Nou cop a l'Estat del benestar

Les famílies amb dependents menors denuncien abandó

El Govern admet que les obligacions i necessitats són més grans i llargues

Moltes mares han de deixar la feina i les ajudes són escasses

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO M. YAGÜE
MADRID

No representen un volum important dins del milió i mig d'espanyols que no es poden valer per si mateixos, però els menors dependents i les seves famílies s'acosten en molts casos a l'exclusió social, sobretot després de les retallades de la llei de dependència. Els representants de les associacions que defensen aquest col·lectiu amagat entre les grans xifres denuncien que tenen problemes específics i que travessen una situació molt complicada, amb ajudes que sempre són escasses. Les famílies se senten abandonades. Fins i tot César Antón, director de l'Imserso, l'organisme governamental que gestiona la llei de dependència, reconeix que presenten «més necessitats, ja que sovint s'exigeix la dedicació plena de membres de la família».

El cas d'Aleix Obregón és il·lustratiu d'aquestes greus dificultats. Però n'hi ha molts més, autèntics drames mèdics i econòmics. «El miracle per a la majoria d'aquestes famílies és viure cada dia», assegura a Toledo José Luis Gómez-Ocaña, pare de dos fills, de 9 i 16 anys, amb una malaltia degenerativa (Tay-Sachs) incurable. És mortal, i no es coneixen casos que hagin superat els 18 anys. Tots dos són grans dependents i a tots dos se'ls ha reduït l'ajuda en un 15%. «Necessiten atencions -explica- les 24 hores del dia per les crisis que pateixen. No controlen esfínters. El gran no parla i al petit ja no se l'entén. A casa meva no entra més sou que el meu de professor, retallat també. La meva dona va deixar de treballar fa uns anys per cuidar-los».

PRIMER, QUE MENGIN / Gómez-Ocaña, coordinador de la plataforma en defensa de la llei de dependència de Castella-la Manxa, assegura que «en contra del que es creu, els casos més greus i dramàtics de dependència solen ser de nens i joves». La majoria, segons el perfil elaborat per la plataforma, afecta dones que han de deixar de treballar per dedicar-se gairebé tot el dia als seus fills, amb el que això implica de cost econòmic i, sobretot, emocional i físic. No tenen descans i a això s'hi afegeix la tensió de si podran fer front als costos de rehabilitacions i teràpies. «Arriba un moment en què la situació és esgotadora, ha d'explotar per algun costat. Hi ha gent que es troba al límit», afegeix.

Dels cinc membres de la família cordovesa López Cortés, dos fills tenen malalties greus. Juan, de 12 anys, ha d'estar sempre enllitat i Julia, de 6, pateix una malaltia psicofísica. El pare està desocupat i sense dret a prestació i té una incapacitat física que l'obliga a fer servir cadira de rodes. El fill gran, Pablo, de 19 anys, se n'ha anat a Alemanya a veure si aconsegueix guanyar i enviar diners. «El meu marit i jo ens hem plantejat deixar de menjar per poder comprar els medicaments. El primer és que els nens mengin, després ja veurem què fem els grans», diu Amelia, la mare i l'única que aporta alguna quantitat de diners netejant cases o fins i tot demanant al carrer.

«Un menor d'edat impacta molt més. Aquestes famílies tenen un problema específic i molt limitada la seva capacitat de resposta, encara que reben algun tipus de prestació. És un col·lectiu que està passant per una situació calamitosa», assegura José Miguel Delgado Trenas, treballador social al centre d'avaluació de la dependència de Còrdova.

«SI AIXÒ NO ÉS UN CALVARI...» / Palmira Castellano presideix la plataforma en defensa de la dependència del País Valencià i és la mare de Sara, a qui van diagnosticar una malaltia que es caracteritza per convulsions intractables i retard mental. Se n'han de sortir amb els 425 euros mensuals d'ajuda. «Les persones grans tenen un final. En aquests casos és per a tota la vida», subratlla.

Dolores, de 44 anys, n'és un altre exemple. Va deixar la seva feina de cuinera a Madrid al néixer el seu fill fa 4 anys i li van donar la «pagueta» de 520 euros per atendre'l. Pateix encefalopatia epilèptica catastròfica, que li impedeix moure's i li roba la vista, i exigeix atencions permanents com un nadó. Ara, viuda, cobra 418 euros i n'ha de pagar 200 de lloguer. «Si això no és un calvari...», mussita.

Notícies relacionades

¿Teniu a la família un menor que rep ajuda per dependència? Envieu-nos el vostre testimoni de com afecten les retallades del Govern a les prestacions per dependència.

Per correu electrònic:entretots@elperiodico.comPer twitter:@EPentretotsA la web:entre-tots.elperiodico.cat