La campanya Entre tots
A propòsit de les meses electorals
Aquestes atípiques eleccions seran recordades més per tot el que ha envoltat la constitució de les meses electorals, complicada per la pandèmia i els seus riscos, que per les propostes que han fet els diferents candidats, que semblen tenir dificultats per arribar a un electorat desencisat. Almenys així es desprèn de les inquietuds que fan arribar els lectors d’EL PERIÓDICO a la secció Entre tots.
D’aquesta opinió és Eduardo Imbernol Meléndez, que a la seva carta apunta que no només el risc ha motivat la renúncia d’aquells que han sigut ‘elegits’ per ser membres d’una mesa, sinó també la «desafecció» cap als polítics. Amb això es produeix una «deserció intencionada» al creure que no és el moment de celebrar les eleccions. José Ramírez, per la seva banda, s’uneix a les propostes per exonerar les milers de persones obligades a formar-ne part: que els ‘voluntaris’ siguin els qui tinguin sancions per infringir les restriccions imposades per la pandèmia, ja que han demostrat no tenir por. Fins i tot fa números i li surten els comptes. No obstant, també hi ha qui pensa més en clau política i fa càbales sobre els possibles resultats. És el cas de Rafael Soriano, de Mataró, que fa totes les combinacions possibles entre ERC, JxCat, el PSC i els comuns per arribar a la conclusió que qualsevol tripartit és impossible. Així que la història (la del 2017) podria repetir-se. Però amb pandèmia.
«Hi ha una deserció intencionada de molts ciutadans que creuen que en aquests moments una eleccions no són el més convenient»
Deu dies abans de celebrar-se les eleccions catalanes, ja hi havia més de 21.000 peticions per eximir-se de formar part de les meses electorals, quan en anteriors eleccions no superaven les 1.000. Sembla que s’hauran de suplir amb voluntaris.
És possible que una de les raons per a aquesta sol·licitud sigui la inquietud i el temor del contagi, però no s’han d’oblidar també la desafecció i el cansament dels ciutadans cap a la classe política, que en moments de gravetat sanitària extrema no dubta a prioritzar unes eleccions en lloc d’esperar que es puguin normalitzar la salut i la vida social.
Es tracta d’una «deserció intencionada» de molts ciutadans que creuen que en aquests moments unes eleccions no són el més convenient per a una societat greument afectada per la pandèmia. I la permanent crispació política no afavoreix la participació.
Això, ateses les especials circumstàncies que concorren en la celebració d’uns comicis electorals l’ajornament dels quals, dictat per les condicions sanitàries, ha sigut revocat per una jurisdicció amb interessos si més no partidistes, per no dir temeraris.
¿No seria una opció assenyada instar les persones sancionades a mostrar el seu desinterès a la por presentant-se com a voluntaris a les meses?
José Ramírez / Bellaterra
Donada la reacció d’una població atemorida, que en un percentatge de fins a una quarta part no compra les tessitures ni d’uns ni d’altres i refusa ser a les meses. Donades les centenars de milers d’actes obertes per incomplir mesures relacionades amb el confinament per evitar la mortal propagació d’un virus a què els infractors semblen no témer..., ¿no seria una opció assenyada, encara que contravingui l’ordre en la mateixa forma que la contravenen la creació de bosses de voluntaris per a les meses, instar les persones sancionades a mostrar el seu desinterès a la por, sent voluntàries a tal noble fi?
Si a més els emoluments de 65 euros per vocal i 75 euros per president fossin amortitzats a compte d’una sanció que difícilment patiran, l’estalvi, deixant de banda el sofriment evitat, seria com a mínim d’entre 5 i 6 milions d’euros.
«Si ERC elegeix el PSC i els comuns rebria acusacions de ser còmplices de la repressió, i si el supera Junts i llavors accepta el recolzament de socialistes i comuns, encara pitjor»
Rafael Soriano / Mataró
Tret que la suma d’escons independentistes no aconsegueixi majoria absoluta –cosa molt poc probable si no va passar en les eleccions anteriors amb el no-independentisme molt mobilitzat per la por del procés i pel pes de Lleida i Girona en escons més gran a la seva població–, el pròxim Govern de la Generalitat serà d’ERC i de JxCat com ara, i el president serà el de la llista amb més escons (tot i que l’embolic estaria servit si un té més vots i un altre més escons, a causa del diferent pes de les províncies on ERC surt perjudicada respecte a Junts).
Si ERC supera Junts i elegeix el PSC i els comuns per governar, el partit no podria assumir les acusacions de còmplices de la repressió, traïdors, etcètera... que li caurien a sobre i, fins i tot des de dins del seu mateix partit. I si Junts supera ERC i els republicans veiessin que l’única manera d’aconseguir la presidència fos deixant fora els de Puigdemont i acceptant el recolzament de socialistes i comuns, encara seria pitjor per a ells. Per tant, Illa es troba al camí de repetir la història d’Arrimadas el 2017: arribar a ser el més votat, però ser el cap de l’oposició, i fins i tot és difícil que aconsegueixi arribar als resultats de C’s.
