Patricia Buckley: "El meu avi era periodista per ajudar a canviar les coses"

Amb motiu del 80è aniversari de l’adeu de les Brigades Internacionals, una desena d’imatges dels emotius actes de comiat a milers de voluntaris estrangers que van lluitar per la República s’exposen als jardins del Palau Robert de Barcelona, on dissabte se celebrarà un homenatge a les 11.30 hores. Les fotos són part d’un llegat compost per centenars d’imatges que Patricia Buckley (Madrid, 1974) va descobrir 30 anys després de la mort del seu avi, Henry Buckley, que va ser corresponsal a Espanya del diari britànic ‘The Daily  Telegraph’ i l’agència Reuters.

-¿Va conèixer el seu avi?-

No. Ell va morir el 1973, un any abans que jo naixés. Sabia que era periodista i que va cobrir la guerra civil i la segona guerra mundial, on va ser ferit. Però fins que vaig trobar les seves fotos no vaig començar a conèixer-lo de veritat.

-¿Com les va descobrir?

-Jo vaig néixer a Madrid però als 17 anys vaig anar a viure sola a casa de la meva àvia a Sitges. El 2004 una editorial em va demanar fotos familiars per incloure en l’edició en castellà de ‘Vida i mort de la República espanyola', un llibre que el meu avi havia publicat en anglès, tot i que la majoria dels exemplars es van cremar en un incendi. Buscant als àlbums vaig veure que hi havia moltes fotos de la guerra embolicades en bosses de plàstic.

-Un petit tresor.

-Les primeres són de la batalla de Terol, el desembre del 1937. Sense ser fotògraf, va retratar molts episodis de la guerra civil i de la segona guerra mundial, però també moments més personals i relaxats. Es van exposar per primera vegada a Sitges el 2009 gràcies a l’historiador Carles Querol.

-A les seves fotos apareixen Capa, Hemingway i altres corresponsals mítics.

-En una, Robert Capa, que llavors era un principiant, apareix servint xampany a Hemingway i al seu amic Herbert L. Mattews, entre d’altres. Hi ha fotos de la batalla de l’Ebre que són idèntiques, pel lloc i el moment, a les que va fer Capa.

-També va trobar document més íntims.

-El 1938, el meu avi es va casar amb Maria Planas, filla d’un exalcalde de Sitges, i durant anys li va enviar cartes des de gairebé tots els fronts on va ser. Li explicava detalls de les batalles, però també li escrivia poesies i compartia les seves reflexions sobre el futur de la humanitat. Hi ha un munt de material per catalogar.

-Es va submergir en la seva vida.

-Vaig estar dos mesos a Londres anant cada dia als arxius de ‘The Daily Telegraph’ per recuperar les seves cròniques. Ell defensava la República però era catòlic de missa i treballava per a un diari conservador. Les seves cròniques punyents del camp de concentració d’Argelers van ser censurades i es degué quedar molt tocat. Tot ho vivia amb molta passió.

-Se sentia molt proper a les Brigades Internacionals.

-Estava fart d’enviar cròniques explicant les injustícies que veia i que el govern anglès no hi fes res i moltes vegades va pensar a allistar-se. Va deixar escrites meravelles sobre els brigadistes, els seus ideals i el seu sacrifici per lluitar contra el feixisme.

-¿A vostè li interessava la guerra civil abans de descobrir aquestes fotos?

-De fet, sí. Volia estudiar Periodisme però vaig acabar fent Psicologia i quan vaig acabar vaig fer un postgrau de salut mental en situacions de violència política. Vaig anar de fossa comuna en fossa comuna per la zona de l’Aragó per fer acompanyament a les famílies, perquè quan s’obre una fossa tornen a obrir-se les ferides.

Notícies relacionades

Les fotografies que mostren Capa a Catalunya van estar ocultes 68 anys (I)

La maleta mexicana mostra totes les seves històries a Barcelona

-El seu avi n’estaria orgullós

. -Sempre m’he sentit més vinculada als meus avis. Ell va lluitar i va patir molt. Era periodista perquè creia que amb la seva feina podia ajudar a canviar les coses.