Fotoperiodisme

La mirada del fotògraf: tragèdia, confinament i desescalada del coronavirus

Els reporters gràfics van ser dels pocs 'afortunats' que van poder trepitjar el carrer i amb això es van convertir en les finestres que mostraven el món assolat per la pandèmia

Els fotògrafs de EL PERIÓDICO expliquen els seus sentiments, impressions i dificultats en aquesta selecció de 50 instantànies sobre la crisi sanitària

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO

En molt pocs dies, la pandèmia va canviar la vida completament. Però només uns quants afortunats podien trepitjar el carrer i veure el que passava més enllà de les quatre parets de cada llar. Entre ells, els fotògrafs d’EL PERIÓDICO, que, malgrat l’humà temor del contagi, des del primer dia es van llançar als carrers i ni un de sol es va negar a entrar a llocs on sobrevolava el virus i el dolor. Durant les setmanes de confinament, els reporters gràfics es van convertir en les finestres a través de les quals es podia entreveure el món, com els temuts hospitals, sempre que obtenien permís per entrar, que no era fàcil; però també els carrers buits o els emotius homenatges als sanitaris. Així mateix, han sigut testimonis de la peculiar desescalada.

Notícies relacionades

Per a Julio Carbó, cap de fotografia d’aquest diari, ha sigut «molt díficil» seleccionar 50 instantànies –entre les milers d’imatges preses per 25 fotògrafs– que resumeixin els últims tres mesos de crisi sanitària. «L’excel·lent feina de tots ells, en unes condicions dures, el compromís professional, la valentia i qualitat de totes les imatges em sembla excepcional. Han sigut dies de tensió acumulada i sofriment, i al veure el resum és inevitable emocionar-se», confessa. 

Com ell, els mateixos reporters gràfics comenten cada una de les seves fotografies en aquesta galeria, els seus sentiments al fer-la, les seves impressions sobre el que estava passant o les dificultats a l’hora d’aconseguir-la.