Anàlisi exprés

Els cinc motius pels quals el PP creu que Feijóo no ha guanyat la batalla contra Sánchez

José Luis Roca

Amargor en el PP. Els dirigents conservadors han començat a analitzar aquest dilluns els motius que han fet que Alberto Núñez Feijóo aconseguís una victòria insuficient en les eleccions generals d’aquest diumenge. Aquesta tarda se celebra una junta directiva nacional a Génova i es podrà escoltar un discurs públic del líder i, ja sense càmeres, els barons i alts càrrecs del partit podran comentar els resultats. Ahir a la nit, Feijóo va proposar demanar l’abstenció al PSOE i a la resta de formacions perquè ell ha sigut el més votat, una opció que neix sense possibilitats. Pedro Sánchez té opcions, complicades, però opcions, d’armar una aliança parlamentària que li permeti ser investit de nou.

A les seus autonòmiques i provincials, els alts càrrecs ja apunten alguns motius que creuen que expliquen que no hagin arribat als 150 escons, l’objectiu que s’havien proposat i amb els quals pensaven arribar a la Moncloa ajudats per Vox.

Llançar les campanes al vol

La gestió de les expectatives en política, com en la vida, és un art i no saber-les utilitzar pot portar a la tristesa, com li ha passat al PP. Feijóo va arribar a dir que creia que podia arribar a 168 escons i governar amb l’ajuda del PNB i algun altre partit minoritari. Els sondejos de «dues enquestadores» diferents, segons fonts de la direcció, els van conduir en els últims mesos per un camí d’optimisme que els va portar a plantejar una campanya com si tot estigués fet. La coincidència que s’han equivocat venent la pell de l’os abans de caçar-lo és total entre els dirigents del PP. En alguna capital de província també creuen que la principal raó és que «els socialistes li han perdonat tot a Sánchez» i la tàctica «del dòberman», amb referència a Vox, li ha tornat a funcionar al PSOE.

L’embolic amb les respostes sobre el narcotraficant

L’equip de Feijóo, opinen diverses fonts consultades, no va plantejar bé la reacció del partit davant la tornada al debat públic de la seva amistat amb el narcotraficant Marcial Dorado. El líder del PP es va embolicar en les seves respostes: va entrar a contestar, però amb arguments difícils d’entendre com que quan se n’anava de vacances amb Dorado (anys 1995 i 1996) sol havia sigut «contrabandista» o que llavors ell no tenia tota la informació sobre el seu amic (ja havia sigut detingut per l’operació Nècora, contra el narcotràfic), perquè no hi havia internet ni Google en aquella època.

«Els que són al seu costat haurien d’haver anat a mossegar [a Yolanda Díaz i a Pedro Sánchez] amb aquest tema, però aquí tots eren per no mullar-se per poder ser ministres», es regira un parlamentari del PP. Diverses fonts creuen que va ser un error que Feijóo entrés en el tema i no deixés la resposta «contundent» en mans dels seus segons.

Els debats: el triomf i l’absència

La nit electoral diversos dirigents de diferents autonomies van coincidir a dir una frase: «Vam començar a perdre el dia en què Feijóo va guanyar el cara a cara amb Sánchez». L’eufòria per aquell triomf inesperat davant el president del Govern va fer que el partit conservador baixés la guàrdia.

Alguns dirigents també critiquen ara que el líder del PP decidís no anar al debat a quatre que va fer RTVE i al qual sí que van acudir els candidats del PSOE i de Sumar (Yolanda Díaz). «Alguns van poder veure supèrbia en Feijóo, d’altres van creure que era una mostra que tot estava fet», apunta un dirigent autonòmic.

Pactes amb Vox a les comunitats

Després de les eleccions del 28 de maig, el PP va aconseguir arrabassar poder territorial al PSOE a comunitats i municipis gràcies a acords amb Vox. En alguns territoris, com al País Valencià, Carlos Mazón va arribar a un pacte ràpidament amb la força d’ultradreta, sense esgotar terminis ni intentar-ho sol. Aquesta proximitat entre el PP i Vox es va tornar a confirmar a Extremadura, tot i que en aquesta autonomia el recorregut que va fer el partit de Feijóo va tenir diversos revolts. La seva candidata allà i ara presidenta de la Junta, María Guardiola, va mantenir durant tota la campanya electoral que no pactaria mai amb un partit que denigra els immigrants i nega la violència masclista. Guardiola es va empassar els seus arguments i finalment va arribar a un acord amb Vox que li ha permès arribar al 23J sent presidenta.

Alguns dirigents del PP creuen que el soroll que es va formar a Extremadura, tant abans com després d’un pacte que la política extremenya havia rebutjat amb totes les seves forces, va perjudicar el seu partit perquè va mobilitzar l’electorat progressista.

Picades d’ullet a Vox, poquès als votants moderats

Durant la campanya, Feijóo ha fet nombroses picades d’ullet a Vox, per intentar pescar en el seu calador de vots. El president del PP no ha volgut condemnar el càntic «‘que te vote Txapote’», amb referència a l’assassí d’ETA que va acabar amb una desena de vides, entre d’altres, les de Miguel Ángel Blanco i Gregorio Ordóñez, i tampoc ha volgut parlar de víctimes del franquisme.

Notícies relacionades

El màxim dirigent dels populars fins i tot va sembrar els dubtes sobre el vot per correu, tot i que el sistema ha funcionat amb normalitat. «Demano als carters, amb independència dels seus caps, que reparteixin tot el vot», va declarar Feijóo.

El vot dels moderats, en canvi, apunten diversos dirigents, s’ha oblidat durant la campanya. «I entre aquesta estratègia i la de Sánchez per mobilitzar l’esquerra hem perdut milers de vots», es queixa un diputat.