Anna Rodríguez: «La interculturalitat és la riquesa més valuosa del viatge»

Anna Rodríguez Casadevall (Sant Celoni, 1983) tenia 8 anys quan va escriure al seu diari: “Agafaria la bicicleta i donaria la volta al món”. No tenia al seu voltant cap viatger, però quan el pes argentí va arribar al valor del dòlar, els seus parents a l’Argentina –l’avi patern hi va emigrar des de Galícia– venien de visita i junts recorrien Catalunya. Després ella escrivia cartes a les cosines en què els confessava que li encantava com elles viatjaven. Als 17 anys també ella va començar a fer-ho. Dos Erasmus, a Alemanya i a Praga, van ser aperitiu de la que és avui la seva vida de rodamon.

–Els vols ‘low cost’ estan de part seva...

–El 2004, quan vaig fer el meu primer Erasmus, vaig arribar a viatjar a Alemanya per un euro. Dono gràcies als vols low cost i a les noves tecnologies, que et permeten anar caminant pel carrer a l’Uruguai i comunicar-te per whatsaap amb qui sigui a l’altre costat del món, mantenir el contacte amb els teus mentre cadascú fa la seva vida.

–¿En què diria que consisteix la seva, ara?

A mi el que em mou és comprendre cultures. Sé que acabaré migrant. Després dels meus Erasmus vaig passar un estiu a Madison (EUA) fent un voluntariat en una escola Montesori i després d’aquella experiència em vaig dir: ‘He de buscar maneres de poder estar-me mesos en diferents països’.

–¿Com ho ha anat aconseguint?

Vaig escollir uns estudis que ja connectaven amb el que sempre em va apassionar, que és entendre altres idiomes; llengua i cultura van de la mà. Amb deu anys m’obsessionava entendre les cançons dels Beatles paraula per paraula. Les buscava una per una al diccionari, i vaig estudiar Traducció i Interpretació, amb anglès, alemany i francès.

–¿Com practica la interculturalitat?

–Abans de viatjar a un país no miro guies turístiques, busco novel·les escrites per autors del lloc. Quan arribo a una ciutat o poble, el que més m’agrada és vagarejar i barrejar-me amb la gent. El postgrau internacional que vaig fer en resolució de conflictes em va obrir les portes a la interculturalitat, que per a mi és la riquesa més valuosa d’un viatge. Sense ella de poc serveix el viatge, però viatjar fomenta la interculturalitat, conèixer provoca el canvi en la ment, modifica el discurs a què molts se cenyeixen, esborra etiquetes.

–Etiquetar és una manera de resumir.

–Justament l’objectiu de treballar la interculturalitat és vèncer prejudicis i estereotips, demostrar que les generalitzacions no es poden aplicar. Només acostant-nos a persones d’altres cultures, cosa que faig com a viatgera i acompanyant viatges d’estudiants, professors i viatgers en general, podem comprendre el que desconeixem. Etiquetar tota una cultura per fets individuals o de grups violents barrejant conceptes de religió és allunyar-se molt de la realitat de tot un poble.

–Amb el seu blog www.ideasontour.com ¿Què sent que està compartint?

–La sensibilitat per aquestes cultures diferents que he anat coneixent a través de les meves estades a diversos països, el Perú, la Xina. Haver experimentat el xoc cultural que sempre arriba en algun moment vivint en un altre país que no és el teu, i en passes de tots colors, i haver-ne après és el que fa que avui m’apassioni tant l’acompanyament a altres viatgers.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

–Comparteix el que li ha fet sentir-se millor en cada lloc, la relació de tu a tu, i ara facilita l’arribada d’altres, esmorteint el xoc cultural. ¿Com ho fa?

–D’entrada sempre recomano a qui diu: “Estic fatal, me’n vull anar”, que no viatgi, perquè tard o d’hora haurà d’afrontar el seu malestar, i en un context aliè no te la pots jugar. Una altra cosa  és que un viatge ajuda molt a conèixer-se. Munto viatges per a grups reduïts i personalitzats per a qui desitja viatjar sol a destinacions en què he viscut, com la Xina, Alemanya, la República Txeca o el Perú. Se sol pensar molt en el visat o les vacunes, però connectar amb els punts en comú de cada cultura i conèixer la diversitat per comprendre-la condueix millor l’adaptació i, en conseqüència, disfrutar i aprendre del viatge.