"He escrit un blues per a uns manters que fugien"

En l'eterna doble vida dels artistes, Leo Ca-yuela Garrido (Barcelona, 1968) treballa a la nit al metro i consagra les hores lliures al seu projecte: Blues in the Box. Viu i construeix les seves guitarres al Clot.

-El meu pare és basc, fill de l'exili, i la meva mare, veneçolana. Jo vaig néixer aquí i vam anar a Xile el 1971, d'on ens va tocar marxar després del cop de Pinochet. Vaig tornar a Barcelona l'any 2000, a la recerca del meu camí artístic.

-¿Per què el blues?

-Per la guitarra. Vaig començar a explorar els gèneres de la música negra —funky, soul, rap, jazz—, i al seguir estirant el fil vaig acabar trobant-me amb el blues.

-¿Quan es va fabricar la primera guitarra?

-Vaig fer classes amb el bluesman Carlos Cheli, i a través d'ell vaig conèixer les cigar box guitars. Me'n volia comprar una, però anava fatal de pasta perquè llavors tenia una feina pèssima. Així que, mentre reunia els diners, vaig aprendre a fer-nes amb tutorials d'internet.

-A l'estar construïdes amb capses de puros, ¿tenen un timbre especial?

-Bé, t'acosten al so dels primers bluesmen, com Skip James, a les referències que en tenim per les gravacions.

-Ells mateixos es feien les seves guitarres.

-Amb el que podien; eren molt pobres. Les cigar box guitars eren un recurs típic. Fins i Muddy Waters va començar amb elles.

-La música del curs del Mississipí.

-Allò és Àfrica, sobretot el delta, el sud profund. Milions d'esclaus transportats a Amèrica del Nord a la força, amb el seu bagatge cultural... En va passar una molt important per al naixement del blues.

-Expliqui-la, per favor.

-Com que als esclaus els van prohibir els seus cultes religiosos i l'ús dels tambors, van buscar altres camins per expressar el seu lament. La guitarra en va ser un.

-A les plantacions. Cotó i tabac.

-També en la construcció del ferrocarril i les carreteres… ¿Sap?, mentre treballaven entonaven els anomenats «cants de treball» per mantenir-se compassats en la tasca i controlar la respiració de manera que els ajudés en l'esforç.

-Interessant. I vostè, ¿com compagina la música i el metro?

-Faig el torn de nit, des de les set de la tarda fins a la una, així que em queda la resta del dia per practicar i compondre. Els bolos els col·loco en els meus dies festius.

-A la línia groga, la quatre, ¿no?

-Condueixo el tren, sóc el que tanca l'estació on em toqui i, al final del servei, porto el comboi a les cotxeres de la Trinitat Nova. Allà em van fer un petit documental.

-¿Ah, sí?

-Es titula Same Old Blues i el van filmar Ferran Mesa i Leo Weissenbach. El gerent es va enrotllar i ens va donar permís per rodar a les cotxeres. El vídeo està penjat a internet (https://vimeo.com/91507927).

-¿L'inspira el metro com a artista?

-Una nit, en hores mortes, estava a l'estació del passeig de Gràcia pensant a compondre una peça dedicada als primers bluesmen africans. Però no sortia. «Ni sóc negre ni conec el Mississipí», em vaig dir.

-Difícil, és clar.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

-Doncs just en aquell instant van començar a colar-se al metro un munt de manters que fugien de la policia. Vaig arribar a escriure la cançó i la vaig titular ¿Dónde están los africanos? Al néixer com a lament dels esclaus africans, el blues és un bon vehicle per a les causes socials.

[Leo Cayuela i el seu grup Blues in The Box actuaran el 17 de desembre a l'Ateneu Adrianenc].