Maria Antònia Rodríguez: «Llegir literatura eròtica era l'única manera que teníem d'aprendre»

La inquietud per aprendre ha sigut el motor de vida de Maria Antònia Rodríguez (Barcelona, 1943). Devoradora de llibres des de petita, va estudiar francès a l’escola, va aprendre esperanto, italià i alemany per plaer i ara va a classes d’anglès. Des de fa 19 anys és voluntària del Consell de Savis del Museu d’Història de Catalunya on, entre altres coses, comparteix amb els visitants les seves peripècies, com a bibliotecària i aficionada a la literatura eròtica, per esquivar la censura moral i sexual que imposava el franquisme.

¿A casa seva hi havia interès per la cultura?

A la meva mare li agradava molt llegir, però havia nascut en un barri humil i no va poder estudiar gaire. Ella em portava la revista Patufet perquè aprengués català, perquè l’escola era tota en castellà. El meu pare em donava un llibre rere un altre: El Coyote, Kazán perro lobo, Los últimos días de Pompeya, llibres de Zane Grey, de Salgari...

Va descobrir la censura treballant en una biblioteca.

Vaig entrar com a administrativa en una gran empresa i vaig acabar sent secretària de la biblioteca que tenien per als empleats. Ordenava els llibres, feia fitxes, catàlegs i llegia les novetats. Era a la secció de novel·les i quan n’entrava una que era pujada de to corríem a passar-nos-la entre les noies.

¿D’on les treien?

L’encarregat de les compres era un senyor argentí amb qui tenia molt bona relació. Aquells llibres no solíem exposar-los a la biblioteca. Els guardàvem en una caixa al soterrani i ningú s’assabentava que els agafàvem.

¿Recorda algun títol?

¡I tant! L’amant de Lady Chatterley, Tròpic de Càncer, Primavera negra, Decameró, El art d’estimar, La lozana andaluza, L’Heptameró, 120 jornades de Sodoma, Justine, Kama Sutra...De vegades hi havia un segell que posava: Prohibit. També recordo haver llegit Les flors del mal amb guixades.

Malgrat la censura, les obres circulaven.

Quan sortia amb el que més tard seria el meu marit em va comentar que anava a un centre catòlic on els nois llegien certs llibres a les noies en veu alta per no deixar que elles els llegissin soles a casa.

Avui això sembla impossible.

Em va explicar que ell els havia llegit L’amant de Lady Chatterley. “¡Ah! Aquest ja l’he llegit”, li vaig dir. Se’m va quedar mirant, sorprès: “¿Tu has llegit aquest llibre?”, em va preguntar. “Sí, és clar –li vaig contestar–. És un amor molt bonic el de la dona amb el jardiner, i la manera com aquells dos cossos disfruten de la vida és preciosa”. ¡Vaig pensar que no es casaria amb mi! [riu]

 ¿Què va suposar per a vostè el descobriment de la literatura eròtica? 

No és que tingués especial curiositat pel sexe, sinó que llegir literatura eròtica era l’única manera que teníem d’aprendre en una època en què abans de casar-te només hi havia petonets i algun tocament. Tinc unes notes que llegeixo als alumnes grans que venen al museu [llegeix]: “La literatura eròtica és bona per a la salut sexual. És una gran font d’inspiració. Una font de despertar el desig i un estimulant natural de la imaginació”.

¿Com reaccionen els adolescents?

Això ho vaig escriure quan vaig començar al museu, fa 19 anys, i ja no és vàlid. Ara els joves veuen de tot, fins i tot coses molt escabroses, i molts llibres tenen un erotisme basat en la submissió de la dona que no m’agrada perquè només és sexe i no hi ha amor. Sincerament, a la meva edat el sexe ja no m’interessa. No tinc cap curiositat per llegir Cinquanta ombres d’en Grey.

Notícies relacionades

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

¿Podria explicar alguna anècdota d’aquests anys al Consell de Savis?

Una vegada van venir de visita uns alumnes amb la seva professora. Estaven a l’espai que reprodueix una aula de l’escola franquista, que té un crucifix i retrats de José Antonio Primo de Rivera i Franco penjats a la paret. “¿Sabeu qui és aquest?”, els va preguntar la professora assenyalant Franco. Com que ningú responia, els va donar una pista:  “El ca..., el ca...”. I va saltar un: “¡Cowboy!”.