Nadal: una relació d'amor i odi

Som contradictoris, per què negar-ho. I no hi ha època de l'any que ho faci més evident que Nadal. Alegria i nostàlgia, solidaritat i malbaratament, reunions familiars i amb amics que ens encanten i ens saturen... De petits, Nadal ens embruixa amb el seu halo d'il·lusió, hi ha màgia, regals, temps en família. En l'adolescència sovint el rebutgem per transgressió, perquè ho veiem com la màxima expressió d'unes pautes marcades pels grans. I d'adults, encotillats en les obligacions imposades i autoimposades del ritual social, potser el detestem, sí, però alhora enyorem el Nadal de quan érem petits i el voldríem tornar a viure.

«M'agraden els carrers il·lumi-nats, les nadales, la decoració, els regals, les compres, el ritual, fins i tot els sopars d'empresa, però crec que s'han convertit en dates superficials, egoistes i classistes», responia Guiomar López (58 anys. Funcionària. Sabadell) a la pregunta ¿T'agrada el Nadal o el detestes? que ha fet les últimes setmanes EL PERIÓDICO. «El sentiment envers Nadal és ambivalent: hi ha gent que només hi veu el costat negatiu i gent que només hi veu la il·lusió, però la majoria se situa en el clarobscur», apunta Francesc Torralba, filòsof i teòleg.

XANTATGE EMOCIONAL / I aquest clarobscur no és en el Nadal sinó en les seves circumstàncies. «Un mes abans ens conviden a comprar tota mena de coses que hi van associades. És la manera de celebrar qualsevol cosa: comprant», denuncia Carmen Gracia (sociòloga. 44 anys. Rubí). És un dels retrets més habituals. I és que aquestes dates concentren el 20% de les vendes anuals del comerç, i més del 50% en el cas de joguines i perfums. La situació econòmica no està per tirar coets (més de 5,5 milions d'aturats a Espanya; 770.000 a Catalunya), i el malbaratament nadalenc es titlla d'«obscenitat», però les famílies catalanes gastaran en aquestes festes entre 500 i 600 euros i els comerços preveuen augmentar un 4% les vendes, explicava aquest mes el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Miguel Ángel Fraile.

No hi ha dubte que Nadal és la festa del consum. «Tot està orientat de cara a convèncer la gent que la manera d'expressar que estimem els nostres parents i els nostres amics consisteix a gastar diners comprant regals», afirma Rubén Sánchez, portaveu de l'organització de consumidors FACUA. «Si ens fan un regal, assumim que hi hem de correspondre i caiem víctimes d'aquest xantatge emocional», diu.

COMPARTIR / «Nadal ha perdut una gran part del seu sentit», es lamenta Jordi Martínez (recepcionista. 55 anys. Barcelona). Potser, però el consum nadalenc no deixa de ser l'expressió en aquests temps de la poderosa pulsió humana per ser en societat: «Fins i tot en un paisatge apoca-

líptic de la civilització, si hi hagués societat, hi hauria una festa com la de Nadal en què ens regalaríem coses, encara que fossin fetes a mà. Perquè el seu sentit últim és la sociabilitat; és l'obligació d'intercanviar, d'estar amb els altres, de compartir i regalar», explica l'antropòleg Manuel Delgado.

Així, Nadal ha perdut en gran mesura la part de ritual originàriament religiós, però la seva dimensió socialitzadora no només perviu, sinó que gaudeix d'una excel·lent salut. «Aquesta ambivalència genera la sensació que la celebració s'ha desvirtuat. Valors de la tradició religiosa com la família, la generositat, la solidaritat, es continuen vivint, però secularitzats», explica Neus Barrantes, professora de Psicologia Clínica de la Universitat Autònoma de Barcelona. I el resultat és un sentiment d'automatisme; la sensació que no és un Nadal autèntic, i que repetim els seus rituals una vegada  i una altra, any rere any, només per tradició. ¿Per obligació?

LES REGLES DEL JOC / «Tot ritual implica unes pràctiques que són per definició col·lectiva obligatòries. Pots no complir-lo, però saps que algú t'ho recordarà en forma de retret», adverteix Delgado. Són les regles del joc: saltar-se-les posa en perill la integració social en un grup. I aquestes normes que semblen un llast i afegeixen pressió són les mateixes que troben a faltar els que en aquestes dates són lluny de casa.

«No canvia el Nadal, canviem les persones», diu Torralba. Un altre embolcall -no ens felicitem amb postals sinó per SMS, whatsapps i e-mails; compartim per Skype la sobretaula amb els absents...-, però el mateix rerefons. Això sí, es viu d'una manera diferent; sense anar més lluny, perquè una cosa és el Nadal dels nens i una altra el dels adults. I aquest suposa combinar la vida laboral amb múltiples gestions, compres més o menys agòniques i preparar àpats multitudinaris; batallar amb relacions familiars de vegades malparades… I amb un somriure, perquè aquests dies «per imperatiu social s'ha de ser feliç», recorda el filòsof.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

En aquest context, Nadal, suposadament temps de pau, espiritualitat i reflexió, deriva en desassossec i en estrès. Perquè «genera expectatives, respecte de nosaltres mateixos i dels altres, i es percep molt la diferència entre el que hauria de ser i el que en realitat és», explica Barrantes. Un còctel d'emocions que porta a caure en el tòpic que tot Nadal passat va ser millor.

Encara que, en realitat, el que voldríem és tornar a viure aquestes festes com si fóssim petits. ¿Quantes persones que detesten el Nadal recuperen la il·lusió al ser pares o avis? «Nadal sempre és més bonic quan hi ha un bressol o un nen corrent a sota de la taula», conclou Torralba. És l'ocasió de reviure i transmetre la màgia i la il·lusió perdudes.