Els restauradors responen al Govern: «Ens estan fent responsables de la irresponsabilitat d'altres»

En aquest encantador restaurant del districte de Ciutat Vella no abaixaran la persiana del tot. S’acolliran a la possibilitat d’oferir menjar per emportar amb cita prèvia per als seus clients habituals. Això sí, una de les tres empleades actuals anirà (una altra vegada) directa a l’erto. «Sense el turisme ja estàvem facturant la meitat, però si s’allarga molt més de 15 dies no sé què farem», es pregunta Carrá, que malgrat tot no perd el somriure. La cuinera i ella prepararan un menú del dia d’urgència per emportar amb una acceptació que encara s’ha de veure. «No sabem si funcionarà. Em temo que la gent de les botigues i oficines de la zona ens demanaran més cafès i bocates, però ho intentarem», afegeix l’encarregada.

Comandes al dia

Milers de persones del sector de la restauració són els principals damnificats pel paquet de mesures anunciat dimecres pel Govern de la Generalitat davant unes xifres de nous contagis elevadíssimes amb un increment notable de nou del risc de rebrot.  Els danys col·laterals van més enllà de la barra i de les taules del bar. Si no obren els bars i els restaurants, tampoc hi haurà comandes. «Comprem molt menys productes que abans, anem al dia –continua Carrá–, i els proveïdors també han començat a cobrar-nos al comptat en el moment de l’entrega per evitar quedar-se amb moltes factures pendents».

Alguns bars i restaurants catalans van sobreviure a l’estat d’alarma pels ajuts estatals, però també pels seus veïns i habituals. És el cas de Norte, un restaurant situat al carrer de la Diputació de Barcelona, en ple Eixample. «Un dels nostres clients ens va proposar oferir uns bons de prepagament per gastar els pròxims cinc anys i va tenir molt bona acollida. Vam aconseguir recaptar uns 7.000 euros. Ens sentim molt recolzats pel nostre veïnat i és l’única part positiva de tot això», explica una de les copropietàries de l’establiment, Lara Zaballa. Aquesta bossa d’oxigen solidària, així com l’exempció de la quota d’autònoms, no va ser suficient.  Van fer un ero que va afectar el seu únic empleat i van necessitar demanar un préstec ICO (Institut de Crèdit Oficial).

Mesures de seguretat

Zaballa entén, en part, aquesta mesura, avalada per experts sanitaris i que ja s’està prenent a molts països europeus. «Al teatre no et socialitzes, potser després al sortir. Però t’hi asseus, hi pots mantenir distàncies. En un bar o un restaurant et treus la mascareta per beure i menjar», admet, si bé té una queixa per a les administracions. «La majoria hem seguit totes les recomanacions, hem pres mesures com oferir gel hidroalcohòlic i reduir l’aforament per assegurar certa distància de seguretat, però he vist moltes terrasses amb més de sis persones, que és actualment el màxim permès. I ningú hi fa res. No s’ha vigilat prou el compliment d’aquestes normes», afegeix l’altra copropietària de Norte, María González, «disposada a posar l’espatlla» per sortir d’una crisi sanitària que arrenca amb un «desmantellament de la sanitat pública», assegura. «Aquestes mesures són pedaços. Les autoritats han de reforçar una cosa tan vital com els serveis de salut, millorar les condicions dels sanitaris, que no han d’actuar com a herois. Sense una sanitat pública forta no ens en sortirem», afegeix González.

El propietari de l’hamburgueseria La Rambleta, a Santa Coloma de Gramenet, té una percepció diferent de la situació. «Per una distracció es van ajuntar més persones en una taula de la terrassa i la policia local ens va agafar les dades. Als clients i a mi. No sé si ens arribarà una multa o ens la perdonaran per ser la primera, a tall d’advertència», explica Javier Jiménez, que no amaga la seva preocupació per aquest nou cessament d’activitat. «Ben aviat tocaria renovar el contracte de lloguer i no descarto tancar i buscar-me la vida amb una feina per compte d’altri. He de fer números», assegura el propietari, amb tres treballadors al seu càrrec, molt molest amb el laberíntic sistema d’ajuts.

Notícies relacionades

Entra en vigor el tancament de bars i restaurants a Catalunya

L''últim sopar' omple de clients els restaurants

L’Executiu català ha anunciat un fons de 40 milions en ajuts directes i una línia d’avals per facilitar la liquiditat a curt termini. «Si ens tanquen, l’endemà, de manera automàtica, haurien de gestionar els ajuts. Tenen totes les nostres dades. No pot ser tan complicat que necessitis anar al gestor, que cobris tan tard...  En el meu cas he tingut sort perquè m’ha ajudat la família i he pogut paralitzar la hipoteca del pis i altres despeses», explica Jiménez, que va trobar a faltar un ‘trimestre zero’, exempt de pagar imposts. «No pot ser que no et deixin treballar però paguis els mateixos impostos. Vaig rebre uns 680 euros durant tres mesos –continua–, però si després he de pagar impostos no em queda gairebé res».

El Bar Torrente està obert des del 1969 al carrer de Parellada de Sant Andreu. El juliol del 2019 va agafar les regnes de l’establiment Roger González, de 34 anys, per donar-li un nou impuls. «Era un bar on la gent jugava a dòmino, familiar, i l’he transformat en un bar de tapes, una taverna amb producte de primera», explica el seu jove propietari, molt crític amb les noves mesures de l’Executiu català. «La societat, en general, s’ha portat bé. Potser al final es va relaxar una mica, sobretot els més joves, però als bars i restaurant no ens hem relaxat mai i ens sentim com els caps de turc», afegeix González, que explica que les limitacions d’aforament per a un local tan petit com el seu, amb tot just sis taules, ha suposat un revés important organitzatiu i sobretot econòmic: «Abans no acceptàvem reserves, la gent anava arribant i l’omplíem; però amb la Covid i tan poques taules hem hagut d’organitzar dos torns amb reserva».  González sospita que els 15 dies es multiplicaran: «Han preferit dir dues setmanes, però em temo que seran molts més dies».