cita amb les urnes

L'alarma dels bombers

Funcionaris: Apostar per serveis públics de qualitat o per la privatització per buscar més eficiència. Un altre debat absent, com lamenten els seus retallats protagonistes

Tres bombers parlen de la situació i el futur del sector i com hi influeix el 27-S i el seu resultat. / RICARD FADRIQUE

4
Es llegeix en minuts
JOSEP SAURÍ / BARCELONA

I demà 14. Conversa amb guies turístics

Sí, els bombers són funcionaris (o almenys una part). Com els metges, els mestres, els policies... A vegades un no hi cau. «La paraula funcionari remet a la gent un buròcrata, el responsable que els teus papers s'endarrereixin, el que es pren una hora per esmorzar i quatre per dinar», deixa anar amb ironia David Fernández, 42 anys, bomber del parc de Cornellà. «No diré que les retallades als funcionaris siguin populars, però bé, no preocupen gaire -afegeix-. Això sí, quan recordes que els bombers també som funcionaris, llavors et diuen 'no, home, a vosaltres que no us retallin'».

Però sí, sí que els retallen. «Va venir tot a la vegada. Ens van treure el 5% del sou, la paga extra i dies de permís, i ens van apujar l'IRPF. Com que ens van augmentar l'horari, n'hem recuperat una miqueta treballant més», detalla Pablo Manuel Castro (40 anys, del parc de Sant Boi). Aquesta és una de les variades raons de la decepció amb la Generalitat i, en general, amb la política que desgranen David, Pablo i Albert Jansà (35 anys, del parc del Vendrell), asseguts en una taula de la cafeteria del Museu Olímpic i de l'Esport per a això, per parlar de política.

EL 'RESET' / Tots tres comparteixen desitjos de canvi i de regeneració política, encara que de cara al 27-S les seves receptes difereixen. Així, l'Albert aposta per la independència perquè hi percep «una oportunitat de ruptura, de fer un reset i començar de zero». David i Pablo també veuen «un sistema esgotat», però no creuen en canvi que separar-se d'Espanya resolgués per si mateix gran cosa: «No hi ha solucions fàcils, no hi ha dreceres, i ara estem volent prendre una drecera», sosté David. I si la Catalunya independent la piloten els mateixos que avui governen la Generalitat i gestionen el seu cos de bombers, Pablo se sent incapaç d'il·lusionar-se: «¿Què em dóna confiança en un nou Estat si el que he vist que van fent no sembla gaire diferent del que ja coneixem? ¿De veritat no es podien fer les coses millor? ¿De veritat la falta de recursos és una disculpa i quan en tinguem farem les coses millor?» «S'haurà de canviar la manera de fer les coses i també la gent que les fa», replica l'Albert.

«És que hem vingut aquí a parlar del 27-S, sí, però crec que a nosaltres ens preocupa molt més com es degrada dia a dia el cos de bombers», gairebé s'excusa l'Albert. Com si davant d'unes eleccions, parlar de la qualitat i el futur dels serveis públics no fos normal. Però la veritat és que té raó, en aquesta campanya no ho està sent.

VOCACIÓ / Parlem d'això, doncs: «No només ens han retallat el sou, sinó també drets socials i laborals. No es cobreixen baixes ni jubilacions i des de l'any 2009 no hi ha noves promocions. I tenim greus carències de material», enumera David. «Això aguanta per la motivació del bomber. Perquè tenim vocació, estimem la nostra feina. Si no fos per això...», avisa l'Albert. «Part de les nostres misèries són per ineficiència de la gestió; el procés de compra de mangueres només es comença quan ja ens en falten, i no arriben fins al cap de tres mesos. Però és que en aquests anys realment ens pensàvem que ens privatitzarien, com s'ha fet a Galícia. I ja veurem què passa amb el temps», explica Pablo. «L'estratègia va dirigida a la privatització, per molt que ho neguin», afirma David. I en vista dels vents globalitzadors que bufen i del que passa, per exemple, en la sanitat, «la independència no corregiria aquesta deriva; l'agreujaria», assegura.

Ja se sap que la lògica de la privatització de serveis públics es basa en el fet que la competència afavoreix l'eficiència. Però ¿en els bombers? «Ni el benestar social ni la seguretat poden mesurar-se amb paràmetres econòmics d'una empresa privada. L'airbag és una cosa ineficient: és molt car i només s'utilitza alguna vegada o cap. Però a ningú se li acut treure'l per abaratir el cotxe ¿oi? Doncs això ve a ser el mateix», considera David.

Notícies relacionades

AIRBAGS SOCIALS / O hauria de ser-ho, perquè els airbags sociales estan greument amenaçats, coincideix Pablo: «En aquests àmbits les empreses que entren no aporten cap valor ni tenen intenció de fer-ho, més enllà de l''això ja ho faig jo més barat'. No es vol crear un entorn de mercat: simplement és un contracte sucós. ¿En quines coses faran el servei més eficient, a part d'estalviar en nòmines dels tyreballadors?». David recorda que entre les seves funcions primordials hi ha la de la prevenció: «És a dir, que com més bé fem les coses, menys feina tindrem. ¿Com es quantificarà això?».

Una aposta per uns serveis públics de qualitat. Aquesta és la primera petició, feta a cor, al futur Govern, sigui quin sigui i passi el que passi el 27-S. «Però la gent hem de fer-nos nostres aquests serveis públics, i també participar més en la política, d'una manera més conscient i informada», apunta David. «Tant de bo hi hagi una majoria el màxim de qualificada possible perquè es pugui arribar a consensos i d'aquí sorgeixi una cosa que no tingui una fàcil marxa enrere, per no seguir perdent el temps. Però sóc molt escèptic», diu Pablo. I l'Albert reclama «que s'escolti més els treballadors de l'Administració. Si tanta gent es queixa tant durant tant de temps, deu ser per alguna cosa».