Més gronxadors per a tots

El Bruno –un nen de 6 anys amb paràlisi cerebral i discapacitat motriu- per fi pot disfrutar d'un dels dos únics gronxadors adaptats que hi ha als parcs de Barcelona. La lluita de la seva mare, Marie-Pierre Caire, va donar els seus fruits i, després d'iniciar una campanya virtual de firmes i explicar la seva història a EL PERIÓDICO, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 23 de desembre el reivindicat gronxador, com si un es tractés d'un regal de Nadal. Tot i així, la lluita perquè s'instal·lin més gronxadors en altres parcs infantils de la ciutat continua i, malgrat que Marie-Pierre està "contenta i satisfeta", queda una sensació agredolça: ha desaparegut l'arnès del gronxador. "El van robar al cap de quatre dies i l'Ajuntament està treballant per tornar-lo a instal·lar i possiblement en col·loqui un de més consistent per protegir-lo del vandalisme", explica Marie-Pierre. A manera de solució temporal, ella porta un arnès a la seva bossa per poder gronxar el nen de forma segura.

El gronxador ergonòmic –situat en un parc de la Vila Olímpica, entre el centre comercial de la Vila i l'avinguda del Litoral– és tot un èxit. "Tots els nens del barri l'utilitzen moltíssim, no tan sols els que tenen necessitats especials", assegura Marie-Pierre. De fet, el Bruno i la seva germana sovint es diverteixen junts amb aquesta nova joguina que, a parer de la seva mare, és "superinclusiva".  "S'ha trigat, però s'ha obert una porta". I és que l'Ajuntament està treballant per incorporar millores en l'accessibilitat i la inclusivitat dels parcs infantils. 

MÉS PRESSUPOST I DETALLS PER POLIR

Notícies relacionades

Barcelona suspèn en parcs per a nens amb discapacitat

Gronxadors per a tots

Per Marie-Pierre -que veu en el consistori la ferma voluntat de solucionar aquesta assignatura pendent- és essencial que es dediqui més pressupost per a parcs inclusius, ja que Barcelona compta tan sols amb 11 zones de jocs infantils adaptades per a nens amb discapacitatdiscapacitat. "Vivim en una ciutat accessible, però aquesta accessibilitat està enfocada gairebé exclusivament a les persones grans sense pensar en els nens". Entre les propostes que posa sobre la taula: que els gronxadors s'instal·lin per demanda, com els pàrquings per a persones amb discapacitat. "Es tracta de cobrir primer les necessitats de la família, jo tenia set zones d'esbarjo molt a prop de casa i cap gronxador", explica. 

També proposa que es millori la senyalització. Actualment, el parc infantil del preat balancí compta amb una placa distintiva, una imatge amb una cadira de rodes, "però s'hi podria afegir una distinció al gronxador d'ús prioritari, no exclusiu, per a nens amb necessitats especials, com a les places reservades dels autobusos per a gent gran, embarassades o persones amb mobilitat reduïda". Una discriminació positiva que ajudaria també a educar la resta de nens que –seguint amb el símil del bus- cedeixen el seu seient al veure un passatger que ho necessita més que ells. Aquestes petites millores serien la guinda a un pastís molt batallat. "Espero que s'instal·lin molts més gronxadors a la ciutat perquè molts nens disfrutin com el Bruno", afegeix Marie-Pierre.