CONTEXT

¿Morirà el feminisme?

És un horror fer malbé el què ha salvat tantes dones, mentre els masclistes, més junts que mai, gaudeixen veient com les dones s’abraonen entre elles

¿Morirà el feminisme?

EFE

2
Es llegeix en minuts
Ana Bernal-Triviño
Ana Bernal-Triviño

Professora de la UOC i periodista.

ver +

La unitat de la vaga general feminista del 2018 ja no existeix. El feminisme està en el seu moment més feble, més qüestionat i grapejat. Aquell va ser un triomf del qual tot el món va voler emportar-se un tros del pastís. Després, la polarització va arrasar. Hi ha els que es van acostar-hi per derrotar-lo o reclamar més foto. Tot perquè, al final, no tingui rellevància el més important: les que necessiten mesures i polítiques per sobreviure al masclisme. L’odi entre partits ha arrossegat al feminisme, la seva instrumentalització ha desencadenat debats fins i tot amb amenaces de mort, diversos mitjans l’han ridiculitzat, i hi ha un interès per callar veus feministes.

Un informe de LLYC no porta esperances. L’anàlisi de nou milions de missatges a X, a 12 països, revela que el 50% de la conversa sobre feminisme és negativa, i afecta el que la joventut pensa sobre ell. Les recerques sobre igualtat i feminisme han descendit un 50%. Les comunitats feministes estan més aïllades i la seva conversa és més crispada per ser atacada.

Notícies relacionades

Per si tota aquesta reacció masclista, finançada i organitzada, no era suficient; n’hi ha més. No sé quantes dones em confessen que no han viscut un període de fustigació, cancel·lació i de debat acarnissat com mai. Hi ha hagut interès, fins i tot en boca del feminisme, de vendre’l com a caça de bruixes, o assenyalar que les propostes que prohibeixen converteixen a altres feministes en ultradreta. No sabia que prohibir l’explotació sexual i reproductiva ara era ser d’ultradreta. Hauran de llegir Dones Lliures i recordar d’on venim. La lliure elecció s’utilitza com a comodí per a tot. A aquest ritme, ens diran que el matrimoni forçat o ser maltractada es tria i que callem perquè limitem la llibertat de les dones i no ho vivim en primera persona. És tan absurd com dir que no pots ser animalista perquè ets humana. Barregen, amb intenció, abolició amb prohibició, o testimonis amb denúncies anònimes. S’arremet fins i tot contra jutges progressistes com Joaquim Bosch, quan va advertir d’un aspecte de la llei trans que després s’ha complert. Espero que puguem assenyalar deficiències de la llei de violència de gènere sense que ens diguin masclistes.

És un horror fer malbé el què ha salvat tantes dones, mentre els masclistes estan més junts que mai i disfruten veient com escometen les unes a les altres. El seu pla que els arguments masclistes els compri el feminisme va per bon camí. Tant de bo uns altres 8M on honrem els que van donar la cara per nosaltres. On atenguem el que diuen les víctimes i la infància. I que no es manipuli el feminisme: un moviment per a dones, lliures d’opressions imposades pel patriarcat. Que sobrevisqui aquest llegat depèn de la nostra memòria i respecte per l’aconseguit. Perquè si això acaba sent un espai on els masclistes vegin legitimats els seus privilegis sota una falsa consigna de llibertat, el feminisme morirà. I amb això, moriran els drets de totes.