L’ànima de pedra dels Estats Units

Clausurar aquell espai no és cosa menor per a la mentalitat nord-americana. Aquella llarga recta de tres quilòmetres, que va des del Capitoli fins al memorial de Lincoln i que està gestionada pel Servei de Parcs Nacionals, es va dissenyar com una eina vertebradora de la identitat dels Estats Units.

Des de sempre s’ha considerat que una de les seves principals funcions és la de servir d’espai cívic nacional, el lloc on celebrar-hi trobades públiques per materialitzar dos drets constitucionals bàsics per tot ciutadà dels EUA: la llibertat d’expressió i la de reunió. és per això que totes les grans manifestacions del país acaben en aquell punt.

Al National Mall tot està pensat per assegurar que el visitant entengui que allà hi ha l’essència d’un país construït gràcies a la lluita heroica de molts que van donar la seva vida per la llibertat i la democràcia. Com aquell que diu, es pot estudiar la història dels EUA passejant tranquil·lament per l’avinguda.

«I have a dream»

Al centre destaca el monument dedicat a Washington. Un obelisc de quasi 170 metres situat en la intersecció perpendicular entre la Casa Blanca, al sud, i el Capitoli, a l’oest. Precisament per seguir la mateixa alineació es va escollir posar a l’est el memorial d’Abraham Lincoln. Es tracta d’una colossal escultura del president que va posar fi a l’esclavitud, protegida per una construcció que evoca els temples de l’època clàssica. Gravat en un dels graons de l’escalinata es llegeix «I have a dream», la mítica frase pronunciada per Martin Luther King l’agost del 1963 allà mateix, davant més de 250.000 persones, en un dels episodis crucials de la lluita pels drets civils dels convulsos anys 60, que als EUA van estar marcats per la guerra del Vietnam.

Aquell conflicte, com tots els altres, té el seu espai al National Mall. La cronologia bèl·lica del país hi està petrificada monument rere monument. N’hi ha de dedicats als caiguts a la guerra civil, als de les dues guerres mundials, la guerra de Corea... Aquests memorials col·lectius comparteixen el lloc amb altres destinats a recordar grans figures de la política nacional, sobretot presidents de la talla de Thomas Jefferson, Ulysses Grant o Franklin Delano Roosevelt. No es pot negar que s’aprèn història al visitar aquell espai, però massa parcial. Com si els Estats Units només estiguessin habitats per homes blancs dedicats a la política i a la guerra.

El paper de les dones

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Si bé és cert que el 1981 es va obrir un museu dedicat a les dones artistes i que hi ha diferents punts de la ciutat destinats a posar en valor el paper de les dones a la història del país, al National Mall semblen haver-les oblidat. El mateix passa amb la diversitat racial o els indígenes americans. No va ser fins el 2004 que va obrir portes el Museu Nacional dels Indis Americans. Just quan començaven les gestions per erigir el National Liberty Memorial, un monument per recordar els afroamericans que van lluitar a la guerra de la independència. Teòricament, s'ha de començar a construir aquest 2021.

És evident que els EUA estan vivint un moment de canvi. Demà per primera vegada tindran una vicepresidenta i, mica en mica, creix el nombre de congressistes d’origen multiètnic. Tard o d’hora això s’haurà de traduir en la manera com els Estats Units s’expliquen a si mateixos amb els monuments i les commemoracions.