Cabrejats al volant

El pitjor a l'hora d'encendre un petard és que t'esclati a les mans. A l'ensurt, s'hi suma el risc d'accident, per ferida lleu o fins i tot greu i traumàtica amputació. En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona exhibeix mans socarrimades de tanta pirotècnica fallida amb projectes urbans i altres iniciatives que, potser per la falta d'un previ procés participatiu i una mala política informativa i comunicativa, causen desconcert general. No fa tant li va passar amb els horaris comercials, amb els manters, amb el cavall del Franco decapitat i amb la superilla del Poblenou, entre altres sonats episodis. 

Ara passa una cosa semblant amb el pla de condemnar a mort gairebé un milió de vehicles privats 'nascuts' abans del 2000 per la seva presumpta emissió de diòxids i altres verins que enverinen l'aire i amenacen la salut dels ciutadans. Ningú pot posar en dubte el problema real de la contaminació que produeix un trànsit endimoniadament dens i que situa Barcelona en la gens edificant primera posició de les capitals espanyoles amb més congestió circulatòria. Tampoc és discutible que s'hagi d'actuar amb urgència. El fenomen no és local. Grans urbs europees han patit i atacat el problema des de fa temps amb mesures més o menys coercitives per al trànsit privat, però amb resultats satisfactoris pel que fa als índexs de contaminació i salut ciutadana.

El problema és que molts ciutadans creuen que el consistori criminalitza el vehicle privat. L'estrèpit de l'actual petard dels cotxes sentenciats per llei, tan inesperat i contundent, ha encès una notable foguera de protestes i fins i tot d'adhesions, com ho demostra el volum de cartes de lectors d'aquest diari, molts de cabrejats per la forma i el fons del pla municipal.

HIPOCRESIA GENERAL

A Pepe Pacheco (escombriaire, Barcelona) li agrada desmuntar conceptes que, pel seu ús i abús constant, s'han convertit en tòpics. Que tothom diu que el transport col·lectiu barceloní és deficient, doncs Pedro assegura que això "és propi de gent que no ha viatjat gairte i, encara que tot és millorable, Barcelona té un transport públic excel·lent amb el qual somien moltes ciutats europees". I Pedro segueix amb una denúncia a la hipocresia general: "Tothom d'acord que tenim un problema, però que el solucionin sense molestar-me. I, sobretot, sense obligar-me a deixar d'anar en cotxe". És la mateixa línia reflexiva que apunta Andrés Gómez (jubilat, Barcelona): "Som una societat profundament egoista. Ningú està disposat a deixar d'utilitzar el cotxe si això suposa perdre un minut del seu temps. Ningú sacrifica res pel bé comú".

El transport públic, el seu foment, la seva millora, el seu preu, està en la base de múltiples comentaris. És considerat la verdadera base sobre la qual aixecar una política severa contra el cotxe privat i evitar la fàcil criminalització dels que es veuen obligats a utilitzar el cotxe. Des de la seva posició d'expert, l'ambientòleg Jordi Castilla (Sant Boi de Llobregat) es pregunta: "¿Volem no contaminar?". I es respon: "Doncs més transport públic. Més econòmic. Gratuïtat en episodis d'alta contaminació. Vetar els cotxes no és l'única ni la millor solució". Ramon Serrano (enginyer industrial, Barcelona) es basa en equacions per arribar al mateix objectiu. Si AMB és l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i BCN, és clar, és Barcelona, Ramon assegura que "no hi haurà res a fer fins que no es millori el transport col·lectiu d'AB a BCN, de BCN a AMB de BCN i de BCN-BCN pels residents a AMB". Solució: més transport públic.

GRATIS TOTAL 

Amb més atreviment Aida Rodríguez (actriu, Barcelona) proposa: "La mesura d'un any de Bicing i/o transport gratuït a tot aquell que deixi de matricular un cotxe contaminant està bé però és injusta. Jo no tinc cotxe, de manera que contamino menys que algú que canviï de vehicle. Proposo: transport gratuït per a tot aquell que no tingui cotxe". I Ricard Gimeno (tècnic de manteniment, Barcelona) fixa prioritats: "Cal començar per millorar els trens de Rodalies, una de les grans assignatures pendents, i les freqüències de pas dels autobusos urbans i interurbans. Crec que molts es veuen obligats a usar el cotxe per aquests mals serveis públics".

Altres tenen resolt d'arrel el problema, com Alejandro Lorenzo (informàtic): "Mai hem tingut cotxe. Hem anat de compres, hem sortit de dia i de nit. Sempre en transport públic. Mai he sentit la necessitat d'anar en automòbil propi".

Notícies relacionades

Madrid, París, Mèxic i Atenes vetaran els cotxes dièsel a partir del 2025

Rebel·lió en l'automòbil per les restriccions de trànsit a Barcelona

¿I les ITV? ¿Per a què serveixen?, es pregunta Marina Espinosa (jubilada, Barcelona): "Si passo correctament la ITV, vol dir que el meu cotxe no contamina, ¿o és que també això és una presa de pèl per prendre'ns els diners?". David Sempau (jubilat) coincideix amb la Marina: "Si la ITV comprova que les emissions no superen els límits admissibles, doncs no hi ha diferència entre cotxes nous i cotxes vells pel que fa a contaminació". I resumeix la seva reflexió sobre la proposta municipal: "No dubto de les seves bones intencions, però ho trobo precipitat, superficial, poc meditat i, per tant, més publicitari que realista".

O sigui, David, que algú ha encès un altre petard sense avisar.