"Les matemàtiques s'ensenyen a través de les emocions"

El primer que fa Salvador Vidal (El Masnou, 1952) quan et coneix és llançar-te un repte. "La meitat de dos més dos són tres, ¿com ho explica?", et deixa anar, i aconsegueix el que busca: que et quedis pensant. Fa 39 anys que divulga els secrets dels números, primer com a professor d’institut i ara com a docent de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat Internacional de Catalunya, de la qual és vicerector, i sap com convertir una assignatura amb fama d’os en un caramel llaminer. En el 8è Congrés Iberoamericà d’Educació Matemàtica, va explicar a una audiència plena de professors que les matemàtiques s’han d’ensenyar amb humor, no atabalant els alumnes.

–Imparteix una assignatura que provoca malsons a les aules. Perquè no s’ensenya bé. El mite que les matemàtiques són difícils és fals. He comprovat que amb un bon professor, els alumnes es relacionen amb aquesta assignatura d’una forma diferent. El primer que s’ha de treballar és l’actitud. S’ha de trencar la imatge temible que tenen les matemàtiques demostrant que poden ser divertides, a part d’útils per a la vida. 

–¿I això com es fa? El primer que faig amb els meus alumnes al començament del curs és explicar-los acudits, plantejar-los jocs i fer-los màgia. Això canvia la mirada. Vostè mateix, quan li he proposat aquest repte matemàtic, ha somrigut. Per aquí puc entrar. Recordi: el bon humor és l’alta velocitat de la creativitat. 

–Però només amb un somriure no resolc un problema. Per descomptat. El segon pas és canviar la forma d’ensenyar. Les matemàtiques s’han d’explicar des de la realitat a l’abstracció. S’ha de fer que els nens juguin amb peres i pomes abans de parlar-los d’equacions. Que toquin els números, que els manipulin, que els entrin pels sentits i els provoquin sentiments, i després anirem a conceptes i fórmules. Fins ara hem funcionat al revés, i aquest és l’error. Les matemàtiques s’han d’ensenyar a través de les emocions.

–¿Com es pot fer que un nen s’emocioni amb un polinomi? És possible. A la meva facultat hem creat un model perquè els alumnes completin els objectius curriculars però de forma lúdica. Al final de l’any han fet tots els continguts, però utlitzant jocs, anagrames, àbacs i figures, i així aprenen millor. S’ha de provocar en ells emocions positives plantejant-los reptes, explicant-los anècdotes, amb activitats recreatives i, sobretot, a través de dinàmiques de grups. Som socials per naturalesa, aprenem més en grup que si estem sols. 

–¿I això fa efecte? Sí, i a més, en el moment més necessari. Infinitat de nois i noies arriben a l’ESO avorrint les matemàtiques perquè a Primària no els hi van explicar bé. La clau és treballar aquí, quan són nens. Està comprovat que les vocacions científiques es forgen dels 6 als 12 anys. Si són estimulades, és clar. 

Notícies relacionades

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

–¿Si pogués prendre un cafè amb la consellera d’Ensenyament, què li diria? Que implanti el Dia del número. Aquesta idea la vam posar en marxa a l’institut on feia classe i el resultat va ser espectacular. Durant un dia, totes les activitats estaven orientades a les matemàtiques, però des d’un punt de vista recreatiu: jocs, exposicions, pel·lícules, relats científics… Amb una cosa tan simple com això, aconseguim  canviar la percepció que els nois tenien de les matemàtiques. Aquell any, els resultats d’aquesta assignatura van millorar.

–¿M’explica el resultat del repte que m’ha proposat? La meitat de dos és un, si hi afegim dos, dona tres. En realitat, és un joc de paraules, no una paradoxa matemàtica, però he aconseguit que vostè s’aturi a pensar i que somrigui. Es tracta d’això.