Espinàs publicarà tres dies a la setmana

Josep Maria Espinàs (Barcelona,1927), degà de la premsa catalana, posa fi aquest divendres a 42 anys d'articulisme diari -els 23 primers a l'Avui, i des de l'any 1999, a EL PERIÓDICO-. Així ho anuncia públicament aquest dijous als lectors des del seu Petit observatori, en una columna titulada Gràcies per acompanyar els meus anys, on agraeix tot el que li ha aportat el seu ofici i el seu hàbit d'escriure cada dia. Un "hàbit estimulant" que, per decisió personal del periodista i escriptor, es veurà reduït a partir d'aquesta setmana. "Deixo de publicar un article cada dia. En principi, la meva col·laboració es redueix a tres articles a la setmana. Dimecres, divendres i diumenge", diu al seu article.

A través de més de 6.000 articles publicats a EL PERIÓDICO, Espinàs ha compartit amb el lector la seva observació i les seves reflexions sobre la vida. Perquè "un articulista no és exactament un periodista", defensa Espinàs, que als 91 anys continua disposat a compartir els seus bocins de realitat quotidiana. "Jo espero continuar el meu ofici amb la consciència que comparteixo amb els meus col·legues. Quina meravella aquest triangle enriquidor: observar, pensar i dir", afirma l'escriptor.

Notícies relacionades

Espinàs: 90 anys i al peu del canó

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Als 91 anys, Espinàs és un clàssic que manté la curiositat del primer dia que va començar a escriure. En la seva primera col·laboració a EL PERIÓDICO, el 24 de gener de 1999, escrivia: "Que els lectors estiguin tranquils: aquests articles no seran articles de fe, és a dir, veritats que s'han de creure. Tampoc seran articles de primera necessitat: es pot viure perfectament passant-los per alt". I així ha sigut i serà, perquè si una cosa defineix Espinàs és l'absència de pretensions i d'afany d'adoctrinament.

Aquesta és la tasca que ja fa 19 anys que fa en aquest diari. Una tasca continuadora de la que havia iniciat molt abans i que li atorga la condició de columnista més veterà (almenys) de la premsa catalana, amb més de 15.000 articles a l'esquena. Una fecunda producció a què s'ha unit una àmplia obra literària amb què ha aconseguit innombrables premis, com el Guimerà d'articles periodístics (1949) o el Ciutat de Barcelona de periodisme (1983) o el Nacional de Cultura de periodisme escrit (1995) i el Lletra d'Or (2006).