Arribar a la jubilació amb els deures fets

Fa anys que destacades personalitats del món de l’economia i les finances van advertir que el sistema públic de pensions a Espanya no era sostenible a llarg termini. Malgrat les veus d’alerta, la situació ha empitjorat greument. La persistent crisi econòmica, la inestabilitat política -el país fa gairebé un any amb un Govern en funcions- i els vaivens propis dels mercats financers, entre altres factors, no ajuden a sortir d’aquesta situació crítica. Els experts reunits per Ibercaja i El Periódico ho tenen clar: és necessari actuar immediatament, no hi ha temps a perdre. El nostre futur està en joc.

¿Per on començar? És evident, coincideixen els professionals, que el problema exigeix una resposta política que no s’està produint. Aquesta paràlisi impedeix abordar la urgent reforma del sistema públic de pensions per adaptar-lo a les necessitats reals de la societat actual. “Està demostrat que la jubilació és l’etapa on més estalvi necessitarem”, diu José Carlos Vizárraga. “Cada vegada ens jubilem abans i vivim més anys. En conseqüència, la fase d’acumulació de l’estalvi ha de començar molt aviat”, sosté. Pel directiu d’Ibercaja, “la gent ha de sentir i interioritzar la necessitat d’estalviar”. Segons ell, “existeix una consciència general de previsió per quan arribi l’hora de jubilar-se però se’n desconeix la quantia”. En aquest sentit, “l’Administració havia d’haver comunicat als futurs pensionistes el que els quedarà de pensió, però no ho ha fet”, critica.

Aurora Rodés advoca per crear aquesta “consciència estalviadora” en la població com més aviat millor. “El ciutadà s’ha de mentalitzar que la seva prestació per jubilació no li donarà l’estabilitat que tenia mentre estava en actiu”, assenyala. Begoña Castro recrimina a la classe política la seva inacció en un tema tan important i reclama a l’Administració que assumeixi la seva responsabilitat i marqui les “regles del joc” que “facilitin les eines precises per satisfer les necessitats de la població”.

Reforma urgent

Que la situació és greu no admet cap discussió. Damià Querol aporta dades irrefutables: es calcula que per sostenir l’actual sistema de pensions farien falta 26 milions de cotitzants (actualment n’hi ha 17,5 milions); per a més inri, el fons de reserva de la Seguretat Social està caient en picat (ara s’acosta als 24.000 milions d’euros) i els Pressupostos de l’Estat presentats a Brussel·les preveuen que la guardiola s’esgoti el desembre del 2017. L’alarma social està, doncs, més que justificada. Per això el Congrés dels Diputats ha anunciat per a la primavera que ve la constitució d’una comissió parlamentària que abordi la reforma de les pensions. Per al director executiu de l’IEF, la situació requereix dues mesures clau. La primera, portar a terme una “reforma estructural del sistema públic de pensions”, que “no serà efectiva fins d’aquí deu anys per l’índex de natalitat i la piràmide poblacional invertida que té Espanya”. La segona, que “tots ens conscienciem de la necessitat d’estalviar a curt, mitjà i llarg termini”.

¿I ara què? Els experts anuncien més retallades. “El factor de sostenibilitat que entrarà en vigor el 2019 reduirà les pensions públiques a mitjà termini”, afirma Vizárraga, que aposta per fomentar “un sistema complementari privat obligatori, obert i transparent”. Perquè l’economia funcioni, avisa, s’han d’“incrementar els salaris i la renda disponible de les famílies”.

Begoña Castro reclama “una llei ben feta i que no es canviï”, ja que ha d’oferir solucions a un ampli espectre de la població. Per dissenyar  aquesta llei aconsella als polítics que comptin amb l’assessorament de “professionals multidisciplinaris”. Avui dia, apunta, “la mitjana d’aportació anual a plans de pensions és de 4.000 euros”. “Si el que volem és crear un instrument financer que sigui versàtil per a tot el ventall d’opcions no hi hauria d’haver límits màxims”, postil·la. Per realitzar una bona gestió patrimonial, recalca, és molt important que no canviïn les regles del joc. “No oblidem que parlem d’invertir en productes que estan subjectes a l’acció política i a l’evolució dels mercats. Hi intervenen tantes variables que es necessita l’ajuda de fiscalistes, assessors financers i experts en macroeconomia”, valora.

Conscienciació

Els espanyols, observa Rodés, van creure a ulls clucs l’argument que els van donar fa 40 anys: “La Seguretat Social era la mare que ens protegia a tots”. Ara, “Espanya s’adona que la taxa de substitució [reemplaçament] s’ha de reduir del 82% al 38% o al 50%, que és la mitjana europea”. No és fàcil entendre i acceptar un canvi tan dràstic. “Canviar la mentalitat de la gent serà una tasca ímproba”, opina la gestora administrativa.

 

Querol diu que “la por a perdre la pensió” és el detonant que “activa la conscienciació ciutadana”, encara que recela de la resposta a nivell institucional. “Temo que els polítics tornaran a cometre l’error d’intentar resoldre la qüestió posant el focus en el curt termini”, quan hi ha moltes coses que es podrien fer, com “millorar la gestió de la Seguretat Social o la rendibilitat que s’obtenen dels actius”. I posa com a exemple el model suec, que inclou “una part redistributiva important, una part de capitalització individual obligatòria i un mínim de pensions per a tothom”. “¿Quant podem trigar aquí a aconseguir això?”, es pregunta.

