A peu de carrer
Onada de fred i incertesa
S'ha de combatre urgentment l'augment de les despeses energètiques
Les darreres setmanes el fred ha estat notícia i ha incidit en les nostres vides i en el funcionament habitual de serveis, transports i escoles, entre d’altres. En aquest tipus de situacions, inusuals, es posa de relleu la necessitat de coordinar actuacions i esforços per donar-hi resposta. I es posa de relleu també el difícil equilibri entre l’excessiva prevenció, que pot tenir un efecte paralitzant, i la manca de decisió, que pot propiciar el caos.
L’agenda del tercer sector social també ha reflectit aquesta situació. Un cop més, les entitats han insistit en la situació de moltes persones i famílies que no tenen una llar en condicions. Concretament més de 645.000 a Catalunya segons dades de l’Idescat. La Taula del Tercer Sector organitzava fa pocs dies un debat sobre el preu dels subministraments, en què denunciava la situació i aportava propostes com la introducció de tarifes socials, la revisió del concepte de família nombrosa o més transparència en la informació, entre d’altres. Cal combatre urgentment l’augment de les despeses energètiques, un 40% més que el nivell de vida en els últims 10 anys.
Ara bé, la pobresa energètica forma part d’una dinàmica de pobresa i desigualtat més àmplia i només pot ser analitzada integrant altres variables com el preu de l’habitatge, l’atur o la baixa qualitat de l’ocupació.
L’equació que composen aquests elements ens dona un resultat d’extrema dificultat per a la ciutadania: la vulneració dels seus drets. És evident que la solució ha de passar per la transformació del nostre model socioeconòmic, per establir algunes mesures de regulació (com els preus de l’habitatge o el salari mínim) i per afavorir la innovació social.
I des de la responsabilitat política també és necessari aprofundir en un debat necessari sobre la garantia d’ingressos, així com desenvolupar plenament la recentment aprovada Renda Garantida de Ciutadania.
Per molts de nosaltres aquesta nova prestació pot constituir un punt d’inflexió –ho pot ser com a mesura i ho va ser com a procés, de la mà de la iniciativa ciutadana– i la seva aprovació el setembre passat va ser celebrada perquè percebíem un canvi –potser tímid, però important– en la mirada que fins ara sustentava les prestacions, sovint més assistencialista que possibilista.
Escenari incert
Notícies relacionadesMalgrat això, l’escenari polític, incert i emocionalment dur per a tots nosaltres, ha relegat aquest i altres temes a un segon pla de la nostra actualitat. La situació d’excepcionalitat que vivim, sense govern i amb la Generalitat intervinguda per l’aplicació del 155, no ha permès, per exemple, crear la Comissió de Seguiment de la Renda Garantida de Ciutadania, un espai necessari per fer un seguiment acurat de les possibles incidències i on el tercer sector haurà de jugar un rol clau.
A Catalunya no ens enfrontem només a onades de fred, també a onades d’incertesa que travessen l’acció social i política i que tenen un efecte paralitzant sobre aquesta i altres mesures. La manca de govern manté aturada la capacitat legislativa (i sovint també executiva). És evident que no podem avançar en molts dels temes que requereixen resposta per part de les institucions i no ens ho podem permetre. Formar govern i restablir el funcionament democràtic ha de ser prioritari. L’acció social no pot passar més fred.
