Quan tres contents Toni Ruiz, Margarita Salvans i César de Vicente van prendre, fa aproximadament un any, l’escenari col·locat provisionalment a l’hangar que serveix de seu a Mango, cap d’aquests tres alts directius de la cadena podia sospitar que el que estaven a punt de comunicar era només l’avantsala de tot el que portaria el 2024. L’anunci era que aquesta empresa catalana de moda havia incrementat un 15% les seves vendes en un any, fins a superar els 3.100 milions d’euros d’ingressos. Que els seus beneficis s’havien duplicat en aquest mateix període (172 milions). I que, estant en una posició tan còmoda en un any tan significatiu per a ells –complien 40 anys–, havien decidit estructurar un pla per anar encara més enllà.

Van anomenar aquest full de ruta 4E, perquè les quatre paraules clau que li servien d’eix són elevate (donar més valor a la marca perquè el públic estigui disposat a pagar-ne més), expand (obrir moltes més botigues), earn (guanyar més diners per poder continuar invertint sense endeutar-se) i empower (tenir una plantilla més gran). La meta es va situar el 31 de desembre del 2026, quan esperen comptar amb un volum de negoci de 4.000 milions d’euros i unes 3.200 botigues en marxa arreu del món.

Un abans i un després

Al no haver fet públics encara els resultats financers del 2024, és difícil jutjar com salden la primera prova de foc d’aquest pla. No obstant, les botigues obertes donen una pista: l’objectiu era obrir-ne 500 en els pròxims tres anys i en porten, efectivament, més d’un centenar. Però, independentment d’això, la qüestió és que el 2024 marca un abans i un després en la història de Mango, cosa que ha fet que el jurat es decanti per aquesta com a guanyadora del guardó més gran dels Premis Empresa de l’Any, que EL PERIÓDICO organitza amb el Banc Sabadell.

Ho fa, en primer lloc, pels 40 anys que suma de recorregut. Isak Andic va obrir la primera botiga Mango al número 65 del passeig de Gràcia de Barcelona el 1984, tot i que ja feia anys que es movia en el sector de forma una mica menys organitzada. "Un any després ja hi havia cinc botigues Mango a Barcelona i una a València", recorda la companyia. "A partir d’allà va començar una etapa d’expansió a un ritme vertiginós: cent botigues en vuit anys a tot Espanya", un creixement en el qual el sistema de franquícies, estrenat el 1987 a Esparreguera, va jugar un paper clau. Va ser igualment important decidir apostar ben aviat pels dissenys propis, per una inversió sense fre en publicitat, per les campanyes amb models de renom com Claudia Schiffer o Naomi Campbell i per tenir presència a tots els continents i fins i tot a internet, a la qual es va obrir l’any 2000.

Des d’aleshores hi ha hagut de tot. Moments de més i de menys, moviments de fitxes en molts sentits, però, de teló de fons immòbil, l’ambició d’arribar com més lluny millor. D’aquí venen, també, totes les decisions organitzatives que van sortir a la llum a setmanes de començar un 2024 tan simbòlic per a l’empresa.

Andic feia temps que estava obsessionat que Mango fos una companyia amb dinàmiques pròpies d’una empresa cotitzada. No perquè volgués que ho fos (o això es diu), sinó perquè això donava serietat i professionalitat al gegant que estava intentant muntar. I a finals del 2023 va prendre diverses decisions que s’han demostrat determinants, també l’any passat.

Membre aliè a la família

Va premiar el conseller delegat extern en qui havia dipositat la seva confiança, Toni Ruiz, donant-li el 5% de la propietat de la cadena (era la primera vegada que obria el seu capital a un membre aliè a la família) i va ampliar el consell d’administració per incorporar-hi quatre professionals independents: Jordi Canals, Jordi Constans, Jorge Lucaya i Marc Puig.

Notícies relacionades

El repte de les pimes, ¿com aprofitar la IA?

Tecnologia per revolucionar el sector de l’atenció domiciliària

Aquest òrgan –i tota aquesta filosofia borsària en general– ha sigut la base que ha permès a Mango navegar sense gairebé sotsobrar malgrat l’últim gran desafiament que tenia previst el 2024 a la cadena, la mort de la seva alma mater. La defunció d’Isak Andic en un accident de muntanya al desembre ha obligat la companyia a començar la seva següent etapa molt abans del que preveia. El fundador de l’empresa ja s’havia anat allunyant progressivament del seu dia a dia (tot i que com a president no executiu continués molt vinculat a la firma), així que ho tenia tot bastant lligat per a una hipotètica absència seva.

D’aquí ve l’àgil relleu. Finalment, aquesta nova fase comença amb Toni Ruiz reafirmat com a líder absolut de Mango (és qui ocuparà la cadira de president que deixa Andic, càrrec que compatibilitzarà amb el de conseller delegat); amb la incorporació d’un cinquè conseller independent en el màxim òrgan de govern de la cadena, Manel Adell; amb els tres fills d’Andic convertits en president (Jonathan) i vicepresidentes (Judith i Sarah) de la companyia propietària de Mango, i amb Mango convertida, per segona vegada, en Empresa de l’Any. Aquesta vegada, del 2024, l’exercici que l’ha canviat tot.