERC (7), EH Bildu (6), PNB (5) i BNG (1). Tot pot quedar en mans de Junts, amb 7 diputats.

Tot i que lluny de les expectatives que s’havien marcat en el mateix PP, Feijóo ha aconseguit ser el guanyador en aquest 23J, amb 136 escons, un resultat molt pròxim als 137 que va aconseguir Mariano Rajoy en la repetició electoral del 2016. Així, el líder del PP ha aconseguit superar en 14 diputats els aconseguits pel PSOE. No obstant, aquesta distància es redueix a penes a un 1,25% dels vots. Amb el 99% de l’escrutini realitzat, els conservadors han aconseguit el 32,98% dels vots, mentre que els socialistes se situen en el 31,72%.

La victòria popular s’observa molt millor a l’analitzar el mapa d’Espanya que, en la seva gran majoria, s’ha tenyit de blau. El PP ha obtingut més escons a 9 de les 17 províncies espanyoles: Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Madrid, Castella-la Manxa, Aragó, País Valencià, Andalusia i Múrcia. A més d’obtenir-los a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. El PSOE, per contra, ha arrasat a Catalunya i també ha aconseguit la victòria a Navarra. A Cantàbria, el País Basc, La Rioja, Extremadura, les Balears i les Canàries s’ha produït un empat entre les dues formacions.

La lluita pel bronze

La lluita per la tercera posició ha estat molt disputada entre Vox i Sumar. Finalment, el partit liderat per Santiago Abascal ha aconseguit entrar al pòdium amb 33 diputats, però ha perdut gairebé 2,7 punts percentuals respecte a les xifres que va aconseguir el 2019, cosa que suposa una caiguda de 19 escons. A Andalusia, on el partit va aconseguir el desembre del 2018 tenir per primera vegada representació en les institucions, han obtingut tres escons menys; a Castella i Lleó, on ostenten la vicepresidència de la Junta, han passat de sis diputats a aconseguir-ne només un; a Castella-la Manxa de cinc a tres, i al País Valencià de set a cinc.

A escasses dècimes s’ha quedat la líder de Sumar, Yolanda Díaz, que ha aconseguit 31 escons, set menys que els que van obtenir en les eleccions passades Unides Podem, Compromís i Més País, formacions que en aquests comicis s’han presentat sota la batuta de la vicepresidenta segona. Díaz ha obtingut la gran majoria dels escons en aquells territoris amb grans ciutats: Catalunya (7), Madrid (6), Andalusia (6) i el País Valencià (4).

L’arc parlamentari

Notícies relacionades

¿Quan hi haurà nou Govern? Aquest és el calendari després de les eleccions del 23J

El PSOE deixa en mans dels nacionalistes decidir qui s’asseurà a la Mesa del Congrés

La resta de l’arc parlamentari queda molt menys fragmentat que després de les eleccions del 2019. De 19 partits que van aconseguir representació fa quatre anys es passa a 11. A més, la gran majoria d’aquests pateixen una forta baixada electoral. L’independentisme català és el que més afectat s’ha vist. ERC perd sis escons i es queda amb set diputats a la Cambra baixa; Junts, que el 2019 es va presentar juntament amb el PDeCat, aboserbeix el vot dels postconvergents, però no aconsegueix revalidar els vuit seients que van obtenir en els comicis anteriors i en perd un; finalment, la CUP, que tenia dos seients al Congrés, no obté representació. A Catalunya ha sigut el PSC que ha arrasat, i s’ha emportat 19 dels 48 diputats que es reparteixen.

Una altra de les batalles territorials que s’ha saldat aquest diumenge és la lluita entre el PNB i EH Bildu. Després d’una legislatura en la qual la formació abertzale ha sigut assenyalada pel PP i Vox, EH Bildu ha aconseguit arrabassar l’hegemonia als d’Iñigo Urkullu, aconseguint sis diputats, un més dels que tenien en l’actualitat. Per contra, el PNB s’ha deixat un escó pel camí i ha caigut a cinc representants. Completen l’arc parlamentari el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès (UPN), tots tres amb un escó cada un.