La generació del Pelargón 52

Si vostè és capaç de contenir la respiració durant 60 segons, forma part de la mateixa civilització, la nostra, des de fa 3.500 anys. Si a més a més va néixer al llarg de l’any 1952, és dels meus, és a dir un coetani. Els nostres precursors a comptar el temps i els contes són els sumeris. Així van començar: el període durant el qual es conté la respiració sense esforços de campionat és un minut (minus, en llatí, traduït per la primera menor part del temps), i la subdivisió immediata és la segona (secundus), el segon. Ens ho va explicar a Barcelona fa uns mesos el nobel de Física Sheldon Glashow com a exemple de com fer atractives les matemàtiques, el càlcul.

Segles després de tants afanys de precisió, puc establir que els nascuts en el gloriós 1952 som 82.000 catalans vius, sense embuts i amb arrodoniment. Ho diuen les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), acumulador de models de qui som i a què ens dediquem en el temps lliure, com exigia José Luis Perales. I des que el 1967 el ministre falangista, de mirada inoblidable, Licinio de la Fuente, creador de la Seguretat Social, va calcular que a aquella edat ens quedaven tres anyets fins a expirar (traspassar-ho a segons és exercici oportú de recuperació per als nostres nets díscols), no ens queda cap altra solució que seguir proclamant que som aquí i durararem dos mesos més per any del que es preveia llavors.

Els del 52 que estem vius som 5.000 més que els del 51 (77.000). Però no es deu al fet de saber respirar millor com van ensenyar els sumeris des de les fèrtils valls del Tigris i l’Eufrates (aquella Mesopotàmia de la Bíblia que avui pateix la devastació més gran a Orient, provocada per Occident), sinó per un fenomen de regust ancestral europeu, el Pelargón, nom que és l’adaptació de la paraula grega pelargos, la cigonya que ens va portar. Sí, som els primers que vam beure llet maternitzada de Nestlé. Això ens diferencia dels del 51. Per situar-se més bé, som el mateix nombre de catalans que els nascuts el 2005 i el 2006, abans de la gran recessió. Empatem en natalitat anual amb els adolescents de 15 anys (teenagers), cosa que tampoc està tan malament. Els nostres nets (nascuts entre els anys 2012 i 2015) són 10.000 menys a l’any des d’aleshores. Que serveixi tot plegat per als que defensen que crisi i demografia no es relacionen.

LA VELOCITAT DE LA JUBILACIÓ

També som els que durant aquest 2017 hem deixat de tenir vacances a un ritme de 7.000 més cada mes, és a dir, la velocitat de jubilació per edat reglamentària, si és que no s’hi ha arribat abans. I aquí volia arribar. ¿Què es creu que farem durant les vacances? ¿Va de comparacions generacionals? Doncs dormim només 20 minuts més que els nostres fills/nets que tenen menys de 25 anys (una altra cosa és si és de dia o de nit), dediquem el doble de temps que ells a passejar el gos i gairebé les mateixes hores a l’exercici físic, sense distinció: 2,07 hores ells davant els nostres meritoris 1,58. El tema de la lectura serà un tema a part.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Que quedi clar, per tant, que la proximitat entre generacions i civilitzacions és llei estadística molt superior al tòpic que ens obsequien emissores analògiques i digitals. No aprenen dels sumeris que fa 30 segles van escriure en tauletes de fang la lluita entre Enten i Emesh. El primer procurava que la vaca donés vedells. El segon gaudia aixecant temples. En la seva mitologia, tots dos eren l’hivern i l’estiu, enfrontats. Enlil, el déu que va acabar les seves disputes, va sentenciar que tots dos són germans.

Entesos, però, ¿quin dels dos prenia Pelargón?