La distracció es paga cara

Hilda Pérez, una mexicana de 36 anys nascuda a Tijuana, creu que Barcelona és una ciutat segura on ella una dia va tenir mala sort. «Vaig ser un blanc fàcil, estava distreta i em van robar». Viu a Barcelona des de fa un any i mig, i una nit, quan tornava a casa seva pel passeig de Colom a les tres de la matinada –amb l''smartphone' a la mà i enviant missatges de veu per WhatsApp–, algú li va interceptar el pas i li va ruixar els ulls amb un esprai de pebre. Mentrestant, una altra persona la va abraçar per darrere i, després d'un curt forcejament, li va prendre el mòbil. «A la comissaria em van dir que aquest tipus de robatoris amb intimidació no són freqüents, el més habitual són els furts de carteristes».

De fet, segons l'ajuntament, gairebé el 90% de les denúncies de la comissaria de la Barceloneta són per furts o pèrdues, i el 80% les interposen persones no residents a la ciutat. Juanjo, el guarda de seguretat d'una de les botigues amb més caixet del portal de l’Àngel, ho té clar: «Les carteristes van pels estrangers». Assegura que a la botiga hi roben diàriament. «Ahir mateix en vam enxampar dues. Sempre són les mateixes i la immensa majoria són dones. La policia secreta que patrulla al carrer fins i tot ens avisa quan entren les lladres perquè les vigilem». L'últim intent de furt va ser a un japonès que portava 3.000 euros en efectiu. Van detenir les lladres in fraganti, però no sempre és així. «La impunitat amb què campen és desesperant. Se les emporten emmanillades i al cap de dues hores són aquí una altra vegada». Segons el vigilant, molts turistes no denuncien i si ho fan, quan al cap dels mesos són citats a declarar, no van al judici.

«S'ha d'estar a l'aguait i hi ha gent que va molt despistada», explica Maria Solà, la dependenta d'una petita granja del Gòtic. Explica que al seu local a penes hi roben, però les carteristes van al lavabo i s'emporten el botí: buiden el moneder i el deixen al rentamans o el llencen a la cisterna. Només s'emporten els diners. «Els bitllets no tenen nom, amb la documentació és més difícil demostrar que no has robat si t'escorcolla la policia», diu la Maria, que insisteix que hi ha persones que es confien massa. «L'altre dia en un restaurant de plaça de Catalunya, un senyor va seure i va deixar la jaqueta al respatller de la cadira. Quan se'n va adonar, li havien pres el mòbil de la butxaca», afegeix. Ruth Álvarez, una dependenta d'una botiga de les de la zona, se suma a la conversa: «Sempre estem advertint els clients i, quan veiem les lladres rondant, els diem que controlin les seves bosses».

La megafonia del metro també avisa els viatgers que vigilin les seves pertinences amb l'habitual advertència: «Molt de compte. El carterista espera una distracció per apropiar-se de les teves coses. Vigila el que és teu». Malgrat això, els furts se segueixen succeint. Robert Cros, un jubilat de 59 anys, va agafar el metro a Ciutadella-Vila Olímpica un diumenge a les sis de la tarda, amb el vagó ple a vessar. Un clàssic. A l'arribar a Urquinaona per fer transbord, li van donar una empenta per baixar i, sense que li diguessin res, estava «acorralat en un embut humà». En aquell moment, una mà hàbil li va obrir la butxaca superior de l'armilla i li va sostreure el bitlleter. Se'n va adonar al trepitjar l'andana. Un altre clàssic. Portava 35 euros i la documentació, que no va recuperar.

Marta Torres, una noia de 24 anys, va presenciar un intent de furt, «per sort, fallit». Tornava a casa cap a les vuit del vespre i a la parada de Verdaguer, a la L-4, es va produir una petita aglomeració abans de pujar les escales. «L'escenari perfecte per al robatori perfecte», segons la jove. Dos nois i una noia -amb una jaqueta ben posada a l'avantbraç- «clarament s'estaven coordinant» per actuar. La noia es va enganxar a la víctima, una turista, li va obrir la cremallera de la maleta i hi va remenar. «Però no hi va trobar res, de manera que va fer mitja volta i va marxar sense immutar-se».

L'ULL VIU DELS PASSATGERS

Notícies relacionades

Els carteristes s'acarnissen amb el metro, els hotels, els restaurants i les botigues

Lladregots globals

En altres ocasions, els passatgers que intueixen els robatoris són els que els frenen. «En més d'una ocasió he advertit al turista que el noi amb gorra i mapa que té al seu costat no és un visitant com ell», explica Joan Rodríguez. El resultat habitual és un intercanvi de mirades, retrets per fastiguejar el cop i, alguna vegada, amenaces desagradables. Per a aquest veí del Poble-sec, de 35 anys, els usuaris del metro pateixen la pressió dels carteristes tot l'any, «però a l'estiu, amb l'onada de turistes, s'incrementa de manera alarmant». A més, denuncia que actuen amb atreviment, sense importar-los que altres passatgers els vegin. «Aquesta impunitat és el que els delata, ja que jo no disposo d'un detector de xoriços», afegeix.

A Carlos Marchal, un universitari de 19 anys, no el van agafar distret, sinó desprevingut. Tornava de Marina amb tres amics, dissabte cap a les tres de la matinada. L'estació estava plena de gent, ja que és una zona de bars, i a l'andana un noi se li va acostar i el va empènyer per l'espatlla. Carlos va fer un pas enrere i el lladre va aprofitar per posar-li la mà a la butxaca, agafar-li la cartera i engegar a córrer. «A l'altra butxaca hi portava l''smartphone', així que va triar malament perquè només portava 30 euros», explica el seu pare. Carlos i els seus amics van sortir darrere del lladre, però no el van poder atrapar. A la sortida, l'esperava un còmplice amb una bicicleta i van fugir. L'endemà, dos agents van anar a casa seva i li van tornar la cartera. Li havien robat els diners i la targeta de metro, però va poder recuperar el DNI i la targeta de dèbit, que ja havia anul·lat. La cambrera d'un bar va veure com dos individus llençaven una cartera en la seva fugida i la va donar a la policia. Tot va quedar en un ensurt amb final agredolç, i el pare de Carlos va escriure a EL PERIÓDICO una carta d'agraïment.