Metges, infermeres i el procés, entre les cartes més llegides del 2017

Alguns dels esdeveniments que han passat el 2017 segur que seran estudiats als llibres d'història. Els atemptats de l'Estat Islàmic a Barcelona i Cambrils, així com en altres ciutats europees, la fugida constant de milions de persones desplaçades per la guerra i la fam, o la crisi política que ha sacsejat i sacseja Catalunya i Espanya, són només alguns dels successos que han tingut lloc aquest any.

En aquesta graella informativa, tan complexa i plural, les 10 cartes més llegides de l'any a Entre Tots tracten assumptes comuns i de molta rellevància. La sanitat, la política catalana, l'educació o el racisme són alguns dels temes que han suscitat més interès entre els lectors en aquest mogut i actiu 2017.

1. Juanma González, comercial de Barcelona, agraïa eternament a la seva carta A la meva filla li han salvat la vida a Can Ruti la tasca mèdica dels professionals de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol per evitar la mort de la seva primogènita. "Els únics responsables que la meva filla estigui viva són els professionals mèdics, gent que estima la seva professió", assegurava.  Al final dedicava també unes línies d'admiració per a la seva professió i afirmava que "són el pilar de la nostra societat, verdaders àngels guardians". Es va convertir en la carta més llegida de l'any.

2. A la carta Per què no soc independentista, Laura Castellanos, relacions públiques a Barcelona, exposava una infinitat de raons per les quals estimar la multiculturalitat espanyola i rebutjar la via secessionista. Apel·lant a la fraternitat entre pobles, explicava "haver sentit tristesa davant els incendis de Galícia, ràbia a Múrcia amb el mur que els volia dividir, indignació del 15-M a Madrid, o dolor i patiment de l'horror d'atemptats a Atocha, Barcelona i Cambrils".

3. El futur està en els números; els ganduls fan lletres, és la carta en què Marina Redondo, estudiant de Traducció de Madrid, reclamava a tota la societat, i especialment al món acadèmic, el cessament immediat d'una lluita eterna entre les ciències i les lletres. "Un tipus d'estudi no és superior ni més complex. Són diferents, i aquesta és la seva bellesa. I si bé no podríem viure sense metges o enginyers, tampoc ho faríem sense escriptors".

4. Eugenio García, informàtic i resident a Vilanova i la Geltrú, relatava a la seva carta Quan el procés entela el bon ambient d'un bar com la situació política catalana va derivar en la prohibició expressa de l'amo d'un establiment de parlar sobre política. Nostàlgic, recordava com abans "se solia parlar de tot, entre bromes. I matisava: "Això s'ha acabat".

5. Un auxiliar d'infermeria no és un 'netejaculs és la carta en què Adriana Basolas, estudiant de Gavà, reclamava més reconeixement i respecte per als auxiliars d'infermeria, que en ocasions estan infravalorats professionalment. "Ells t'ajuden a seguir endavant, et fan riure o ploren amb tu, si és que els necessites, mentre et recorden que avui et toca viure."

6. Sandro, demana perdó és una carta de José Madolell, jubilat de Barcelona, on relatava la seva estreta relació amb el que va ser president del FCB Sandro Rosell. A la seva missiva a Rosell li demanava que digués tota la veritat del cas de l'Acció de Responsabilitat per poder fer justícia i netejar així la imatge del futbol i la seva. "Et va encegar el teu objectiu de destrossar el que fes tuf de Laporta i Cruyff. Vas caure en enrabiades i vas utilitzar informació desqualificadora".

7. A la carta Vam ser adoctrinats a l'escola franquista i som independentistes, Dionís López, jubilat de Barcelona, recordava el seu període d'escolarització durant la dictadura i com això no va frenar el seu sentiment independentista. Tampoc oblida que al carrer i amb la família parlaven sempre en català. "Els nostres pares ens van explicar que això passava perquè els feixistes espanyols colpistes van guanyar la guerra civil". I sobre l'actualitat política matisa: "No tenim cap problema amb la gent i els pobles d'Espanya".

8. Tehja Genard, estudiant de 20 anys i resident a Barcelona, denunciava, a la seva carta Uns adolescents em van insultar als Ferrocarrils per haver nascut a l'Índia, un succés de racisme i xenofòbia que va patir i es va viralitzar. "Mireu aquesta índia… són tots fastigosos, els xinesos, moros, negres, indis són de classe molt inferior a la nostra, els blancs som els millors", manifestaven uns adolescents. Ella va exigir respecte, però només es podia qüestionar com nens d'11 anys podien dir coses així.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

9. A la carta El meu fill està malalt i l'única solució que em donen és la presó,El meu fill està malalt i l'única solució que em donen és la presó Charo Díez, professora jubilada de Barcelona, exposa el seu trist testimoni. Explica la història del seu fill, un jove conflictiu, major d'edat i malalt. "Imagina't que vols demanar la incapacitació per al teu fill i, com que només té un 35% de minusvalidesa i no és esquizofrènic ni bipolar, cap jutge l'hi concedirà". Al llarg de la carta, Díez mostra la seva impotència i denuncia una Administració pública que és incapaç d'oferir solucions per al seu fill. 

10. Jordi Català, metge de Barcelona, descriu a la seva carta Sense cita prèvia, a la cua del DNI l'odissea que ell i molts altres ciutadans van haver de superar per aconseguir el seu anhelat DNI o passaport. “Don Gregorio, de 82 anys, i la seva cadira plegable munten guàrdia resguardats al porxo de l'entrada de Muntaner des de les 3.15 hores”. Les cues generades davant la Policia Nacional poden semblar infinites i sempre hi haurà algú intentant colar-se. “S'ha de vigilar, el sacrifici és massa gran perquè se'n vagi en orris per una distracció".