De càstigs i abstencions

Els lectors d’EL PERIÓDICO segueixen fent arribar la seva preocupació pels temes relacionat amb les eleccions al Parlament que se celebraran el diumenge 14. I aquesta preocupació es tradueix tant en la proposta de realitzar un necessari canvi en el Govern per salvar la situació en la qual hi ha sumida Catalunya com en les poques esperances que altres opcions siguin realment útils. Aquesta és la pessimista visió de Conrado Gallego, que assegura que «Catalunya no té arranjament» i clama per un «vot de càstig». Les cartes publicades generen un necessari debat, i per això Juan Macías replica a Valentí Miró, un lector que instava a no votar el PSC, llançant crítiques sobre la gestió del Govern independentista. Santiago Fernández Casanova, per la seva banda, crida a la responsabilitat, de la qual, afirma, manquen els polítics, per la qual cosa anima a aconseguir una abstenció històrica.

A l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), es va arribar a la conclusió que el 80% dels catalans pensen que la situació política dels ciutadans a Catalunya és dolenta o molt dolenta. I la situació econòmica, tres quarts del mateix. L’independentisme reeditaria la majoria absoluta, una vegada més. Una altra alternativa que s’entreveu seria un tripartit (republicans, socialistes, comuns).

Amb la manera tan patètica com s’està gestionant la pandèmia, juntament amb tot el desastre que s’arrossega del procés, amb una desacceleració del progrés i desenvolupament durant l’última dècada i, per a súmmum, haver provocat una fractura de la societat catalana en dues meitats, ¿quin país que es diu ‘normal’ no hauria tingut desgast? ¿No hi ha vot de càstig? ¿ Enviaran pràcticament els mateixos que estan enviant des dels anys 80?

Catalunya no té arranjament i la crisi catalana ja està actuant com a efecte gravitatori sobre tota la política espanyola. I des de l’Estat espanyol no es pot governar com si l’any 2017 mai hagués passat res.

Senyor Miró: el títol de la seva carta és ‘No votar és donar avantatge a l’oponent’ i insta que la gent que estima Catalunya no voti el «PSC», que no el PSC que és. Està en el seu dret de voler convèncer i de votar per qui vulgui, però no tots els que vivim a i estimem Catalunya pensem com vostè i exercirem el nostre dret al vot com creiem convenient.

Luis Mauri, a l’article ‘Amb la boca oberta’, publicat el 31 de gener, posa xifres a l’ús del Fons Social i els Fons Europeus entre el 2014 i 2020... entre un 11% i 19% a Catalunya, mentre que a Holanda és del 74%, Alemanya del 65%, Portugal del 51%.

¿Qui governava a Catalunya? Crec que els seus, aquests que només han tingut energia per a la independència, sense preocupar-se de cap gestió social per als seus habitants. Artur Mas va escurar la sanitat i la resta ja ho sap. Per desgràcia per a nosaltres, tots, tots, alguns més que d’altres, són allà defensant la seva poltrona. I crec que ser catalanista és estimar i treballar per a tots els catalans, no només el 48% o el 52%.

Notícies relacionades

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

¿Quant viuen els gats?

Respecte de les tres cartes publicades en aquest diari sobre votar o no votar, estic totalment d’acord amb la d’Anna Oliva. És una vergonya que, després de les restriccions preses fins a la data, que han perjudicat econòmicament i psicològicament molta gent que a penes ha rebut ajuts per això, ara obrin els col·legis electorals perquè tots (inclosa la gent contagiada) puguem posar-nos en perill: votants, les 80.000 persones que seran a les meses electorals, els seus familiars, i de passada, complicar-los encara més la vida al personal sanitari, del qual tant s’omplen la boca al defensar, però que continuen treballant a preu fet per uns sous que no reflecteixen el que mereixen. Està clar que l’únic que interessa avui als partits polítics és el nostre vot, no la nostra salut ni si la pandèmia ens està afectant en una mesura o una altra.

Per això proposo que igual que permeten l’assistència a mítings i després amb la boca petita recomanen no acudir-hi (no hi pot haver cap hipocresia), que decidim votar per la nostra salut (el més important com mai ens cansem de repetir) i no acudim a votar, i així aconseguirem una abstenció històrica i donarem una lliçó d’autèntica responsabilitat i compromís amb la salut i tot el personal del sector sanitari.