Atur juvenil: «Els joves som el futur i ens haurien de tenir més en compte»

La destrucció de l’ocupació, aguditzada per la crisi de la Covid-19, afecta més les persones joves. I com més joves, pitjor. En el tram d’edat dels 16 als 24 anys la taxa d’atur és del 38,1%. «A l’acabar la carrera vaig fer una dotzena d’entrevistes i vaig treballar dos mesos com a teleoperador, però no era el que volia. Els havia de convèncer perquè canviessin de companyia energètica i això és molt complicat», rememora l’Àlex, que es descriu com un noi «responsable i amb curiositat» que té ganes d’aprendre. «Estic buscant feina en supermercats perquè són serveis essencials i són els únics que ara poden necessitar personal», afegeix resignat.

En una situació semblant es troba Sebastián Marín, de 20 anys, que ha enviat més de 80 currículums a grans superfícies, no només d’alimentació. Li van respondre unes 35. «Entenc perfectament que vulguin donar feina a gent més gran, amb més càrregues familiars, gent que potser ho necessita més ara mateix, perquè jo tinc el recolzament dels meus pares», explica aquest estudiant de ciències polítiques que porta quatre anys treballant al sector de l’hostaleria, de manera intermitent, principalment els divendres i caps de setmana i a l’estiu. «Amb aquests diners puc pagar la matrícula de la universitat i fer front a altres despeses com comprar-me un ordinador o pagar el carnet de cotxe. Així allibero també una mica els meus pares», afegeix aquest figuerenc establert a la ciutat de Barcelona. 

El Sebastián comparteix pis amb uns altres tres universitaris i l’Àlex viu amb els seus pares. La seva situació és la més habitual entre els joves catalans. A Catalunya, la taxa d’emancipació se situa per sota del 20%, una dada que no ha deixat de caure des del 2007, quan rondava el 33%. «¿D’aquí a cinc anys? Em veig en una empresa cobrant uns 1.300 euros amb un contracte temporal i vivint amb els meus pares», explica Clàudia Sánchez, de 21 anys, la tercera participant en el debat virtual organitzat per EL PERIÓDICO. Ella fa quart de Publicitat i Relacions Públiques. Fa un mes va començar les pràctiques en una empresa de comerç electrònic i està preparant el treball final de grau. «Moltes empreses s’aprofiten dels becaris. Fem la mateixa feina que altres treballadors però cobrant molt menys o fins i tot sense cobrar. Però bé, he tingut sort perquè tinc amigues que estudien turisme i s’han quedat sense pràctiques per la Covid», afegeix aquesta veïna del barri de la Sagrada Família, en erto des del març passat. Al superar els tres mesos, segons la metodologia de l’EPA, ella també engrosseix la llista de les persones desocupades. 

Portava uns dos anys i mig treballant en una cadena d’entrepans, que ara només dona feina al 40% de la plantilla per les restriccions a l’hostaleria per aturar l’expansió de la Covid. Amb aquesta feina, la Clàudia podia pagar els seus estudis i cobria algunes despeses. «Últimament tinc més por de no trobar feina, i si als 30 veig que no ho aconsegueixo potser intento treure’m unes oposicions per tenir una cosa segura. Descarto l’autoocupació –continua Sánchez– perquè és una cosa que pot donar beneficis a llarg termini, però ara no ho veig factible.

Tots tres coincideixen que estan sobrequalificats per als treballs que han tingut fins ara. També intueixen que podrien tenir més opcions de trobar un contracte estable amb un cicle de grau mitjà o superior. Per al Sebastián, «els joves que escullen la formació professional surten molt preparats per al mercat laboral i tenen més facilitats per incorporar-s’hi perquè han anat treballant mentre estudiaven. Els universitaris, en canvi, estem més allunyats de la realitat i quan aconseguim feina el salt és enorme». Sigui com sigui, les dades demostren que l’atur afecta més les persones joves amb menys estudis. Respecte a l’últim trimestre del 2019, la proporció de joves aturats amb estudis baixos (educació obligatòria) ha passat del 30,2% al 46,6% dels actius, mentre que entre els joves amb estudis postobligatoris o superiors la proporció ha passat del 14,9% al 21,6%, un augment inferior. 

Peticions al futur Govern

Respecte a les eleccions del 14-F, els participants en el debat demanen al futur Govern de la Generalitat més inversió en dos pilars que consideren bàsics: la sanitat i l’educació. «Seria necessari augmentar el pressupost dirigit als joves, que permetés concedir més beques, per exemple. És important que tothom tingui l’oportunitat d’estudiar», reivindica el Sebastián, que té la intenció de continuar formant-se i estudiar el segon cicle de Periodisme. 

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

La fuga de cervells i la salut mental dels joves són dues qüestions que haurien d’abordar els futurs responsables del Govern, segons l’opinió dels tres participants. «Les mesures que han pres per la Covid són incoherents i no s’entenen. A mi em va agafar a la recta final, durant la preparació del TFG, però ha de ser molt dur per als que han començat la carrera aquest any. No poden socialitzar, no poden conèixer bé els professors, però en canvi sí que es poden amuntegar al transport públic», critica l’Àlex. En la mateixa línia, el Sebastián recorda que el que els passi als joves ara, enganxats a la pantalla i amb una interacció social molt restringida, «els pot marcar de per vida».

«Som el futur i ens haurien de tenir més en compte. Espero que el pròxim Govern ens doni molt més suport, tot i que no veig cap partit que es recordi de nosaltres», intervé la Clàudia, que alguna vegada s’ha plantejat anar-se’n a l’estranger. «Ja vaig treballar com a ‘au pair’ a Anglaterra per millorar l’anglès i ara que porto dos anys estudiant alemany i veient el panorama aquí, que malament que estan gestionant la crisi, –continua la jove–, ve de gust marxar fora un temps per treballar».