L’auge de les guerres i Trump soscaven els drets de les dones arreu del món

Els progressos són reals, però desiguals i fràgils. El 88% dels països han implementat lleis contra la violència de gènere i el 44% treballen per millorar l’educació per a dones i nenes. Però, alhora, cada 10 minuts, una dona o nena és assassinada per la seva parella o un membre de la seva família, i només 87 països han sigut liderats per una dona en tota la història, tot segons el mateix informe de l’ONU.

I, el principal agreujant, el nombre de dones i nenes que viuen en zones de conflicte ha augmentat el 50% en l’última dècada, incloses Ucraïna i Gaza, fet que les exposa a un risc més gran de victimització i pèrdua de drets fonamentals. Més de 600 milions de dones i nenes viuen a prop d’almenys un dels 170 conflictes armats. «En països en conflicte, són les dones les que pateixen més. Tots els indicadors de gènere arriben als seus pitjors nivells: augmenta la violència sexual, la mortalitat materna toca sostre, l’accés a l’educació i els seus drets desapareixen», assenyala Staab.

Segons l’ONU, al ritme actual es tardarà gairebé 300 anys a aconseguir la igualtat jurídica de la dona. «No hi ha ni un sol país al món que hagi assolit la igualtat legal per a les dones i les nenes», explica Shivangi Misra, assessora jurídica global d’igualtat de l’organització internacional Equality Now, amb seu a Washington i amb projectes de desenvolupament arreu del món. «No hem avançat tant com ho hauríem d’haver fet, i en molts casos estem retrocedint», afegeix Misra, autora principal d’un nou informe publicat també aquesta setmana, 30 anys de la Declaració de Pequín, en el qual analitza l’incompliment dels compromisos d’igualtat de gènere presos per 189 països el 1995.

Retallades en salut global

A escala global, la reducció de la mortalitat materna que es va produir entre el 2000 i el 2015 s’ha estancat des d’aleshores, de nou influïda per l’augment de conflictes, però no únicament això. També són la conseqüència de retallades en salut global i en els serveis públics domèstics, així com del retrocés en els drets sexuals i reproductius. L’informe també assenyala que 393 milions de dones i nenes viuen en pobresa extrema, una situació agreujada per la covid-19, de la qual encara no s’han refet a moltes regions. «No només no hem seguit el ritme dels avenços, sinó que estem retrocedint. Hi ha una amenaça real per als drets de la dona que tant ha costat aconseguir al món, de la qual estem sent testimonis ara mateix», alerta Misra.

Àfrica, Amèrica, Àsia

La desigualtat d’avenços no és només entre el nord industrialitzat i el sud global, sinó que passa en cada continent. A Àfrica, Zàmbia va avançar significativament amb l’aprovació d’una llei que prohibeix el matrimoni infantil, però Gàmbia va patir un intent de derogar les lleis sobre mutilació genital femenina, que, malgrat que no es va aconseguir, va evidenciar la fragilitat dels avenços. De la mateixa manera, a l’Amèrica Llatina, mentre Mèxic avança en la igualtat de gènere sota la presidència de Claudia Sheinbaum, Bolívia, l’Uruguai i el Brasil van marxa enrere amb polítics que acusen les dones de fer un ús indegut de la llei. Amb tot, els casos més flagrants probablement siguin a Àsia, tant l’Iran com l’Afganistan: aquest últim s’ha convertit en el primer país a prohibir a les nenes l’educació secundària. Mentrestant, a l’Índia es produeix una violació cada vuit minuts.

Notícies relacionades

Lídia Pitarch: "Les normes del carrer les marquen els homes"

Col·lectius feministes de Barcelona denuncien la prohibició de l’avortament a l’Hospital de Sant Pau

La restricció de l’accés a l’avortament als Estats Units, després de la revocació del cas Roe v. Wade per jutges nomenats per Donald Trump, ha afectat de manera desproporcionada dones en situació de vulnerabilitat, i deixa en evidència la fragilitat del sistema americà, en el qual aquest dret es basava en un precedent legal i no en una llei.

Des de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, els EUA s’han convertit en l’exemple més emblemàtic que moltes d’aquestes regressions no són per falta de recursos, sinó de voluntat política. Un quart dels països reporten que la polarització política i l’ascens de forces ultraconservadores han frenat o revertit la implementació de polítiques d’igualtat. A Europa i als EUA, es deu a la «creixent oposició contra els drets de les dones» i als «retrocessos democràtics», assenyala Staab. «Els moviments populistes d’extrema dreta presenten la igualtat de gènere com una cosa ideològica, quan es tracta de drets humans», apunta Staab des de l’ONU a Nova York.