Salvi Huix: «Els malalts som els grans oblidats d'aquesta crisi»

El dia que van traslladar Salvi Huix (Manresa, 1966) a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, la responsable de rebre els pacients va esbroncar els sanitaris de l’ambulància: «Aquest home no dona el perfil del coronavirus». El mateix dia, 10 de març, Huix ingressava al centre hospitalari, on al cap de sis dies donaria positiu per Covid-19. No sortiria fins al 23 de març passat, quan li van donar l’alta.

Els símptomes li van començar el 28 de febrer: malestar general i una mica de dolor muscular. Va pensar que era una grip i no li va donar gaire importància, tot i que en el seu subconscient alguna cosa l’impulsava a prendre una certa distància amb la seva mare, de 79 anys, quan menjaven junts. Així va estar sis dies; al setè va començar a pujar-li una mica de febre... que el desè dia va arribar fins a 39º. Va trucar al 061: «¿Ha fet vostè algun viatge a una zona de risc o té contactes de risc?». «No». «Llavors vagi al seu ambulatori».

Així ho va fer: al Centre d’Atenció Primària li van assenyalar que no donava el perfil epidemiològic, però sí el clínic. Des d’allà el van tornar a derivar al 061, que li va aconseguir una ambulància d’aïllament. «Jo crec que em vaig encomanar el dia 23 de març, quan vaig anar a fer un cafè amb una amiga que agafa diàriament el transport públic», apunta Huix.

A l’arribar a la sala d’espera de l’hospital, plena d’avis, Huix es va començar a apartar de tothom: «Jo pensava que el tenia; dos i dos fan quatre: si em trobo així i hi ha un virus nou rondant...». Li van fer una anàlisi de sang, una placa toràcica, proves de pneumònia i grip... tot negatiu. «l’endemà, ja ingressat, la doctora va venir i em va dir: ‘Les anàlisis diuen que estàs perfectament, però el teu cos està fatal’», recorda Huix.

Finalment li van fer les proves del coronavirus i als sis dies li van comunicar el positiu. ¿Com es va sentir quan li van donar el resultat? «¿Que com em vaig sentir? ¡Em van treure un pes de sobre! Perquè, si no era coronavirus, ¿què cony tenia?».

«Em vaig recuperar ràpidament, però la meva debilitat era extrema»

Huix, que va ser dels primers pacients catalans a ingressar per coronavirus –«el primer dia, només jo; el segon, tres; el tercer, vuit; el quart, 30; i aquí ja vaig perdre el compte»–, defineix el seu tractament com «de xoc». «El segon dia la doctora em va oferir un tractament experimental que va començar a la Xina i que als quatre dies va començar al Clínic. Jo soc una persona sana, així que la meva recuperació va ser ràpida: als dos dies se’n va anar la febre i vaig deixar de patir, tot i que la meva debilitat era extrema», rememora Huix.

Salvi Huix, molt crític amb la «nefasta» gestió sanitària del coronavirus però agraït al personal sanitari que el va atendre, afirma que «els malalts som els grans oblidats de tot això». I ho exemplifica amb una anècdota: «Un dia vaig arribar amb 39,8º de febre i vaig demanar un paracetamol i una manta per l’intèrfon a les dotze de la nit. Un infermer em va contestar: ‘Ho sentim, però ara no tenim bates d’aïllament i no podem entrar’. Van trigar dues hores i mitja a portar-m’ho».

Explica també que cinc dies abans de la seva alta, quan ja estava «bastant recuperat», el van portar a una habitació amb un company de 70 anys, a qui li acabaria explicant com es trobaria els dies següents, una cosa que Huix ja havia viscut. «Em van dir que no m’havia de suposar més risc, i aquí em vaig enfadar i els vaig demanar que no em mentissin. Vaig pensar: ‘Merda, això ja està saturat’».

Optimisme i esperança davant el virus

Vaig patir físicament, però no mentalment perquè estava convençut que em recuperaria: soc una persona optimista. Ho va passar pitjor la meva família que jo», afegeix Huix.

Notícies relacionades

Vicky Huerta: «Les infermeres em deixaven missatges d'ànim al menjar: '¡Som-hi, te'n sortiràs!'»

Otilia Agustina, 94 anys: «Reso cada dia perquè tots es curin com jo»

El 23 de març, quan Huix va sortir de l’hospital, el seu fill va anar a buscar-lo amb cotxe. Per no contagiar-lo, ell li va dir que preferia anar caminant, i va caminar trenta minuts fins a casa seva mentre el cotxe del seu fill l’acompanyava lentíssim al costat. «Ara estic tornant a fer els exercicis que feia abans del coronavirus: estic totalment recuperat. Em van dir que fes quinze dies de quarantena però en faré trenta per assegurar-me’n», afegeix Salvi Huix, que descriu com viu aïllat de la seva mare, ell a la planta de dalt i ella a la de baix, i com ho desinfecten tot amb alcohol, plats i coberts inclosos.

«Parlo amb la meva mare pel forat de l’escala, imagina’t. Ara li han fet la prova a ella, perquè va estar un parell de dies amb símptomes. ¿Què els diria als altres contagiats? «El que els dic en el meu canal de Youtube: ‘Ho passareu malament, però us en sortireu. No feu esforços inútils i sigueu positius».