Crisi econòmica i emergència climàtica el 2021

El 2020 serà recordat durant dècades com l’any de la pandèmia. La crisi sanitària i econòmica omplirà els llibres d’història d’un any que ha sacsejat el món que coneixíem. Però el virus va irrompre en una agenda política global que es projectava molt diferent i en què el canvi climàtic tènia un paper protagonista. Havia de ser l’any de l’entrada en vigor dels Acords de París i el seu llibre de regles. El moviment per a la justícia climàtica creixia per tot el món, protagonitzant grans marxes i amb forta presència als mitjans de comunicació. Però el curs dels esdeveniments va fer un gir brusc quan la Covid va començar a omplir les pàgines de la secció internacional. 

Avui dia tots els països del món se centren a dominar una crisi sanitària i econòmica i sanitària sense precedents. S’oblida sovint que l’emergència climàtica no ha desaparegut i continua més vigent que mai. A finals de segle l’escalfament global pot provocar una pujada del nivell del mar de fins a 1,3 metres, una gran pèrdua de biodiversitat, la fusió d’enormes extensions de gel, sequeres recurrents i l’augment de certs fenòmens extrems en zones de gran densitat de població humana. Per tot això s’estima que l’any 2050 ja hi haurà uns 200 milions de persones refugiades climàtiques, ja sigui per la desaparició del seu territori o perquè els seus modes de vida deixaran de ser sostenibles.

Aprenentatges de la pandèmia

La pandèmia ens ofereix molts aprenentatges aplicables a la lluita contra el canvi climàtic. S’ha evidenciat que quan és necessari es poden orientar totes les polítiques d’un país per a la gestió de l’emergència. Que és possible mobilitzar gran quantitat de recursos públics per a una reestructuració econòmica i social. També s’ha demostrat que fa falta repensar el model econòmic centrant-lo en la importància de les activitats essencials, sostenibles i que posin les cures al centre. El que queda per veure és si aquesta experiència ens valdrà en la lluita contra el canvi climàtic. 

No és fins a finals del 2020 que hem presenciat la reactivació de l’agenda climàtica europea. La tardor passada el Consell Europeu va aprovar una reducció d’emissions del 55% que s’haurà de complir el 2030, com a pas intermedi a convertir-nos neutres en carboni el 2050. Un repte tan monumental com necessari que es planteja alhora que els plans de reactivació econòmica europea. La recuperació econòmica dels estats membres arribarà condicionada per la pluja de milions que anuncia la Unió Europea. Seran 140.000 milions d’euros als quals pot aspirar l’Estat espanyol, la majoria sota la convocatòria de Next Generation. El rescat s’anuncia sota la mirada de l’European Green Deal, un ampli ventall de mesures que pretenen empènyer Europa cap a la neutralitat climàtica.

Criteris més estrictes en les ajudes

Desgraciadament, serà molt difícil que aquestes inversions puguin contribuir a una economia baixa en carboni si no es reverteixen uns procediments de concessió tan poc exigents com transparents. Farien falta criteris més estrictes, que assegurin el compliment d’indicadors socials i ambientals. Amb les propostes vigents, empreses contaminants del sector fòssil no tindran problemes per sol·licitar finançament si donen una bona pàtina de ‘greenwashing’ al projecte. També fa falta que aquests fons puguin arribar a la petita i mitjana empresa i a l’economia social i solidària.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

La sortida de totes les crisis del segle XX ha comportat un fort repunt d’emissions d’efecte d’hivernacle com a senyal de la reactivació econòmica. Per això és d’extrema necessitat impulsar una transició ecosocial que ens desenganxi de l’addicció al combustible fòssil. El context internacional és favorable a rellançar el multilateralisme climàtic tan danyat per Trump. També serà necessària la veu forta i coordinada dels moviments socials que exigeixen accions valentes per garantir el futur de les noves generacions. A Catalunya nombrosos col·lectius s’han organitzat ja sota el paraigua de la Xarxa per la Justícia Climàtica per recordar-nos que és imprescindible deixar enrere la Covid amb un nou model econòmic socialment just i alhora lliure d’emissions. 

L’autora d’aquest article forma part de la Xarxa de Científiques Comunicadores d’EL PERIÓDICO.