Votar, però amb plenes garanties

Ho diuen des de fa temps les enquestes, l'última, el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat: si hi ha una postura política transversal a Catalunya és que el debat sobiranista només es resoldrà a les urnes. No obstant, el referèndum unilateral anunciat (encara no convocat) per la Generalitat per a l'1 d'octubre no és el tipus de consulta majoritàriament desitjada, ja que el seu caràcter unilateral sense acordar per l'Estat i impulsada per les forces independentistes divideix gairebé en dos la societat catalana: el 48% dels enquestats en el baròmetre del CEO avalen la convocatòria d'un referèndum sense permís de l'Estat, però el 46% rebutgen aquesta possibilitat. Només un 22,6% dels enquestats s'oposen a qualsevol mena de votació, i el 71,4% dels entrevistats defensen el dret a decidir de Catalunya.

Entre Tots, el departament de participació i periodisme amb el ciutadà d'EL PERIÓDICO, no és una eina demoscòpica, i per tant no pot quantificar si un argument en el debat públic és majoritari o minoritari. Però després d'haver rebut durant uns quants anys centenars de cartes escrites per lectors de tota mena i condició sobre el procés sobiranista (un dels dos temes predominants en la conversa pública l'últim lustre; l'altre és les causes i conseqüències de la crisi econòmica), la conclusió és la mateixa que la del CEO: l'argument més habitual és la necessitat que el problema polític de l'encaix (o desencaix) de Catalunya amb Espanya es dilucidi a les urnes. Cal comptar-se «perquè existeix un sector significatiu de la població catalana favorable a la secessió. Tan senzill com això», escriu Carlos Martínez, biòleg de Cunit. Però aquí s'acaben els punts en comú. Fora d'aquesta idea, la polarització -que s'ha anat agreujant amb el pas del temps- és la norma.

Democràcia, legalitat

I, si es tracta de polarització, l'1-O és un tall gairebé net. Hem rebut moltes cartes sobre la consulta, amb nombrosos arguments a favor i en contra. Però són raons de trinxera, des de les quals cadascú llança a l'adversari paraules com “democràcia”, “legalitat”, “legitimitat” o “drets” sense que ni tan sols els donin el mateix significat. Si la primera conclusió després d'anys de debat és rotunda (el referèndum acordat per totes les parts és la millor de les solucions), hi ha una segona tendència que es va constatant al llarg del temps: els arguments a favor d'un camí intermedi entre les dues trinxeres es van diluint. Els matisos, els grisos, molesten, fan nosa, sobren, bé sigui a l'interior del Govern, bé sigui en la conversa pública.

Deixant de banda qüestions legals, logístiques i organitzatives, el principal argument dels partidaris de l'1-0 és el democràtic: no hi ha res més democràtic que votar, argumenten. “Negar el dret d'expressió a través de les urnes també divideix la ciutadania”, escriu Teresa Calveras, mestra de Barcelona; “¿Es pot ser neutral entre els que volen posar les urnes i els que no volen deixar votar a ningú?”, opina Albert Martín Ballesta, funcionari de Barcelona. “Som ciutadans lliures d'una nació sobirana. Tenim un projecte compartit que es fonamenta en la llibertat, la justícia, el benestar social i els valors democràtics. Mai no hem renunciat a construir el nostre destí junts i mai no hi renunciarem. Defensaré, al costat de la meva gent, els drets i llibertats del meu país, igual que defenso la integritat de la meva família. Sense por i amb orgull”, afirma Salvi Pardàs, docent de Barcelona.

Una de les parts

Davant la força de l'argument que equipara democràcia amb vot, la rèplica de la legalitat no té efecte en un debat, a més, en què resulta impossible convèncer l'interlocutor. Però escoltant els arguments sí que es fa patent que un dels principals problemes que té l'1-O és que és percebut de forma molt clara com el referèndum d'una de les parts, la independentista. Això explica l'esforç amb què es tracta de seduir -sempre amb l'argument de la democràcia- els partidaris del no a la independència perquè pugin en marxa al tren de l'1-O. Però si s'ha de jutjar pel desenvolupament del debat entre els lectors del diari, no sembla que als independentistes els hagi de resultar senzill mobilitzar els partidaris del no. “Ningú pot negar que l'aspiració d'independència de Catalunya és legítima i democràtica. (…)  Però en lloc d'ampliar significativament la base social, el que ens ofereix una minoria molt motivada que està disposada a tot és trencar l'essència mateixa de la democràcia, silenciar una part dels ciutadans de Catalunya (…) El que és autènticament democràtic en aquestes condicions és no participar-hi. Votar és l'essència de la democràcia: amb les normes, lleis, reglaments que ens hem donat entre tots i tots respectem. Tal com està plantejat l'1-O sona a caricatura, a engany, a farsa. Amb mi que no hi comptin”, escriu amb contundència Miguel Ángel Andrés, jubilat de Barcelona.

Notícies relacionades

El PDECat provincial amenaça de trencar els pactes amb el PSC si no cedeix locals l'1-O

El botí 'en comú' de l'1-O

Perquè, al final, de forma aclaparadora, els que recolzen l'1-O són sobretot els que es declaren independentistes, i els que s'hi oposen, aquells que o no volen trencar amb Espanya o no volen fer-ho d'aquesta forma. D'una banda s'apel·la a la identitat, a la història, a la cultura, al caos de Rodalies, al forat de la banca, a l'Estatut i a la indiferència i desdeny del Govern del PP amb Catalunya; i de l'altra, a la Constitució, a l'escassa majoria independentista al Parlament, als llaços afectius, al 3%, al clan Pujol, i a l'opacitat dels sobiranistes. No es parla, en realitat, d'un referèndum, sinó de la independència. I al mig, cada vegada menys, cada vegada més irrellevants, aquells que ni una cosa ni l'altra: “Ja ens han posat una data concreta per col·locar-nos entre l'espasa i la paret. ¡Amb un parell, com si fossin messies redivius! I ens ofereixen un blanc o negre, un a dalt o a baix, un fred o calor, un sí o no. ¿No s'adonen de la dramàtica opció amor o odi que estan provocant?”, es lamenta Olga Galindo, pensionista de Barcelona. Un airbag social en extinció.

Pots llegir aquí