Viticultores a peu de vinya: «Alguns temporers es negaven a treballar fins que els ho ordenava el meu marit»

L’agricultura és un dels entorns laborals més masculinitzats, només superat per la construcció, el transport i la indústria extractiva. En el dia d’avui, les dones representen tan sols el 25% de la població activa en el sector agrícola i ramader. A aquest àmbit pertany la viticultura. Un món que ha estat, històricament, dominat per homes. En els últims anys, però, cada vegada són més les dones que s’obren pas en la indústria vitivinícola. 

Continuen sent una minoria, tant al camp com als cellers i els càrrecs directius, i han de lluitar cada dia contra els prejudicis per raó de gènere. Mara Barrena, copropietària i elaboradora de dos cellers a l’Arboç (Alt Penedès) i Carcastillo (Navarra), fa 25 anys que combat aquesta mirada masculinitzada del món del vi. «Se’t qüestiona constantment si ets dona. A l’hora de donar les directrius al camp o de fer-te veure, sempre has de valer el doble», relata.

Menyspreades i invisibilitzades

Menyspreades i invisibilitzadesSer qüestionades de manera constant és una vivència compartida per moltes de les dones consultades per a aquest reportatge. «Vaig aprendre a portar el tractor amb vuit anys. Des que vaig complir la majoria d’edat, em dedico al camp professionalment. I tot i així, anys després, cada vegada que anava a un celler, tenia cinc homes observant mentre feia marxa enrere amb el tractor, esperant per riure’s de mi», relata Maria Riba, pagesa, viticultora i propietària d’una explotació a Vilobí del Penedès. «Després, quan veuen que saps manejar el tractor millor que ells, es queden parats». 

«Les dones sempre han treballat al camp, però no eren a la taula de decisions. Això ha afavorit la imatge que el camp era cosa d’homes, i no és cert. Simplement estàvem invisibilitzades», afegeix Barrena. La seva homònima coincideix: «El món del camp està molt masculinitzat. Si ets dona, sempre has d’estar demostrant la teva vàlua». 

«Les dones no em manen»

A més de la vàlua, les viticultures han de demostrar autoritat i fer-se respectar. Barrena recorda un episodi que li va passar quan va intentar canviar la manera en què cultivaven la terra, per introduir tècniques més ecològiques. «Els altres pagesos em qüestionaven, no volien seguir les meves indicacions. Intentes dialogar però, al final, fins que no et poses en un rol masculí d’imposició, no et fan cas». 

I no és un cas aïllat. «Alguns pagesos es negaven a treballar fins que els hi ordenava el meu marit», explica la propietària d’un celler a Ullastrell. Treballadors tant nacionals com estrangers es mostren sovint recelosos a l’hora d’acatar ordres donades per les viticultores. «A mi les dones no em manen», va dir a la Cristina, de la Bisbal del Penedès, un dels seus treballadors nouvinguts.  

Històries capturades

Aquestes històries i moltes d’altres es recullen al llibre de fotografia ‘Converses a peu de vinya. 50 viticultores del Penedès’. L’autora i fotògrafa Maria Rosa Ferré va recórrer 6.000 quilòmetres per reunir mig centenar d’històries. De totes les edats, procedències i amb camins molt diferents, retrata les dones que es dediquen a aquest ofici. «Volia fer visibles les invisibles, que sabessin que són tant o més importants que ningú, que la seva feina és imprescindible». 

Ferré va descobrir la cara oculta del camp mentre fotografiava vinyes per a un encàrrec. «M’acostava a dones i em deien ‘Amb mi no parlis, només estic de suport, no soc ningú’, frases que pensava que avui dia no sentiria». Ella mateixa havia viscut situacions de masclisme a la seva feina, 50 anys enrere, i ara, tant temps després, va veure que les dones continuaven sense ser valorades. 

Donar visibilitat

Aquestes trobades van ser les que la van animar a començar el llibre, però reconeix que el que es va trobar va trencar els seus esquemes. «Una vegada vaig iniciar la recerca de viticultores, em vaig trobar amb dones amb moltes ganes i molta empenta», relata. Dones que van acceptar el repte de fer visible el seu dia a dia al camp. «La proposta de la Maria Rosa em va semblar excel·lent per donar-nos visibilitat. Ningú més havia pensat en això», valora Riba. «Quan penses en un pagès, et ve a la ment un home, no una dona», afegeix.  

Aurora Carafí, una de les enòlogues i viticultores més joves del llibre, es va quedar sorpresa amb la proposta de la fotògrafa. «Al principi em va xocar, però va ser perquè m’agradaria que no hi hagués necessitat de fer divulgació de les dones, però resulta que n’hi ha». No obstant, de seguida es va sumar a explicar la seva història. «Som molt poques en un món d’homes». Ella té 26 anys i ja en fa 10 que es dedica a les vinyes: és elaboradora al celler Maria Casanovas. «Des dels 16 anys ja rebia comentaris de l’estil de ‘dones al meu tractor no hi pugen’». 

Camí per recórrer

Camí per recórrerReconeix que en les formacions, la majoria d’alumnes eren homes, però nota un canvi. «Per sort, en les noves generacions d’elaboradors i viticultors et trobes menys aquesta discriminació», explica.

Riba i Barrena també noten aquest canvi, però afirmen que queda molt camí per recórrer. «Fa 30 anys la mentalitat que el camp era cosa d’homes era molt més present, però encara en queda alguna cosa», explica Barrena. «Abans ni ens n’adonàvem, tothom tenia aquesta visió masculinitzada, homes i dones. Ara això està canviant», valora Riba. «Necessitem normalitzar la dona en tots els àmbits, és important reconèixer que les dones hem sigut aquí, hi som i hi serem», afegeix. «L’única manera d’avançar és explicar a les següents generacions una història diferent».

Èxit del llibre

Notícies relacionades

Multimèdia | Els avenços que les científiques d’avui desitgen per a les dones de demà

A més de donar veu a una part invisibilitzada del camp, el llibre ha servit per crear «una xarxa, una comunicació, una sinergia entre les viticultores», remarca la seva autora. Ara elles es reuneixen i expliquen els obstacles amb què es troben. «Moltes es pensaven que el seu problema era únic, i, no, és de la majoria de dones», afegeix.  

Les imatges de les viticultores han tingut un gran èxit i les còpies de la primera edició del llibre (editat per Edicions i Propostes Culturals Andana) han volat. El març d’aquest any l’exposició amb les fotografies del llibre es va inaugurar a Sant Jaume dels Domenys. L’acollida ha sigut tan bona que ja hi ha programades set exposicions més. «Intentaré que les imatges vagin on les demanin», explica l’autora, «amb una única condició, que s’aprofiti per fer un debat de pagesia en femení». La pròxima exposició és a Sant Pau d’Ordals (Subirants), en què es podrà veure el dia a dia d’aquestes dones i entendre, una mica més, la realitat del món de les vinyes.