Expliquen diversos responsables dels organismes involucrats en el procés perquè Boston (EUA) es convertís en una de les regions més importants del món en el camp de la investigació i la innovació mèdica que el detonant va ser que l’Administració pública decidís invertir 1.000 milions de dòlars per aconseguir-ho. Ningú amaga que hi havia un caldo de cultiu previ que va fer que aquella milionada no caigués en sac foradat. Entre aquests elements, la Universitat de Harvard, l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), diversos hospitals i centres d’investigació i una enorme quantitat d’empreses. Es diu que va ser clau, en aquest sentit, que la farmacèutica suïssa Novartis fes una gran aposta pel lloc.

"Hi va haver un moment que va apostar per Massachusetts i això va arrossegar-ne moltes d’altres", reflexionava fa uns dies el director general de la fundació Biocat, Robert Fabregat. "Sempre hi ha un efecte bola de neu i AstraZeneca l’està generant aquí, probablement ho veurem en cinc anys", aventurava el mateix directiu. Dels més de 1.000 milions d’euros d’inversió estrangera que va captar Catalunya el 2023 relacionats amb la salut, el 80% corresponien, efectivament, a la decisió d’aquesta farmacèutica d’obrir un centre d’R+D de referència mundial a Barcelona. El 2024, van posar gairebé 500 milions d’euros més sobre la taula, així que torna a ser la responsable del 90% del que s’ha invertit des de fora en la indústria catalana de la salut.

Aquest és un dels elements que han fet que el jurat dels Premis Empresa de l’Any que coorganitzen EL PERIÓDICO i Banc Sabadell, la distingeixi amb el guardó a l’Empresa + Innovadora. Ajuda, també, que es trobi entre les 10 empreses farmacèutiques més atractives per treballar a Espanya o que ja compti amb 1.300 empleats al país.

La companyia manté ben custodiat el detall dels projectes que impulsa o en què participa des d’aquí, però sí que ha fet públic que giren entorn de totes les àrees en les quals es mou la farmacèutica (oncologia, malalties rares, cardiovascular, immunoteràpia...) i que en un any pot portar a terme gairebé mig miler de projectes d’investigació. Més de la meitat, amb assajos clínics inclosos.

AstraZeneca és el resultat de la fusió de la farmacèutica sueca Astra AB i la filial del grup britànic ICI, Zeneca, el 1999. La companyia, que manté la seu a Cambridge (Regne Unit), s’ha convertit en una de les més importants del món en el seu negoci, amb una facturació anual de 54.000 milions de dòlars el 2024 i 83.000 treballadors repartits per tot el món. El que la va fer mundialment coneguda va ser el seu acord amb la Universitat d’Oxford per desenvolupar i distribuir una vacuna per prevenir la infecció de la covid-19. No obstant, l’àrea més important per a AstraZeneca és l’oncologia, seguida de la biofarmàcia i de l’atenció a les malalties rares.

Referència mundial

Notícies relacionades

El repte de les pimes, ¿com aprofitar la IA?

Tecnologia per revolucionar el sector de l’atenció domiciliària

De fet, la seva recent aposta per Barcelona va començar amb un centre per a Alexion –empresa propietat del grup farmacèutic des del 2021– especialitzat en assajos clínics entorn de malalties rares. Allò va acabar escalant a hub de referència mundial en la investigació i la innovació mèdica associat a la mateixa AstraZeneca (ja no només a Alexion), amb una inversió inicial de 800 milions d’euros. Aquesta xifra ja va pels 1.300 milions d’euros, una de "les més altes de la història de Catalunya", va remarcar el president d’AstraZeneca Espanya, Rick Suárez, a l’anunciar l’ampliació.

Des de l’edifici Estel, al centre de Barcelona, que una vegada arreglat, els servirà de seu (ara són a la Diagonal), treballaran unes 2.000 persones de 43 nacionalitats diferents en gairebé 250 projectes d’investigació. "En aquest centre aprofitem la ciència de dades i les millors solucions tecnològiques disponibles per impactar positivament en la ciència i desenvolupar solucions audaces per donar resposta als grans desafiaments sociosanitaris del món", resumeix l’empresa més innovadora de l’any.