Catalunya, en bona direcció

Malgrat les incerteses de l'entorn internacional, el 2016 ha estat un any extraordinari per a la nostra economia. El PIB català va créixer un 3,5% -el millor registre dels darrers nou anys- i ja suma 13 trimestres en valors positius, més de tres anys de represa en què hem anat deixant enrere l'ombra allargada de la crisi. Afegeixo un matís que reforça l'optimisme d'aquestes dades: es tracta d'un creixement transversal i de base àmplia, al qual contribueixen tots els sectors de la nostra economia. Tot i així, m'agradaria subratllar l'excepcional comportament de la indústria, que amb un augment del 5,2% el 2016 evoluciona a un ritme més intens que a les principals economies de la zona euro. De fet, l'any passat la producció industrial va créixer el triple a Catalunya que a la zona euro en el seu conjunt. L'evolució del mercat de treball reflecteixen també aquest dinamisme: Catalunya va tancar el 2016 amb 100.000 ocupats més, xifra que supera en un 10% les nostres previsions inicials. Quant a la taxa d'atur, en el quart trimestre del 2016 aquesta va retrocedir fins al 14,8%, gairebé 10 punts menys que el dramàtic 24,4% registrat en el punt més àlgid de la crisi. A més, el gener passat Catalunya va liderar la reducció de l'atur en el conjunt de l'Estat espanyol, amb un descens interanual del 12,4% (tres punts més que el global d'Espanya). Completaré aquest breu estat de la situació amb dos apunts sobre l'evolució de la dinàmica empresarial. El 2016, el nombre de societats mercantils a Catalunya va créixer un 18,6%, enfront el 8,3% de l'Estat espanyol.

A més, Catalunya és un dels territoris europeus on més s'han incrementat les exportacions de béns des de l'inici de la crisi, tant pel que fa al nombre d'empreses com al volum de les vendes: el valor en euros corrents ha pujat un 58% des del 2009 fins al novembre del 2016.

Les dades que acabo d'esmentar permeten constatar una realitat incontestable: Catalunya es una economia vigorosa, oberta i amb una immensa capacitat d'adaptació i progrés. Els creixements registrats en els darrers anys són fruit de molta i bona feina, i amb un mèrit afegit: són creixements assolits amb unes eines de política econòmica excepcionalment limitades. Qui sap on hauríem arribat si la Generalitat tingués competències per influir més positivament sobre el mercat laboral -a través de polítiques actives d'ocupació i d'estímul a la contractació laboral- o per dissenyar un marc regulador de la competència que acompanyés millor l'expansió de les nostres empreses. I, per descomptat, qui sap tot el que aconseguiríem si poguéssim gestionar i aprofitar tot l'esforç fiscal dels ciutadans de Catalunya.

Tanmateix, i malgrat tots els indicadors favorables, no podem ni hem de deixar de banda les incerteses que planteja l'actual context socioeconòmic. El futur de les pensions n'és un exemple. A principis d'aquest febrer, l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) alertava que calia fer una reforma de gran calat per evitar el col·lapse de l'actual sistema de pensions, un risc al qual em vaig referir el desembre passat durant la meva intervenció en el Consell de Política Fiscal i Financera. La deriva del deute públic és un altre element que ens inquieta. He dit reiteradament que una repuntada d'un punt en els tipus d'interès que paga avui el Regne d'Espanya elevaria el cost del servei del deute en 10.000 milions d'euros anuals.

Notícies relacionades

Santamaría promet treballar per l'estabilitat

Galeria de fotos del Premi Empresa de l'Any

En aquest punt voldria fer un incís per referir-me, molt breument, a les finances de la Generalitat. D'acord amb les nostres estimacions, que haurà de confirmar d'aquí uns mesos la Intervenció General de l'Estat (IGAE), el dèficit de la Generalitat corresponent a l'any 2016 serà del 0,9%, gairebé dos punts menys que el del 2015, i 3,6 punts menys que el 2010.

És a dir, que en només en sis anys haurem aconseguit reduir el nostre dèficit en un 80%. Gràcies a aquest esforç sostingut, el 2017, per primera vegada en molts anys, aconseguirem que el pes del deute de la Generalitat sobre el nostre PIB no només s'estabilitzi, sinó que comenci a disminuir. El futur de les pensions, els reptes derivats de l'envelliment de la població, el deute i l'evolució del tipus d'interès, els costos energètics. Aquestes i moltes altres són qüestions vitals que ens concerneixen i que ens preocupen. I, com a Govern responsable, tenim l'obligació i el desig d'abordar-les amb rigor i intel·ligència.