FEM PERIODISME AMB TU
"No s'ha d'oblidar la repressió del franquisme"
Maria Latorre, alumna de primer de batxillerat de l'IE Costa i Llobera, explica en una redacció la seva visió del franquisme
Un grup d'alumnes de primer de batxillerat de l'Institut-Escola Costa i Llobera, al barri de Can Caralleu de Barcelona, han escrit unes redaccions en què exposen la seva visió del franquisme, ara que es compleixen 40 anys de la mort del dictador, Francisco Franco.
Alguns dels alumnes de l’Institut-Escola Costa i Llobera que han escrit unes redaccions sobre el franquisme amb motiu del 40è aniversari de la mort del dictador.
Sempre n'hem sentit a parlar, del franquisme, i sempre hem sabut que va ser una vergonya per a la nostra història, un fet tabú que hem volgut esborrar de les nostres memòries i que només hem volgut conservar per evitar que es tornés a succeir.
La teoria ens la sabem al peu de la lletra; quantes persones, si els preguntes, et sabran dir què va resultar el franquisme? Possiblement entre un 80 i un 90% de la població espanyola et donarà una definició quasi perfecte del que va ocórrer en aquell període. Però saben realment el què estan dient? S'han parat mai a pensar i a reflexionar sobre els fets? O simplement s'han deixat persuadir pels mitjans, formant les seves opinions en base el què han sentit a dir?
Tots sabem que el franquisme va ser una llarga dictadura, imposada a la força després d'un cop d'estat militar contra el govern de la II República, provocant al seu temps una tràgica guerra civil, i personificada en la figura del general Francisco Franco, que es va fer amb tots els poders de l'Estat espanyol fins a la seva defunció, l'any 1975; però molt possiblement mai ens hem parat a pensar què vol dir això realment, si es podria haver evitat o què hauríem fet nosaltres en aquella situació.
Definir un terme, un fet o un període de la nostra història no és gaire complex; avui dia estem rodejats de mitjans de comunicació a través dels quals ens podem informar, però el que realment hauríem de fer és aprendre a crear la nostra pròpia opinió, formar-nos una base, una idea i uns arguments que la expliquin i la demostrin a partir d'aquesta informació que busquem i retenim en la nostra memòria.
És molt senzill saber que una de les característiques d'aquests gairebé quaranta anys de dictadura va ser la repressió que van exercir les autoritats franquistes que explica, a la vegada, la fugida cap a l'exili de centenars de milers de persones, però ens hem posat mai a la pell de tots aquells exiliats? Hem pensat mai com es van sentir o com patien les seves famílies? La por, pobresa o impotència que van arribar a sentir aquestes persones?
El franquisme, es va caracteritzar per la por, la repressió política i social, el control ideològic i moral de la població i la pobresa i la manca de les llibertats i drets humans més elementals, permetent al govern, entre altres coses, perseguir la llengua i la cultura catalanes i reduir al no-res els drets sindicals i laborals de la classe treballadora.
Cruel, insensible, fred, violent i despietat ha de ser aquell qui en el seu moment va prohibir la lliure expressió de tot un poble, aquell qui va clausurar les institucions culturals, abolir la Generalitat, el Parlament i l'Estatut d'Autonomia, aquell qui va prohibir la publicació de llibres en la llengua catalana i aquell qui va fer desaparèixer el català de tots els organismes públics castellanitzant l'escola, el cinema, la ràdio i la premsa.
Cruel va ser aquell qui va amenaçar a la població, qui va reprimir el seu control ideològic i moral, aquell qui va reduir els drets de la classe treballadora i aquell qui privar a la població de la seva llibertat i dels seus drets.
Es podria haver evitat tota aquella por, inseguretat, preocupació, i angoixa que va patir la població al llarg d'aquell període tan fosc? Es podria haver arribat a on s'ha arribat a través d'un altre camí que no fos la dictadura? Es podria haver portat el domini d'un Estat per mitjà d'altres actuacions?
Totes aquestes són les preguntes que ens hem de fer encara que sabem que probablement mai seran respostes d'una única manera. La solució d'aquestes no és més que una barreja d'opinions formada pels diferents coneixements que tots i cada un de nosaltres hem adquirit, per la barreja de les nostres cultures i per la barreja dels nostres sentiments.
D'aquesta manera, en una futura generació, el franquisme hi serà present, de la mateixa manera que totes les altres dictadures de la nostra història, com un fet del passat.
Notícies relacionadesEl franquisme serà recordat, serà parlat i serà argumentat com un passat històric que no es pot deixar només en passat sinó que s'ha de mantenir en la memòria de totes aquelles persones que, igual que nosaltres actualment, mai desitjarien al nostre poble tornar a passar per una dictadura com la que va suposar la dictadura franquista.
Si vols comentar o debatre sobre aquest article, pots fer-ho a Entre Tots.Entre Tots
- Tomé tensa la selecció
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- El problema de l’habitatge El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- Una baixa de pes Flick repensa l’atac sense Lamine Yamal