CARTES DE PROTESTA ENVIADES A LA SECCIÓ ENTRE TOTS

"Les infermeres treballem en el caos"

Els professionals d'infermeria s'indignen amb l'al·lusió del conseller de Salut als passadissos d'urgències

Recorden a Comín la dificultat de treballar amb recursos insuficients

t1b8978

t1b8978

2
Es llegeix en minuts
Inma Santos
Inma Santos

Periodista

ver +

«En ocasions, la permanència al passadís respon a la decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista», afirmava en una entrevista publicada en aquest diari, dissabte passat, Antoni Comín. El conseller de Salut explicava així que alguns pacients hagin d’estar en una llitera als passadissos dels serveis d’urgències dels hospitals. Les seves paraules han molestat, i molt, nombrosos professionals de la infermeria, que han expressat el seu malestar tant individualment com a través de les entitats en què s’agrupen.

El sindicat d’Infermeria Satse, el Col·legi d’Infermeria de Barcelona i la Federació d’Associacions d’Infermeres de Catalunya (FAPIC), van ser els primers a fer pública la seva queixa. Però després han sigut moltes les infermeres que s’han mostrat molestes en diverses cartes que han escrit a EL PERIÓDICO a títol personal o en representació de col·lectius. 

«Dubto que alguna de les meves companyes hagi pogut dir que prefereixen tenir els pacients a la vista. Només ho entendria, si de cas, si no es disposa dels mitjans tècnics o si es tracta d’un hospital amb seriosos dèficits en el disseny dels espais», desmenteix Montserrat Montaña, infermera de l’Hospital de Sabadell i del Parc Taulí i professora d’Infermeria a la UB i les Escoles Universitàries Gimbernat (UAB). 

«Indignació» és una de les paraules més repetides en algunes de les cartes. Indignació per la responsabilitat que els atribueix el conseller: «Les infermeres ens hem sentit, una vegada més, utilitzades», denuncien l’Associació Professional Infermeres Hospital Clínic (APIHC) i el Comitè Delegades Infermeres Clínic (CDInf) en una carta oberta a la conselleria. «Indignació» també per les condicions de treball. «Els serveis d’urgències funcionen per la bona pràctica i gestió del seu personal, que treballa amb recursos humans, materials i estructurals deficients; fent un gran esforç per oferir la millor atenció en el mínim temps possible, amb la màxima qualitat i seguretat; intentant mantenir la intimitat i la dignitat», sosté Ágata Pujol, infermera d’urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron en una carta que recull la seva opinió i la diverses companyes d’aquest servei.

ANYS DE CARÈNCIES

Notícies relacionades

Es tracta, sosté, del lament de qui reivindica i lluita per una assistència millor als pacients. «No estem cansats de la nostra feina, sinó de la ineficàcia dels polítics que parlen del que els expliquen i dels anys sense resoldre de pacients als passadissos, trasllats, ingressos derivats…», escriu Gabriel López, amb 20 anys d’experiència al servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge. Reflexions després d’una conversa entre companys. «Els serveis d’urgències no es poden dimensionar pensant en situacions excepcionals, però potser els 6.000 milions d’euros (no 1.500) que s’han deixat d’invertir en els últims sis anys en el sistema sanitari hi tenen alguna cosa a veure», recorda Montaña a Comín.

Mentrestant, l’APIHC i la CDInf surten en defensa dels usuaris, a qui, diuen, el conseller ha convertit en responsables indirectes de la situació per l’ús i abús dels serveis d’urgències, sumits en el caos. Un caos en el qual «el personal d’infermeria és el que assumeix una vegada més un ordre dins del caos».