Sánchez torna a renéixer contra pronòstic i intentarà una investidura molt complicada

Pedro Sánchez ho ha tornat a fer. Contra tot pronòstic, quan tothom el donava per mort, el líder socialista va ressorgir aquest diumenge de les seves cendres. El PSOE no només va aconseguir salvar els mobles en unes eleccions generals que pintaven molt malament per al partit, sinó que va millorar els seus resultats i té opcions, si bé gens senzilles, de continuar governant. 

El PP va guanyar les eleccions amb 136 diputats, però es va quedar lluny d’arribar a la majoria de 176 escons amb Vox, que en va obtenir 33. El PSOE, per contra, va aconseguirr 122 diputats, dos més que el 2019. Si Sánchez manté la coalició amb Sumar (31), una cosa que tant el president del Govern com Yolanda Díaz van donar per feta durant la campanya, i aconsegueix el suport de partits com ERC (7), EH Bildu (6), el PNB (5), i el BNG (1), juntament amb l’abstenció de Junts per Catalunya, podria aconseguir la investidura. 

L’escenari és molt complicat, sobretot a causa del rebuig del partit de Carles Puigdemont a facilitar la reelecció de l’actual cap de l’Executiu, però els seus col·laboradors estaven exultants ahir a la nit. Ho intentaran. Creuen que no hi haurà repetició electoral. La diferència de vots amb el PP, a més, va ser molt més escassa que la d’escons: poc més de 200.000 paperetes.

«Hem tret més vots i més escons que fa quatre anys (...). Espanya ha sigut ben clara. El bloc involucionista del PP i Vox ha fracassat. Som molts més els que volem que Espanya continuï avançant. Així serà», va dir Sánchez al caire de la mitjanit, davant centenars de simpatitzants socialistes que cridaven «¡no passaran!».   

Els senyals de la participació

Les dades de participació ja van transmetre bons senyals per als socialistes. Es va disparar al matí i va baixar a primera hora de la tarda, però al final va superar el 70%, quatre punts més que en els comicis del novembre del 2019. La gran batalla del PSOE no era contra el PP, sinó contra l’apatia d’una part dels seus simpatitzants, que en les eleccions autonòmiques del 28 de maig van decidir no anar a les urnes davant la hipermobilització dels votants del PP i Vox. 

Sánchez necessitava treure’ls de l’abstenció i tornar-los a atraure. Per això va dissenyar una campanya èpica, en què els mítings i les propostes van tenir molta menys presència que les entrevistes als mitjans i les alarmes sobre l’arribada de la dreta i la ultradreta. Després de la punxada del cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo, el candidat socialista i els seus col·laboradors van donar signes de profund abatiment, com si ja donessin la batalla per perduda, però en l’última setmana de campanya es van recuperar. 

Notícies relacionades

¿Quan hi haurà nou Govern? Aquest és el calendari després de les eleccions del 23J

El PSOE deixa en mans dels nacionalistes decidir qui s’asseurà a la Mesa del Congrés

Els errors de l’aspirant del PP en pensions i les seves confuses explicacions sobre la seva relació amb el narcotraficant Marcial Dorado, juntament amb la fortalesa de la sintonia entre Sánchez i Díaz, van fer que els socialistes tornessin a somiar, amb el seu líder fent servir símils trets d’un dels esports més èpics que hi ha: el ciclisme. «Vam caure i ens vam aixecar i vam pedalar contra rellotge i vam travessar totes les metes volants i vam pujar tots els ports. Guanyarem les eleccions», va dir Sánchez divendres a Getafe (Madrid), durant el míting de tancament de campanya. 

La menció a guanyar les eleccions tenia alguna cosa d’exageració, però els socialistes creien sincerament que impedirien l’arribada de Feijóo a la Moncloa. Estaven convençuts. Van tenir raó. Sánchez engrandeix així la seva llegenda de dirigent indestructible, però la seva investidura no està ni de bon tros garantida.