PONT PENJANT DE RUPIT. De petit, s'havia de ser aventurer per gaudir-ne; de gran, un passeig és suficient

Igual que Indiana

Passa el temps i Rupit segueix fidel a si mateix, amb les cases de pedra, les façanes de l'edat mitjana, els balcons florits, les cortines de quadrets

Un home observa el pont suspès de Rupit.

Un home observa el pont suspès de Rupit. / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
JANIRA GÓMEZ MUÑOZ
RUPIT

Digueu-nos quin és el vostre lloc favorit de Catalunya i què hi heu viscut o us ha passat. entretots.elperiodico.cat

Per a la seva escassa edat, entre 10 i 15 anys, sortien de casa bastant carregats. Portaven a sobre diverses tendes de campanya i sacs de dormir, alguns fogonets per escalfar-se el menjar, una muda -el que durava l'excursió, un cap de setmana- i entre tots aquests paquets, fins i tot trobaven espai per portar també la guitarra. Així sortia de l'Hospitalet l'Agrupament Escolta Natura i Vida del qual formava part Luis Rodríguez quan era petit. Encara que la càrrega més lleugera era la il·lusió de passar un parell de dies fora de la ciutat sense els pares, agafar el tren i llevar-se a Rupit, el destí favorit de tots quan els preguntaven: «I bé, ¿a quin racó de Catalunya anem aquesta vegada?», i tothom responia: «Rupit i Pruit, Rupit i Pruit», com invocant un sortilegi. Llavors el Luis, es despertava, es calçava i es convertia en un Indiana Jones avant la lettre. Perquè a l'hivern, que era quan hi anaven, s'havia de ser un aventurer per recórrer el pont suspès sense fuet, mentre l'aigua gelada del riu corria per sota amb tota la seva fúria.

Però l'aventura no s'acabava al pont, ni als prats on acampaven sota les estrelles i on avui, per excés, ja no es pot dormisquejar. L'objectiu era passar-s'ho bé i jugar. I amb aquesta actitud natural, de marrecs, s'endinsaven als boscos, descobrien salts d'aigua i a vegades, només a vegades, cometien la bogeria de caure per un barranc del qual no es donaven detalls al tornar a casa. Un Jones com era el Luis no podia reconèixer aquestes temeritats. Com tampoc es preocupava per saber el nom d'aquella bonica vall, la Vall de Sau Collsacabra, o d'aquella església tan misteriosa, la de Sant Miquel. En tenia prou de veure la naturalesa de les coses i viure grans aventures al regne de Rupit.

Als seus 53 anys, el Luis recorda amb alegria aquella infància i aquella forma de visitar els llocs. Per sort, Rupit segueix sent el mateix. Amb les cases de pedra integrades a les roques, les façanes de l'edat mitjana, els balcons florits i les cortines de quadrets. Tot perfecte, tot col·locat amb el mirament d'uns habitants que el cuiden perquè és seu i perquè viuen gràcies a ell.

Una partida de futbolí

La seva bellesa segueix atraient excursionistes. Com els d'abans, recorda Dolors Font, que arribaven al bar-cafeteria El Tarota que regentaven els seus pares i que ara amb 42 anys ella ha tornat a administrar, i els demanaven cassoles o feien una partida de futbolí. O com els nous, els francesos, anglesos i russos que pretenen embotellar una mica de la pau d'aquest petit indret on batega harmonia per tot arreu per emportar-se-la a casa de retorn.

Durant el cap de setmana, el Forn de Pa l'Era, de Lourdes Marçal (53 anys), està molt concorregut. De la seva fleca de llenya no paren de sortir coques, carquinyolisi pa amb olor de pa. Una delícia.

Durant la setmana, Rupit és pura tranquil·litat. El millor casal per als nens, considera la Dolors, i el millor lloc per prendre's un respir i disfrutar del silenci. En companyia, segur, de l'Índia i la Kenia, que tothom al poble coneix i que segueixen a tothom que estigui disposat a donar-los una carícia canina i una mica d'aigua que els refresqui les orelles. Segur que si se'ls hagués trobat, al Luis Indiana Jones del passat li haurien semblat unes criatures salvatges a les quals calia rescatar de les urpes d'algun malvat caçatresors sense entranyes. L'etern enemic correria per Rupit buscant descobrir l'elixir etern del seu encant, sense saber que no és un altre que l'amor de la seva gent.

ACCESSOS. Cotxe: Per la C-17, autovia de Vic, i després la C-153, en direcció a Olot.

Autobús: Des de Barcelona, amb el servei de Sagalés.

ALLOTJAMENT. L'Hostal Estrella és un lloc cèntric i familiar de cuina catalana. A prop hi ha els bungalous de Rupit Park. Tots dos per 100 euros de mitjana la nit.

INTERÈS TURÍSTIC. El Salt de Sallent és una de les rutes especials per l'espectacular caiguda de l'aigua, sobretot en època de pluges. A 30 minutsa peu des de Rupit.

Notícies relacionades

CA L'AMPLE BOTIGA. La botiga d'Estrella Dorca és una joia del temps on les abelles donen una dolça benvinguda. S'hi poden trobar des de souvenirs fins a cremes.

http://www.rupitpruit.cat/