Rodés lamenta que “els joves han deixat de creure en la Seguretat Social. Tenen unes feines tan inestables i uns sous tan precaris que han de conscienciar-se que necessitaran un pla privat”. I mentalitzar-se que hauran de “sufragar la despesa en pensions que hi haurà en el futur”, afirma Vizárraga. Els menors de 40 anys, diu Castro, “són conscients que l’Estat no els garantirà res i han de ser ells els que es busquin la vida”. “Amb una taxa de desocupació juvenil del 46%, dir als joves que estalviïn per a la seva jubilació és ciència-ficció”, jutja Querol, que considera vital “introduir l’educació financera a les escoles”. Invertir en formació i comptar amb assessorament professional qualificat en matèria de finances és un aspecte “crucial”, valoren els participants en la taula rodona.

Planificar segons el perfil del partícip

Vista la necessitat d’estalviar de cara a la jubilació, és hora de saber com fer-ho i quines eines són les més adequades. “No hi ha un producte ideal”, indica Castro. Des del punt de vista financer, la millor opció, segons la seva opinióo, és “diversificar”. “¿Renda variable, renda fixa, curt termini, llarg termini…? Dependrà de l’edat i el perfil del partícip i de la seva capacitat d’estalvi”, explica. Planificar, destaca el directiu d’Ibercaja, “ha de contemplar tot: vivenda, plans de pensions, fons, dipòsits, etcètera”. En aquest tipus de productes, declara la presidenta del grup EAFI del CEC, “el rescat és un factor a tenir en compte, ja que s’obté més rendibilitat d’un fons d’inversió que d’un pla de pensions”. Rodés insisteix: “S’ha de començar a estalviar des d’ara mateix”. ¿Com? La gestora administrativa suggereix “diversificar” seguint la màxima de “no posar tots els ous a la mateixa cistella”.

Segons Querol, “la regulació està més avançada en els fons d’inversió”, que delimiten “la responsabilitat de l’entitat bancària o de l’assessor financer amb perquè el partícip sàpiga en què està invertint”. Pel director executiu de l’IEF, que l’entitat o el professional estiguin acreditats pels organismes competents en aquesta matèria és “molt important”. En la seva opinió, “la indústria de plans de pensions necessita més transparència per arribar al client”.

Promoure l’estalvi a llarg termini requereix mesures imaginatives i eficaces. En aquest sentit, Vizárraga proposa que “la deducció fiscal s’ingressi directament en el fons”, com passa en altres països, idea que és compartida per la resta d’experts. També els últims canvis legislatius que permeten rescatar el pla de pensions en determinats casos –per invalidesa greu, per desocupació de llarga durada o per impagament de la hipoteca a causa d’un desnonament– són benvinguts. Una altra reivindicació unànime de la taula és que des de l’Administració “s’incentivi la inversió” en plans de pensions compte, ja que s’obté més rendibilitat d’un fons d’inversió que d’un pla de pensions”.

Com actuar

¿Què hauria de tenir en compte el ciutadà corrent abans de subscriure un pla de pensions? Vizárraga dóna algunes claus: “Conèixer la tipologia de la inversió que farà, en quins actius està invertit aquest fons, quines expectatives de rendibilitat pot tenir en el curt i mitjà termini en funció de l’evolució dels mercats i de la situació econòmica actual… I valorar el risc que està disposat a assumir”. Rodés apunta quatre conceptes bàsics: “rendibilitat, flexibilitat, liquiditat i fiscalitat”. Castro convida el partícip a formular-se la següent pregunta: “¿Quin nivell de vida vull tenir quan em jubili i què em costarà tenir-lo?” Querol introdueix un pas previ: “Dedicar més temps a buscar el producte financer que millor s’adapti a les teves necessitats i comparar les ofertes entre diferents entitats bancàries”.

Notícies relacionades

Cristina Carré: «El futur del transport de mercaderies és l’intermodal»

Valor afegit per revitalitzar el medi rural

La deducció de la base imposable de l’IRPF fins a 8.000 euros i, per sota d’aquest límit, el 30% dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques suposa el principal reclam fiscal dels plans de pensions.

Al marge, els experts aconsellen estudiar bé tots els detalls de la inversió. En aquests moments, assenyala Querol, “molts plans de pensions estan garantits al 85%, però garantir aquest percentatge sense tenir actius de curt termini a comprar genera un problema important i desvirtua el producte”. Vizárraga diu que “el manteniment del capital amb una rendibilitat zero és contemplada com una opció vàlida” per una part dels inversors. “Que el BCE estigui comprant 85.000 milions d’euros al mes de deute públic i privat pot provocar una de les bombolles més grans en els mercats financers, ja que és l’únic actor que està suportant tots els actius. L’efecte en els plans de pensions és que si esperes obtenir una rendibilitat a 20 anys vista amb una inversió de perfil conservador el risc potencial que assumeixes és molt alt”, exposa el director executiu del IEF. La [probable] pujada dels tipus d’interès suposaria un perill afegit, alerta el directiu d’Ibercaja.