"Franco és una vergonya per a Espanya"

El coneixem popularment com a Franco, però el seu nom complet va ser Francisco Franco Bahamonde. Fill d’una família andalusa, i amb dues germanes i dos germans. La seva mare, María del Pilar Bahamonde, li va transmetre uns valors que, al llarg de la seva vida, van ser de gran importància. Pel contrari, el seu pare Pardo de Andrade era alcohòlic i per Franco, tota una vergonya.

En aquella època la colònia que Espanya tenia a Cuba va caure, i amb ella gran part de l’esperit nacionalista Espanyol. Franco,  va graduar-se a l’Acadèmia Militar de Toledo per allí començar  la seva carrera militar. En un principi, es humiliat pel seu estat físic (prim i petit) però això per a Franco no suposa cap mur, ja que reprimeix els seus sentiments i segueix endavant la seva lluita per la pàtria. En aquesta carrera, tenia ja 4 valors implantats fonamentals: “Deber, honor, valor y patriotismo”.

Mica en mica però, va anar pujant de rang fins que va ser enviat al nord Àfrica, al Marroc per formar part del protectorat a l’Àfrica prolongant així la Guerra del Rif contra els marroquins. Franco es pren la seva lluita molt seriosament, gràcies a la seva disciplina i “valentia”. Això finalment li mereix un ascens convertint-se amb el comandant més jove fins aleshores de l’Exèrcit Espanyol.

Mentrestant a Espanya la monarquia cau i s’implanta una república. Per a Franco això era una aberració en el sistema de govern. No creia en la democràcia, només en el totalitarisme.

El 1933 però el triomf de la dreta torna a canviar les paperetes en el joc de govern, i s’implanta un nou partit anomenat CEDA. Per les diferents conductes que aquest portava i el posicionament feixista va provocar l’aixecament de grups de l’esquerra. El més important va ser el d’Astúries on una gran quantitat de miners es van declarar en vaga i van assaltar bona part d’edificis públics. Per “solucionar-ho” el govern de dretes va enviar a Franco a suavitzar la situació a Astúries. El resultat va ser esgarrifador: 2.000 miners morts. Per aquest fet l’esquerra el va batejar com “El carnicero de Asturias”

Poc després unes eleccions al 1936 tornen a posar al capdavant del govern el Front Popular.

La tensió era present en l’ambient en tot el territori d’Espanya. Les conspiracions contra el govern augmentaven, i la idea d’un cop d’estat cada cop era més present. Només faltava el moment i la persona. Aquesta va ser Franco. 

La repressió, les morts, l’angoixa i el patiment que ve després d’aquest cop d’estat ja el coneixem tots.

Franco, s’ha convertit en la vergonya d’Espanya. Va ser un home que va fer un  gran mal a tot el territori d’Espanya. Les víctimes d’aquest van ser múltiples i la por que va crear va ser immensa.

La meva àvia, encara m’explica històries de com aquest “personatge” va fer atemorir a tota una família, una família republicana i amb trets socialistes. M’explica, indignada, com Franco va posar al seu pare (El meu besavi) a la presó.

La llibertat. Robada, trencada i esmicolada per un home que ni tan sols la coneixia. Un home conservador i tancat de ment, un home apàtic, cruel i sense escrúpols, un dictador.

Però sabeu el que és més greu? Que tenia un gran col·lectiu que el seguia. No entenc com la radicalització d’una societat pot arribar al extrem de seguir a un monstre. Per diners? Estatus de vida? Feina? Ja us ho podeu quedar tot això, a mi deixeu-me amb la llibertat.

Per sort l’esperança encara existia i seguirà existint mentre una part del poble cridi.

Notícies relacionades

Franco es difumina

Llegeix les redaccions sobre Franco de vuit alumnes de primer de batxillerat

“La llibertat mai es donada per l’opressor voluntàriament: ha de ser exigida per el reprimit”-Martin Luther King.

Si vols comentar o debatre sobre aquest article, pots fer-ho a Entre Tots.