Cristina Gallach: "Entre eleccions i eleccions, els ciutadans tenen molt a dir"

Cristina Gallach, portaveu del Consell Europeu i especialista en comunicació política, aposta en el debat obert per EL PERIÓDICO sobre polítics i xarxes socials per aprofitar les oportunitats que aquestes ofereixen sense que oblidem protegir-nos davant els seus riscos.

–¿Creu necessari més control del  que es diu a internet?

–Tot polític o personatge públic ha de ser molt conscient en aquest moment del paper de les xarxes socials en la gestió de la seva reputació i la seva imatge. Però també sap que gràcies a elles té més capacitat d'arribar a la gent, pot multiplicar la seva presència, encara que l'altra cara de la moneda és que el fan en alguns moments vulnerable. D'aquí ve la importància de la regulació, la vigilància i el bon ús. Quan entres en territoris nous, els codis de conducta que ens sapiguem donar han de tenir un paper molt important. Tots els grans avanços de la història han suposat oportunitats i millores però també riscos, que els poders públics, a través de regulacions i acords, han de ser capaços de minimitzar. La xarxa ofereix oportunitats de negoci, educatives, de convivència, de transparència; però informacions ofensives, destructives respecte a algú poden fer molt de mal. És fonamental trobar un equilibri. 

--¿Ciutadans i polítics fan un bon ús de les xarxes socials?

--Se'n fa molt ús i en la majoria dels casos bo, divulgatiu, informatiu; però també hem estat testimonis de casos en què personatges públics han hagut de tancar els seus comptes perquè s'han vist insultats i ultratjats, o de difusió de posicions xenòfobes, per exemple. Un altre tema clau és el de la protecció dels menors. Cada vegada veiem més codis de conducta, controls, filtres, però no deixa de ser necessària una vigilància. Com passa amb totes les grans transformacions, internet és un territori nou; d'aquí ve la importància de la jurisprudència, com en el cas del dret a l'oblit. A base de decisions concretes es va creant un corpus. I és que la xarxa, per definició, és bona; el que pot ser dolent és el que hi posis. 

–Fa falta, doncs, una regulació perquè la cosa no se'ns vagi de les mans.

–Sí. Com les normatives de protecció de dades, tant dels estats com d'organitzacions més àmplies, com la Unió Europea (UE). En tot això hi ha d'haver un aprenentatge, anar creant jurisprudència i anar avançant en  legislacions que han d'evitar frenar les oportunitats i a la vegada han de protegir els individus de difamacions i abusos, que poden ser molt destructius.

–¿Els polítics gestionen bé els seus comptes? ¿Haurien de fer-ho personalment?

–¿Què significa gestionar-les bé? ¿Tenir molta presència, fer 20 tuits cada dia, tuitejar l'acte en què estàs participant? Quan un polític està intervenint en un acte i a la vegada tuiteja, és que està delegant la seva comunicació, però és que llavors aquest tuit ja no és una comunicació personal sinó un acte polític. És molt important per a un polític ser capaç de gestionar bé la seva presència en la xarxa, no perquè n'hagi de tenir necessàriament molta, sinó perquè millorarà la seva reputació, la seva credibilitat i la confiança dels ciutadans en ell.  La ciutadania té dret a saber. Pel que fa a l'autoria, hi ha comunicacions informatives o divulgatives, sense valor de comentari personal, que potser no és necessari que les faci el mateix polític. El ciutadà ja sap distingir uns casos d'altres. 

–¿Les xarxes són un bon espai de debat polític?

–Sí, encara que el problema, diuen els experts,  és que hi ha molt poca interconnexió entre diferents sectors ideològics. La gent d'una determinada ideologia tendeix a retuitejar-se entre si, se segueix els afins, i l'efecte multiplicador s'acaba produint només dins de la bombolla de cadascú. Es reforça el missatge per als que pensen de manera similar, però rarament els arriba als que pensen de manera diferent.  

–¿I poden ser una eina de transparència política i democràcia ciutadana?

–Sens dubte. A més de servir per conèixer el que la ciutadania pensa, són un instrument de transparència i de divulgació molt important i que s'ha d'utilitzar.  Si les institucions i els governs van publicant cada vegada més informacions en sistema 'open data', aquestes dades es podran creuar i per tant es podran analitzar molt més fàcilment l'evolució de les polítiques, les tendències i els resultats, fer comparatives i extreure conclusions.

Notícies relacionades

Enric Marín: "La xarxa ha de servir perquè la societat s'expressi més i els polítics escoltin més"

Una bretxa més que digital

–Es pot ser polític al segle XXI sense escoltar els ciutadans?

–Crec que no és possible. Els ciutadans tenen ara mecanismes per expressar-se molt més eficaços que en altres èpoques, precisament gràcies a la xarxa, i res atorga més legitimació de la política i dels lideratges que la capacitat d'establir diàleg amb ells. Quan dialogues, escoltes. En els quatre o cinc anys entre eleccions i eleccions, els ciutadans tenen molt a dir; ara ho diuen sobretot a través de les xarxes socials, i els polítics els han d'escoltar.